40 coses que fer en la fira del llibre, a banda de comprar llibres 

VALÈNCIA. “Experience” És la paraula màgica. El mot que el màrqueting ha posat de moda a força d’insistir en què l’experiència del consumidor durant el procés de compra és determinant per a que caiga rendit als peus d’una marca. I per això les firmes invertixen tants diners i esforços en crear-li una sèrie de sensacions positives inesborrables. A la Fira del Llibre no li fa falta, això. El seu charm natural fa que cada abril el nostre subconscient torne a casa sobreestimulat per tot un univers d’experiències que envolten el necessari fet de comprar un llibre. Estes en són només 40:

1. Estrenar la roba de primavera que portes comprant-te des de gener (“a deo Amancio gratias”) i recordar-te’n que de menut ho feies el Diumenge de Rams. I pensar que el canvi d’efemèride ha sigut a millor.
2. Desdejunar en el Kiosco La Pérgola de l’Albereda per a fer temps fins que òbriguen la fira i, tot i estar fart de dir que això de les creïlles fregides dins del pa és una gorrinada, sampar-te el mític entrepà “superbombón” sense dir ni piu.
3. A la vista del pobre paio que deu estar suant la gota grossa mentre signa sota el trage de peluix del ratolí Geronimo Stilton, sentir-te afortunat per poder anar vestit amb la susdita roba de primavera.
4. Comprovar que enguany la playlist del fil musical és la mateixa de tots els anys, i que Jaume Sisa continua donant la benvinguda fins a l’extenuació.

1. Dir que evitaràs comprar en les casetes de les grans superfícies perquè tu dones suport als xicotets llibreters malgrat passar-te la resta de l’any cremant la targeta de crèdit a la Fnac.
2. Pensar que molaria molt que en la llibreria Bartleby et contestaren quan els demanes que et recomanen un llibre: “preferiria no fer-ho”.
3. Passar per davant de la caseta de l’editorial infantil Andana i que se’t desperte l’instint maternal a pesar d’agradar-te els xiquets el mateix que a Herodes.
4. Comprovar amb quina nova antologia d’Estellés ens sorprendran enguany les editorials valencianes, i pensar que al pas que anem les recopilacions superaran la seua obra.
5. Enamorar-te de l’escriptor Roc Casagran (metafòricament).
6. Enamorar-te de l’escriptor Roc Casagran (literalment).
7. Anar en cama crua per primera vegada en l’any i donar-te pressa en gaudir d’eixa sensació tan plaent perquè les indefugibles bombolles t’apareixeran en 3, 2, 1...
8. Anar al Trivial que organitza Joanjo Garcia amb motiu del 30 aniversari de Bromera i pensar que, en broma en broma, el cabró acabarà fent d’això una professió. 
9. Sentir-te malament perquè en ple canvi climàtic tu estàs creuant els dits per a que no ploga.

1. Especular davant les hordes d’escolars que estan allà d’excursió quins seran els 10 xiquets que continuaran sent lectors de majors.
2. Especular davant les hordes d’escolars que estan allà d’excursió quin serà el xiquet que continuarà sent lector de llibres en valencià de major.
3. Especular davant les hordes d’escolars que estan allà d’excursió quins seran els 100 xiquets que  seran escriptors de majors.
4. Comprovar que hi ha algunes editorials valencianes interessants de les quals no has llegit un sol llibre, només per com de lletges són les seues portades. I tindre ganes d’enviar-los un anònim suggerint-los que canvien de dissenyador gràfic. O que ja va sent hora que en contracten un. 
5. Vore quin músic valencià traurà llibre enguany.
6. Anar a fer-te una cervesa al quiosquet de més a fer la mà, només perquè allí tenen papes Maribel que, com tothom sap, són de les millors del País Valencià.
7. A la vista del fum d’editorials i llibreries que s’han batejat amb motius marítims (Onada, Carena, Drassana, Balandra, Tabarca, El Puerto, Voramar...), dictaminar que potser se’ns estiga anant de les mans això de la mediterraneïtat.
8. Comprovar que, com la majoria dels anteriors, el cartell d’enguany també és ben boniquet, i preguntar-te per què la fira té tanta sort amb això i altres esdeveniments tan poca.
9. Proveir-te de bosses culturetes per a poder passejar-les i fer postureig la resta de l’any.

1. Anar a dinar a la agradabilíssima terrasseta del restaurant del Museu de Belles Arts, El Menjar amb Viracre, i preguntar-te de nou (infructuosament) què significa això de “Viracre”.
2. Tornar a plantejar-te si l’entrada principal del Museu de Belles Arts hauria de ser la porta actual, o la que dóna a Vivers. I pensar que quina llàstima que s’haja tractat tan malament un museu tan interessant.
3. Escoltar els reclams de la megafonia, i recordar cagades mítiques en la pronúncia escoltades en anys anteriors com “Llibreria-Bar Levi” o “Estellés, animal de rècords”.
4. Comprovar totes les noves editorials que han sorgit en els últims anys i preguntar-te: “però no deien que no es venen llibres i que el sector està en crisi?”
5. Flipar amb la portada d’“Inventari mínim” de Miquel Nadal.
6. Passar per davant de la caseta de Nueva Acrópolis i preguntar-te què dimonis fan allí.
7. Passar per davant de la caseta del Ministeri de Defensa i preguntar-te què dimonis... ostres, no, enguany no estan! 
8. Esbrinar si hi han hagut casetes que, com amb el govern anterior, han baixat les persianes al pas de les autoritats el dia de la inauguració, o enguany ja no.
9. Dir això de: “a vore si l’any que ve ja està Canal 9 ací retransmetent-ho tot”.

1. A la vista de determinada literatura juvenil, donar gràcies perquè en la teua època no existira. 
2. Congratular-te que enguany, per segona vegada, la Fira està en marxa el 23 d’abril, recordar que el Dia del Llibre el va inventar un valencià i envejar els catalans per tindre tan consolidada eixa meravellosa festa laica.
3. Fer-te la primera orxata de la temporada i repetir-te que, com en el suc de taronja, no té res a vore l’envasada amb la natural.
4. Arramblar amb tots els marcapàgines possibles, que tots sabem que després desapareixen misteriosament per casa.
5. Anar a la presentació del llibre de la jove Carme Morera i demanar-li que et conte què li va contestar a Rita Barberà quan li va dir la frase que dóna nom al seu blog, “Me das un beso, bonita?”.
6. Decidir que si et toca la loteria et compraràs un dels “xalets dels periodistes” de Blasco Ibáñez.
7. Fer un pícnic + becadeta en la gespa, i preguntar-te després si això està permés. I tornar-te a plantejar si estàs a favor o en contra del fet que es xafe la gespa.
8. Jugar a buscar el teu pròxim follamic potencial entre els desconeguts en base només als llibres que porten a la mà, considerant Leonardo Padura matrimoni automàtic i Paulo Coelho expulsió directa. Si damunt és “El Alquimista”, arrancar a córrer en direcció contraria.
9. Anar a la presentació del llibre “Cocina sana para disfrutar” de la famosíssima bloguera Isasaweis i dir-li que ella tindrà més followers que ningú, però que el llibre “La Cuina de la Serra de Mariola” d’Ana Valls és millor.