'Aquestes coses que fem avui en dia': autobiografia i reflexions 'truffaunianes', per Damiá Jordà

ALCOI. "Quan una obra parla d'un mateix pot envellir més ràpidament". Perquè l'evolució humana no s'atura, tampoc ho fa l'art. Una reflexió que el prolífic creador alcoià Damià Jordà coneix de primera mà. En aquesta línia es mou la present entrevista que, precisament, versa sobre una obra que va realitzar a l'any 2015, i que actualment s'exposa en la primera tanda de la col·lecció d'art contemporani, sota el títol Primers moments, que es pot visitar a la Llotja del Peix d'Alacant fins el 20 de setembre. 

"Parlar d'ella ara és com una espècie de flashback, no diria el mateix que en aquell moment", confessa. Tot i això, reconeix que Aquestes coses que fem avui en dia -així s'anomena la seua proposta- ha marcat un punt d'inflexió al seu recorregut personal i també artístic. "És important perquè suposa la decisió conscient de començar a centrar-me en un estil audiovisual molt assatgístic", assegura. Així, episodis de la trajectòria del mateix Passolini s'entrellacen amb l'obra tant "de cineastes artistes com d'artistes que poden ser cineastes, en el cas d'Espanya, de María Ruido", detalla. "Inspirat per tota esta gent vaig donar el pas de fer una obra que sembla documental però acaba essent molt personal, utilitzant la meua veu, com feia Truffaut. Podria haver posat la d'un altre locutor, però deixaria de ser tan honest", subratlla. El resultat de la peça audiovisual, que es troba a la recta final, a mode conclusiu, de la sala expositiva de la Llotja, és una completa barreja de pensaments, algunes parts autobiogràfiques i, altres, reflexions, sobre allò que passa al seu voltant, d'altres més atemporals. "La duració són vint minuts; és una de les peces més llargues que he fet", explica l'artista d'Alcoi.

L'obra comença el seu recorregut a l'any 2015, a l'IVAM de València, dins d'un programa d'Investigació comissariat per Álvaro de los Ángeles, quan aquest era subdirector de Programació i Activitats; s'estrenarà al 2018 al Centre del Carme i viatjarà fins a Sagunt abans d'arribar, ara, a Alacant. A més de comptar inicialment amb el recolzament de la Politècnica, en un programa, en aquest cas, de normativització del valencià, la peça que es pot visitar actualment a la Llotja d'Alacant ha rebut el reconeixement del Premi Valencia Crea, en la disciplina de curtmetratge cinematogràfic. "En alguns espais de l'art contemporani no va encaixar molt bé, però sí en el cinema experimental, ha estat curiós", explica Damià. L'adquisició -amb drets d'exhibició il·limitats inclosos- per part de la Generalitat d'Aquestes coses que fem avui en dia va ser a través de la seua galerista, María Tinoco, al front de The Blink Project, abans Mr Pink. "Es van mostrar interessats en adquirir obra meua, volien dinamitzar el sector. És curiós perquè vendre videoart no és el mateix que vendre una peça única, i més ara que no hi ha aquest valor objectual d'abans, que tot està en digital i al núvol", insisteix. "Per això el públic a Espanya solen ser institucions d'aquest tipus, ja que el comprador mitjà d'art segueix pensant que, quan fa una inversió, ha de ser en un quadre que es puga penjar o una escultura que tinga un valor més material", afegeix.

"En la meua experiència m'he adonat de què gent no iniciada en l'àmbit de l'art en vídeo entenen bé aquest tipus de treballs, perquè es parla un llenguatge accessible". "La part experimental en aquest cas és que no segueix una estructura narrativa habitual, no hi ha un desenllaç ni un missatge clar per part del director com sol ser típic als documentals. Intenta parlar de forma assatgística, altra cosa és que estiguen d'acord o no amb allò que dic", conta. "Volia desprendre'm de la necessitat de què hi haja una lliçó moral final; és una col·lecció de reflexions, algunes més casuals, o absurdes, altres més polítiques, també amb poemes de Salvat-Papasseit, Estellés", detalla l'artista.

Altres projectes 'in progress'

Enfocat en la seua professió tant a l'àmbit docent com a la investigació -treballa a la UMH, d'una banda, i a la Barreira Arte + Diseño, d'altra, on a més a més és director d'Innovació i Investigació, i on prepara un congrés internacional de cara a la tardor-, Damià Jordà no ha abandonat mai la seua vessant més creativa. De fet, en el seu cas, també el confinament ha estat molt productiu. "Una obra que també ha adquirit la Generalitat, si bé no ha comprat, sí amb els drets d'exhibició, en el seu programa de 'Cultura Online', per dinamitzar el sector mentre estàvem a casa", recorda. Mitologia del treball: un muntatge de tretze minuts amb una estrena prevista pel mateix primer de maig sobre l'estètica actual del treball, on es representa com l'esquerra ha creat un ideal amb els cànons de finals del segle XIX i principis del XX, finalment presentada online en la plataforma de The Blink Project, on va estar durant 15 dies, i que estarà disponible també de manera virtual en les plataformes Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana a partir setembre.

Un projecte al qual l'artista alcoià suma Una petita pàtria. "Jo tenia una exposició a la meua galeria en abril: una forma íntima, personal, subjectiva, de pensar, a meitat camí entre la poètica i l'assaig, sobre l'espai del treball, també, i com això construeix les identitats, front a la idea de què les identitats col·lectives són símbols patriòtics, que realment no ens identifiquen", concreta. Una instal·lació de quatre pantalles que, finalment, podrà mostrar-se al públic al mes de novembre. "Pense que la iniciativa de la Generalitat -crear una col·lecció pròpia i no exclusiva de l'IVAM- ha estat una bona idea per incentivar l'activitat i descentralitzar una mica que tot estiga a València, amb un patrimoni que puga viatjar a varis llocs de la Comunitat", conclou Jordà qui, en aquest sentit, celebra l'elecció de Nuria Enguita com a nova directora de l'organisme. "Crec que allò que ha passat a la cúpula de l'Institut Valencià d'Art Modern deuria d'entrar dins de la normalitat, que la direcció d'una institució pública tan important siga a concurs. La guanyadora és una 'número uno', amb una trajectòria més que demostrada; una bona notícia que fa veure que hi ha salut democràtica i cultural. El fet de com s'ha comunicat, doncs jo crec que les susceptibilitats hagueren aparegut igual", defensa, a mode de conclusió. De moment, el seu darrer treball encara és a l'abast del públic alacantí durant gairebé un mes més, a l'espai emblemàtic de la Llotja del Peix.