VALÈNCIA. La història d’Empar va començar l'any 2015 quan aquesta moria de ganes per convertir-se en fallera major infantil, tot i els problemes econòmics que es vivien a la seua família. Tant de bo, les seues ganes juntament amb l'afecte i l'ajuda dels seus amics o familiars, hi van facilitar que poguera complir el seu desig. Empar seria a més d'eixes xiquetes que es converteixen en líders a les escoles per la seua protecció cap als més dèbils i pel seu obscenament d'aconseguir allò que es pot i que és just. És per això, que en aquesta segona part, el seu propòsit serà ajudar al seu amic Jaume 'el Primet', qui vol interpretar al seu gran heroi Jaume I. Una pretensió que a més no serà gens fàcil degut que el director d'escena es nega a deixar-lo pujar a l'escenari perquè tartamudeja. D'altra banda, a l'escola es burlen d'ell per la seua manera de parlar i per ser escanyolit. Una obra literària i teatralitzada amb la que l'escriptora Fani Grande tracta de dur més enllà l'assetjament a les escoles.
"Si a hores d'ara poses la paraula bullying en un buscador, t'eixiran milers de notícies i informació al voltant. Personalment, em preocupa moltíssim. Quan va sorgir la possibilitat de fer una segona història d'Empar, tenia clar que seria sobre el tema de l'assetjament. També, sabia que ho contaria des de l'aprenentatge, el sentit de l'humor i la no dramatització". Així, l'assetjament no es presenta baix un tiny negre on la víctima no té res a fer. Pareixeria a més difícil amb un personatge com Empar, una xiqueta que si té gana no l'importa omplir-se la cara de molles de magdalenes entre discurs i discurs faller. "Hem de pensar que es tracta d'una lectura per a xiquets i xiquetes d'uns 7 a 11 anys, no volia presentar un assetjament molt brutal que arribara a un dany físic. Encara que el fet que t'amaguen els deures o et tanquen al bany pot ser vist com un bullying de 'baix impacte' que, com passa amb la violència de gènere, pot aplegar a una pallissa. El més important és que els menuts i menudes es puguen identificar de seguida i a partir d'ahí provocar un diàleg", manifesta Fani Grande.
El personatge d'Empar es convertiria igualment en un element clau per tal de reflectir un tipus de posicionament actiu davant de la fustigació. No sols no permet que el seu amic es done per decebut davant del seu somni, sinó que a més, reuneix als avis del poble per tal que els ajuden. "A d'ella també l'han insultat, li deien cansalada perquè està molt grosseta, però ho ha resolt. És per això, que també vol que la resta puga." Aquest posicionament, segons explica Fani Grande, correspon als principis del mètode finlandès Kiva. Una teoria on la responsabilitat del bullying recau principalment als còmplices que no fan res; "l'assetjament continua fent-se perquè segueix havent-hi molta gent que no es vol enfrontar a l'assetjador. Fa falta que es faça un cordó de protecció al voltant dels que estan sent incordiats, de manera que al final l'assetjador no tinga res a fer i es canse."
Per a l'autora també resulta important que els assetjadors no es queden sols en una imatge cruel als ulls dels xiquets i xiquetes. "Al llarg de l'obra rescate als roïns perquè no vull que els lectors o lectores acaben pensant que una persona és així per a tota la vida. Malauradament, quan hi ha algú que ha patit assetjament en el passat i no ho ha resolt, de major té moltes possibilitats de convertir-se en això mateix. Per aquesta raó, ens hem de plantejar que algú que fa bullying pot ser víctima d'una situació que no coneixem." En aquest sentit, el director d'escena és d'eixos personatges amb els que res acaba sent el que pareix. Una confusió que moltes voltes hi ha succeït amb altres trames i amb altres contes de la història literària, com fos a Les aventures d'Alícia en el país de les meravelles. En aquest conte, la reina de cors sols tenia una manera de resoldre totes les dificultats, ordenant una execució immediata, cridant: "Que li tallen el cap!". Tant de bo, aquesta obsessió partia del seu propi complex i rebuig per tindre el cap gran.
Pel que fa a la trama, els herois reals o els "protagonistes corals" serien els iaios i iaies de la localitat. I és que sota el nom de AIAIA i en forma d'associació, s'encarreguen de vetlar pel benestar dels més menuts i, òbviament, seran qui ajudaran a Empar i a Jaume el Primet davant les injustícies. El curiós és que els personatges serveixen alhora com un homenatge que fa Fani a les persones grans, però a més a la gent de seu poble, degut que els personatges majors són veïns i veïnes de tota la vida. "M'agrada barrejar ficció amb realitat. L'he convertit en una mena de macondo literari, i és que encara que pot sonar molt ambiciós, per a mi moltes coses de la meua llar són ficcionables. A més a més, si jo vull que la gent ho llisca, que millor que estimular la lectura amb alguna cosa que tens prop. Jo sé que molta gent del meu poble va a llegir l'obra per eixa curiositat de veure qui ix. Per a mi això és totalment legitim."
I pel que fa al paper que prenen la tia Consuelo, Lola "la gallega", Pilar "la sariera" o Pepe "l'alguatzil", Fani Grande afirma no voler altra cosa que treure als vells d'eixa mena de "relació funcional" amb la qual sols és "parla de medicació o del berenar i sopar". "Moltes famílies sense aquests majors no funcionarien, ja que moltes dones han pogut treballar perquè ells i elles els cuidaven als fills. Em negue a que es queden en un lloc d'ajuda assistencial". Per això, també amb motiu de la presentació d'Empar, fallera major infantil, Fani animava als xiquets i xiquetes a que els preguntaren als seus iaios i iaies pel dia en que s'havien enamorat per primera volta o què feien quan treballaven. I després demanava un aplaudiment per ells i per elles, a la vegada que els declaràven "patrimoni de la humanitat."
Editat per Micalet Teatre de Bromera, Empar i Jaume el Primet completarien el seu cicle una volta els xiquets i xiquetes ho representaren com una obra teatral. Es pot seguir amb total llibertat, però per si forà necessari el llibre inclou directrius i un capítol dedicat a les propostes escèniques, que hi ha preparat Vicent Alexandre Lluc. "Per a mi l'oportunitat que llisquen una història, seu passen bé i ho puguen representar, li dóna un valor afegit. A més, la meua intenció és que és faça una proposta inclusiva, on també es done cabuda als xiquets o xiquetes que no tinguen les mateixes capacitats o que tinguen mobilitat reduïda" explica Fani Grande. Pel que fa a l'anterior obra, el Festival de Falles de Torrent va decidir representar-la, amb la sort que a més l'actriu que fa d'Empar va guanyar el premi a la millor intèrpret.
De cara al futur, Fani té clar que li encantaria escriure una tercera part de la història d'Empar. Tal volta, en algun moment es podrà veure una dona "activista" i youtuber fent "un Màster en Drets Humans, o alguna cosa així". Per a l'escriptora, aquest personatge s'ha convertit, en "un constant narratiu" que no para de moure's i de demanar més 'vida'. Ha sigut a més "un relaxament creatiu" amb el que escabussar-se després de crear textos tan complicats com Jo sóc així i això no és un problema, on va haver de fer "un gran esforç emocional" per parlar de la transsexualitat. "Escriure sobre Empar em fa molt feliç, torne un poc a la meua versant guionista".
Callhan: "En el teatre tot és possible perquè el teatre es va crear per a somniar.
I això sí que ho podem fer.
(...)Jaume: Bé, si m'entropesse, m'és igual.
Així és com parle jo i no tornaré a tenir vergonya mai més.
