ALICANTE. Des de mitjans de la última dècada del segle XX, que la vila d’Altea va trobar una manera d’honorar un dels seus patrimonis més antics i singulars, les ermites diseminades pel seu extens territori parroquial, convertint-les en marc d’intersecció entre tradició, cultura popular i alta cultura, i avantguarda.
Pels volts de la Setmana Santa, sis ermites, un convent i, més recentment, l’església parroquial, obrin les portes a la música, en un homenatge festiu a l’esperit musical valencià. En un principi, les activitats musicals, estaven acompanyades d’intervencions artístiques d’avantguarda, a imatge d’eixe caràcter de bella estètica que la “vila blanca” ha sabut exportar. Amb el pas dels primers anys d’aquesta proposta, la força de la música en viu, de les interpretacions virtuoses i dels sons singulars, va guanyar la partida a la plàstica, centrant el cicle exclusivament en els intèrprets i en el context.
Deixant de banda el Convent de l’Olla, pertanyent a l’ordre de les Carmelites Descalces, construit a mitjans del segle XX, concretament el 1956, posteriorment enderrocat i reconstruit el 2003, amb una arquitectura inspirada en el disseny dels temples alteans, i el temple principal que corona el turó de la vila, l’Església de la Mare de Déu del Consol, temple de construcció popular, consagrat el 1910 sobre una localització llegendària, deixant de banda aquestes incorporacions, són sis els oratoris tradicionals que des de ben començament s’han fet servir en aquest cicle de concerts. Des de l’Ermita de Sant Roc, en la Partida de l’Horta, les primeres notícies de la qual es remunten al segle XVII, fins a la més jove de Sant Isidre, Construïda per iniciativa dels veïns de la partida dels Arcs en 1999. Sant Tomàs, Santa Bàrbara o Sant Roc tenen el seus origens també en els segles XVII i XVIII, quan assumiren funcions de centre de reunió i de celebració festiva per tot el terme. I la singularíssima Ermita de Sant Antoni de Pàdua, en la partida de Cap Blanch, que tot i que les dades la situen a finals del segle XIX, es construí amb motiu d’una antiga capelleta dedicada al sant, anexa a un hostatge rural que fa que segut en el seu porxo emparrat, mentre se senten els sons d’una Chanson de Joquin Des Pres, o un villancico de Juan del Enzina, u es puga veure traslladat fora del temps.
Enguany es tracta d’una edició especial, ja que com diu la presentació de la programació, “a una data tan important com el quatre-cents aniversari del naixement del poble d’Altea, aquest cicle de concerts, que ja va per la seua 22 edició, és una bona manera de gaudir de la música i el paisatge però també de la nostra Història. Cadascuna d’aquestes esglésies i ermites representa un moment del passat, un pas en la transformació del terme fins arribar al nostre present”.
Des del 6 al 15 d’abril, no hi ha millor manera per fugir del brogit de les ciutats i del ritme frenètic del dia a dia i el treball, que fer-hi una estança per gaudir d’aquesta Ruta de les Ermites, per les partides rurals d’Altea.
El program d’enguany comença el dia 6 a la Capella de Vil·la Gadea, amb The Amazing Piazolla’s Tango Cat’s, per continuar el 7 a Església de Santa Anna d’Altea la Vella amb els Grups de Cambra SRM, el 8 a l’Ermita de Santa Bàrbara, amb Camerata Ars Cantica, el 9 a l’Església Parroquial de la Mare de Déu del Consol, amb el Cor de Cambra de la Socitat Filharmònica Alteanense, el 10 a l’Ermita de Sant Isidre, amb Tomás Jerez, Patricia Alcalá i Komea Sax Quartet, l’11 d’abril arribarà el dia del Convent de l’Olla, amb la Camerata Aitana, el 12, Eric Aubier & Friends a l’Ermita de Sant Roc, l’ A-Trio Música de Cambra el dia 13 a l’Ermita de Sant Antoni, el 14 a l’Ermita de Sant Tomàs, Paradigma Suite, i el tancament del cicle, el dia 15 d’abril, a l’Ermita de Sant Lluís, amb el Musicaltea Percussió Ensemble.
Deu dies per gaudir d’aquests elements arquitectònics de la tradició oratòria alteana, que durant segles, han servit per organitzar la vida social de les partides i són encara patrimoni, no només de la història i l’etnografia alteanes, sinò de tot aquell que gaudeix de la bellesa i la música.
