GRUPO PLAZA

entrevista

Júlia: "Volem tocar terra per estar en la superfície de moltes coses, i entrar-hi"

20/09/2019 - 

ALICANTE. La formació a duo originària d’Alcoi Júlia continua amb el seu viatge còsmic, ara, cap a la Terra. Lídia Vila i Estela Tormo s’impulsen amb el premi Llançadora IVAM CADA Alcoi per preparar el seu nou treball, el tercer: ‘Casa’. Es tracta d’una tasca que, a través de l’experimentació, cerca allò més ‘palpable’ dins del món emocional. En definitiva, el viatge de tornada a casa, als vells (i bells) records, a la caça d’un sentiment domèstic, aquell que ens acompanya durant tota una vida, del qual no ens podrem mai desprendre. La música d’aquestes alcoianes té una cita a Alacant aquest divendres, la primera a la ciutat: serà a Confetti Playa, a partir de les 21.30 hores, organitzat per Sindicato Ruido Costablanca. Parlem amb elles, aproximant-nos al seu univers.

-Esteu treballant en el vostre tercer disc, gràcies a un dels tres premis Llançadora que ha creat l’IVAM a la seua seu d’Alcoi, i del qual s’heu vist beneficiades.

E: Estem creant les primeres línies del nostre nou treball. És una tasca d’investigació sonora, principalment. La nostra intenció és investigar a nivell rítmic, la composició musical. Es basa en fer sorolls a partir d’objectes domèstics o que estiguen dins la quotidianitat. El projecte es diu ‘Casa’. A partir d’ahí, ens han donat l’oportunitat de fer ús de l’estudi d’enregistrament de l’IVAM CADA Alcoi. Els premis demanaven un projecte que s’englobara dins d’alguna de les tres disciplines de música, arts plàstiques i performance/audiovisual. Dins la nostra investigació, de la primera categoria, estem també amb l’enregistrament del nou disc, com et comentava. El premi està dotat amb 10.000 euros i inclou els tallers complementaris, on expliquem tot el procés de creació i llançament d’un disc, des del disseny, fins la part més tècnica o inclús els espectacles visuals que acompanyaran després els directes. Tenim un límit, els tres guardonats, de tres mesos, però probablement s’allargue més.

-Dins d’aquesta indagació sonora; què ens podeu apropar del tercer treball?

E: La veritat és que els altres dos, ‘Nuvolàstic’ i ‘Pròxima B’, estaven un poc per l’aire (riures). Eren un poc somiadors. Inclús aquest últim tractava d’un exoplaneta, que de fet existeix, i també com una espècie de casa llunyana, on hem estat recreant-se. Ara mateixa, hem tocat terra. Volem centrar aquest tercer treball en les coses més properes, més identificatives, amb un pes emocional més complet. Derivades de línies emocionals, fonts d’energia. Tot allò que té a veure amb els records d’infantesa, com estiuejar a un càmping, per exemple, i allò que dóna estabilitat a les persones. L’espai, el lloc, el territori, la familiaritat.

L: Ja ho érem, de terrenals. Però tot l’embolcall era, per dir-ho així, més fantàstic. Ara volem canviar eixa línia. Perquè les lletres en realitat sempre han estat molt emocionals, però l’estètica no.

E: Jo crec que volem tocar terra per estar en la superfície de moltes coses. Entrar-hi i madurar els conceptes. Tot i així, l’etiqueta de Júlia estarà, tampoc s’ha de fugir d’això. No ens agrada que ens etiqueten, de totes maneres; per a mi, un procés d’investigació és bolcar moltes coses, anar evolucionant segons les etapes de la vida.

-Com es trasllada aquest univers ‘julià’ a la música?

E: Jo ara estic escoltant música de quan tenia setze anys, quan era adolescent. Crec que el tema va per ahí, sense renunciar a l’experimentació electrònica. Vull establir una connexió entre el meu passat musical i el present. Que tot siga un cicle de sensacions que tinguen un origen. Estic encara en procés d’investigació.

-Hi ha prevista data de llançament del nou treball?

E: Encara queda. Serà per finals del pròxim estiu, o principis de la tardor. Per a 2020, segur.

