'Animal de Séquia': l'obra de dansa de Sol Picó inspirada en el folklore valencià

La inspiració al voltant d'aquesta obra n'ha estat el folklore de la Comunitat Valenciana, on han concentrat tots els sentits en les filaes de Moros i Cristians, les traques de petards, les Falles o, fins i tot, Ximo Bayo i Vicent Andrés Estelles. Un món eclèctic que a Picó li sembla meravellós per poder "menejar-se d'un lloc a un altre", d'un dj a un poeta. I garanteix que "açò en altres llocs no passa, ni per a bo ni per a dolent". L'equip d'Animal de Séquia, amb Picó al seu davant, ha agafat diversos elements del folklore valencià "però donant-los una volta per buscar la contemporaneïtat", fixant-se en "moments de la tradició popular amb dansa, música, instal·lacions i entrevistant a persones que saben molt sobre la Comunitat", explica la directora de l'obra.

Són huit els ballarins que componen aquest espectacle, d'entre un càsting de 150 artistes que s'hi van presentar. Una quasi desena que forma, a ulls i sentiments de Picó, "un equip preciós" integrat per ballarins de 18 a 50 anys, tot un desafiament per a la coreògrafa, qui revela que "mai havia treballat amb mil·lennials". I conta que quatre dels components són originaris de la província d'Alacant, concretament, d'Alacant, Elx, Alcoi i Villena.

Però no han estat els ballarins els qui han suposat el repte més gran per a la directora, sinó el fet de reunir i "fer que es menegen" a la trentena de músics que també hi entren en escena, "que no ballen, però sí es mouen per l'escenari", expressa, la batuta de la qual recau sobre el director Jesús Salvador 'Chapi', amb qui han portat a terme reinterpretacions del Misteri d'Elx, pasdobles o La Muixeranga. A més, comenta que li va demanar a l'equip "treballar amb una banda, perquè representa", en bona part, la manera d'elaborar música a la Comunitat. Un conjunt instrumental integrat per trenta músics, un nombre elevat però necessari perquè "huit formen una xaranga, no una banda", rememora Guarinos les paraules de la coreògrafa.

I és que aquesta obra és una producció de l'IVC, el director del qual explica que suposa una proposta que li van passar a Picó "com un foli en blanc, per tal que ella escollira un grup de ballarins i coreografiara el que ella considerara". I el que va considerar constitueix ara una realitat, "la conclusió d'un esforç que es va realitzar abans que la Generalitat fos propietària d'aquest teatre" recorda el seu director, "un teatre que és ja més públic que privat i al que Sol Picó no havia vingut en 30 anys" per la situació de la dansa a la Comunitat, sentència.

L'espai escènic que s'ha elaborat ha trobat la seua ambientació en la séquia del camp, el qual ha quedat "molt bonic, molt fi i que no molesta perquè a l'escenari conviuen moltes persones", apunta la directora de l'obra. I per no trencar el fil del folklore, el vestuari també inclou elements característics, com "faldes de xarol amb tipografia impresa d'espart o el lligam de les espardenyes enredrat al braç", desvela Picó, qui valora aquesta experiència com "una aventura absoluta de dos mesos intensíssims" que l'han ficat "molt contenta per haver aconseguit arribar fins al final".