VALÈNCIA. El Centre del Carme Cultura Contemporània ret homenatge a la gran dama del teatre espanyol d'entre segles, María Guerrero amb l'exposició 'Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol' organitzada per Acción Cultural Española (AC/E) i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana dedica un apartat especial a l'actriu quan es complix el 150 aniversari del seu naixement.
El teatre a Espanya va viure una transformació progressiva de caràcter antinaturalista durant el primer terç del segle XX igual que a Europa, durant les dècades anteriors. La irrupció del simbolisme, el surrealisme i altres corrents d'avantguarda van propiciar la creació d'una cultura teatral d'avantguarda. Segons la comissària de l'exposició, Aurora Herrera "María Guerrero, junt amb Margarita Xirgu, Catalina Bárcena i Lola Membrives són les quatre actrius més rellevants del teatre espanyol de la primera mitat del segle XX. Les actrius van exercir una influència decisiva en autors de teatre i públic en general, sent per a molts, verdaders mites escènics". María Guerrer va aconseguir que el teatre deixara de ser un drama d'hòmens i herois per a introduir la figura femenina com capitalitzadora dels sentiments humans.
Segons el director del Consorci de Museus José Luis Pérez Pont, "l'exposició ‘Intermedis' rescata de l'oblit un període clau per a comprendre el desenrotllament de l'art contemporani tal com ho coneixem hui en dia. En este període d'hibridació de llenguatges, sobrevola una idea important i és l'afirmació de moltes dones com a protagonistes codirectores d'eixa transformació".
“Intermedis ens convida a transitar per este període oferint una reflexió contemporània i original dels gèneres escènics de l'avantguarda espanyola del segle XX, una evolució que es va veure truncada per la Guerra Civil espanyola però que ens deixa molts exemples d'obra i de vides exemplaritzants per lo transgressores i avançades en el seu pensament" ha explicat Pérez Pont.
En l'exposició es mostren diverses fotografies de l'actriu, procedents del Museo Nacional del Teatro (Almagro). Entre elles es troba una imatge de María Guerrero junt amb el seu espòs Fernando Díaz de Mendoza, presa per Antonio Cánovas del Castillo y Vallejo ‘Kaulak'. A més, l'exposició que es va inaugurar a Madrid, incorpora ara per a la seua seu en València l'oli de Ryuji Sato, còpia del retrat d'Anselmo Miguel Nieto de 1914.
María Guerrero va col·laborar amb els grans escriptors de la generació del 98, 14 i 27 creant actuacions antològiques de les seues obres. Va treballar amb importants literats, entre els que estaven dos premis nobel com José Echegaray i Jacinto Benavente, Benito Pérez Galdós o Clarín, els que van manifestar públicament la seua admiració rendint-se davant de la gran diva, considerada, per molts, com l'actriu més completa en la història del teatre espanyol.
'Intermedis'
'Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol' s'emmarca en els orígens de la performance i de les pràctiques pluridisciplinaris de tipus teatral i performatiu que van inspirar i van alimentar el territori de l'art contemporani espanyol: el teatre, la cobla, el circ, el cabaret, el music–Hall, el cuplet, la revista, les arquitectures efímeres lligades al carnestoltes, la literatura-dramatúrgia, l'escenografia teatral, la dansa, el cine o els experiments cinètics i cinematogràfics de l'Espanya del primer terç del segle XX, els efectes especials o el disseny gràfic aplicat a la comunicació escènica.
La mostra, que podrà veure's fins al 12 de novembre, té un marcat caràcter audiovisual, sent el cine (fragments de pel·lícules) i el documental els testimonis principals en l'exposició però acompanyats per altres documents com a fotografies, audicions, cartells, cartes, documents, atrezzo, retalls de premsa i periòdics, dibuixos, pintures, objectes, textos, etc.
En esta mostra s'enfronten mons personals i creatius d'artistes que van tractar d'una forma parcial o total el camp escènic, amb l'objecte d'elaborar un discurs contemporani en què es reflectisca la presència de creadors que van plantejar verdaderes estratègies relacionals en la representació. La història es tix entre diversos personatges, seleccionats entre altres molts que podrien estar presents en este discurs, alguns aparentment dissociats i altres entrellaçats per línies de treball, influències i amistats en què el talent és el comú denominador.
Artistes a l'exposició
Molts són els artistes que trobem en l'exposició, així veiem ballarines, bailaores i cantants com Antonia Mercé "La Argentina", Tórtola Valencia, Encarnación López Júlvez "La Argentinita", Pastora Imperio, Tina de Jarque, Eugenia Zúffoli, Miguel de Molina o Amalia de Isaura; en dansa localitzem Carmen Amaya i Vicente Escudero; en el món del teatre destaquen Margarita Xirgú, Catalina Bárcena, Lola Membrives i, en especial, María Guerrero amb motiu del 150 aniversari del seu naixement; en l'art del circ s'ha seleccionat a Ramper i a Didó o Balder en el camp dels titelles. Salvador Bartolozzi, Sigfrido Burmann, Néstor de la Torre o Álvaro de Retana en escenografia; en cine ens trobem amb Benito Perojo, Luis Buñuel, Jose Luis Sáenz de Heredia, Luis Marquina, Francisco Elías o Jerónimo Mihura; i a Antonio Accame Scassi en arquitectura efímera.
L'exposició mostra una Cartografia-Travessia del primer terç del segle xx, període en què un grup d'artistes espanyols lligats per les seues derives en l'àmbit escènic en general establixen una mena de constel·lació creativa al voltant de tres companys de viatge: Segundo de Chomón, Ramón Gómez de la Serna i Federico García Lorca.
Els camps analitzats entorn de l'obra d'estos tres creadors són el teatre, l'escenografia, les representacions de titelles, l'arquitectura efímera en el carrer, el circ, el cine i la dansa. La mostra rastreja també les manifestacions que es van produir en els àmbits del flamenc, el cuplet, la revista, el music 'hall' o el vodevil a través de les figures d'un grup de cantants i bailaores que es van endinsar en eixos gèneres.
Algunes obres destacades en la mostra són la bicicleta que utilitzava Ramper en els seus espectacles; els figurins originals de Federico García Lorca per a ‘La zapatera prodigiosa' i que mostra una de les facetes menys conegudes de l'autor; una selecció de 12 pel·lícules entre les que destaquen per la seua modernitat i originalitat “Carne de fieras' del director valencià Armando Guerra, la primera pel·lícula amb un nu de tipus comercial, ‘Don viudo de Rodríguez' un film de l'absurd o ‘La Verbena de la Paloma' considerada com la millor pel·lícula del cine espanyol; a més de diferents escenes on veure les bailaores del moment com a Pastora Imperio o Carmen Amaya.
Maria Guerrero (Foto: Exposició 'Intermedios')