L: En aquestos tres mesos, es podrà fer el treball d’investigació i algun tema. Però el procés de producció d’un disc és molt llarg, pels aspectes tècnics, etcètera. Adrià Sempere s’encarregarà d’eixe procés. Després, pel que fa al tema mescla, serà el mateix xic de l’altra vegada, de Saragossa, que es diu Carasueño.

-Expliqueu-nos si ja té nom.

E: Es dirà Casa, seguint en el nom del projecte que estem fent a l’IVAM CADA Alcoi. Estarà súper xulo, perquè, d’alguna manera, és una forma de connectar-nos amb Alcoi, on sempre hem estat. Per això, treballar en una residència artística ací és brutal. És una oportunitat que s’ha de gaudir, precisament, ‘des de casa’. Un disc que busca un origen, fet des del teu origen. Però està tot en bolquers; poden haver-hi molts canvis d’ara fins que traguem el nou treball.

-Aquest dijous heu estat a Vic i no pareu perquè avui divendres 20-S teniu concert a Alacant, concretament a Confetti Playa. Estareu a les 21.30 hores, acompanyades d’un altre grup, Bous.

L: Estem súper contentes, ja que ens ha costat molt estar en Alacant, i és com molt marcià (riures). El 5 d’octubre estem a Onil, el 26 tornem a Alacant. El 8 de noviembre tocarem en el Primavera Weekend, en Benidorm, el 9 en el Trovam, Castelló de la Plana, i el 29 en L’Alcúdia, en el circuit Sonora que ha presentat la Generalitat. Jo crec que, en el cas de Júlia, ha sigut una trajectòria molt constant, no ha estat de sobte un bot estratosfèric. Ha sigut ascendent i destacable, sobretot per l’últim disc, que ens ha donat més visibilitat. S’ha millorat en la promoció i la producció. El factor femení, també s’ha notat; vivim en un moment on moltes dones s’han llançat a fer coses.

E: M’agradaria matisar el tema de les dates; nosaltres ara estem en un projecte en la cantautora Clara Andrés, que es diu ‘Eix radical’. Anirem amb aquesta iniciativa tant al Trovam com al Sonora. Ella és un exemple del que parlem; és una proposta molt interessant. Una relectura del seu repertori i del nostre, fent un intercanvi musical. Nosaltres hem musicat cançons seues, i, ella, peces nostres. Hem intercanviat l’estilisme, amb el toc particular de cadascuna. L’eix radical ve d’una figura matemàtica, dues circumferències, dividides per una part que queda en mig, que és comú a ambdues. Això és. Volíem que fos un poc visual.

-Vosaltres heu cantat fins i tot a l’Ovidi, i al recentment desaparegut Camilo Sesto. Tot, la mateixa nit.

L: Sí. No acostumem a fer versions. La de l’Ovidi va ser perquè vam participar en un disc recopilatori d’Escola Valenciana, i vam versionar ‘Homenatge a Teresa’. La de Camilo sí va ser iniciativa nostra, al programa d’À Punt, que vam compartir amb Neus Ferri.

E: Per a mi, l’Ovidi i Camilo estan al mateix nivell. En Alcoi sempre fem broma de tot, però és cert que ‘Vivir así es morir de amor’ és un himne de cançò.

L: Tots dos han tingut la seua incidència al món de la música. Ens agraden per igual i ens apetia fer-ho. Crec que solament les vam tocar, ambdues peces, una vegada: a la Nit Estellés, a Cocentaina. Va ser graciós, molt ‘alcoià’.

-Amb permís de Lídia; el ‘gruix’ de Júlia segueix sent la teua veu, Estela.

L: Sí…

E: Realment jo volia que algú m’ajudara, al menys, amb el teclat (riures). No tenia més braços. És cert que jo vaig fundar Júlia, perquè vinc d’eixe món, després de passar per Míster Vértigo, estar amb Néstor Mir, amb Emma Get Wild, també, amb VerdCel. Però m’apetia tenir un projecte personal. Parlem de l’any 2013, quan vaig fer un recull de cinc cançons, una maqueta. Algú la va presentar als Premis Ovidi, encara no sé qui, i vaig eixir guardonada. No, no va ser Lídia, no (riures). Ara hem canviat de segell –abans era Malatesta Records- i estem amb Hidden Track Records. Ens agrada la seua projecció musical. Poder tocar a Catalunya ens està brindant moltes oportunitats.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email