GRUPO PLAZA

un llibre documenta la guerra i revolució de 1936-1939 

La batalla de Llevant: l'oblidada victòria de la resistència antifranquista a Castelló

14/04/2021 - 

CASTELLÓ. Són moltes les voltes en què s'ha dit que la història l'escriuen els vencedors, però no els vençuts. Per això, tot i que la resistència antifranquista a Castelló va ajudar a frenar el colp d'estat que Franco i el general Mora dugueren a terme en juliol de 1936 contra el Govern de la Segona República, el posterior triomf de les tropes franquistes en la guerra civil va ajudar a oblidar aquests fets. Tal com explica Vicent Grau Reig en el llibre La Batalla de Llevant, una victòria silenciada, no convenia recordar "l'exemplar planificació de la batalla" que va neutralitzar la superioritat franquista en aviació i artilleria a la serra d'Espadà, però també a Viver-Xèrica i Caudiel, on va tenir lloc la victòria republicana contra l'exèrcit franquista. Aquest treball ratifica punt per punt (pàg. 466-469) la investigació publicada en el seu moment per aquest diari sobre el frau del documental titulat Experiment Stuka.

En ell diu que fou tal l'èxit de la coneguda com a Línia XYZ -un sistema de fortificacions creat per a defensar-se dels atacs franquistes- que la Línia Marginot francesa va copiar posteriorment el seu funcionament. La invenció valenciana consistia bàsicament a repel·lir els atacs mitjançant una xarxa de trinxeres i refugis excavats en mig de la muntanya, la qual cosa dificultava enormement destruir-la únicament amb atacs aeris. "Van fracassar quatre generals franquistes, perquè aquest mecanisme va ajudar a neutralitzar la seua superioritat. Quan acabaven de bombardejar les terres, esperaven veure cadàvers i no hi havia ningú, estaven als refugis", explica Grau Reig, qui afegeix que a causa d'açò, la batalla va durar 103 dies. Una enorme resistència que no convenia recordar.

"La batalla de Llevant va ser silenciada pel franquisme perquè va ser una gran victòria de la República i invalidava els tòpics del caos, la desorganització i la indisciplina associada al seu exèrcit", afegeix el castellonenc. Les tropes dirigides pel general Leopoldo Menéndez aconseguiren aturar fins a quaranta dies l'exercit d'Antonio Aranda, en el que fou el seu primer fracàs. Quan el general franquista intenta entrar pel riu Sant Miquel queda aturat i necessita l'ajuda de més forces per a intervenir.

Refugi-trinxera a Viver

Amb tot, al llarg de les seues pàgines, l'historiador reivindica la memòria dels pobles de Castelló. A més de documentar els anys de la Guerra Civil Espanyola, tracta d'omplir un altre buit. "Encara no s'havia demostrat que la resistència que es va donar en els pobles de Castelló va ser fonamental per a la resta. I això és així perquè normalment es conta la història a partir dels relats de les grans ciutats o de comarques centrals com València, Barcelona i Madrid. Contràriament a açò, en aquest llibre la història parteix d'una ciutat mitjana com era Castelló, la qual cosa li dóna un sentit extraordinari i diferent", exposa l'historiador. I és que, a més a més, durant aquells anys Castelló arriba a tenir el vot republicà més gran de tot l'estat espanyol -sols per davall d'A Coruña- representant un 82% dels vots. "Açò demostra que el colp d'estat de Franco no tenia cap sentit, ja que la majoria de la gent era republicana. Fins i tot, al cap de dos dies del colp d'estat es mobilitzaren dos mil persones en Castelló per a combatre contra el franquisme", manifesta.

En aquest sentit, durant la seua investigació, Vicent Grau Reig desmunta algunes falses creences que encara avui hi ha associades a l'època. "Es deia que la guerra era inevitable, però ací no hi havia indicis que demostraren que feia falta un enfrontament com una guerra civil. Tot i que hi havia molta societat republicana, el mite de que hi havia una revolució comunista en marxa és fals. Sols hi havia 26 socis del PCE a tot Castelló, i no era molt més alta la xifra a la resta de la província, què podien aconseguir així?", planteja l'escriptor, qui no té cap dubte que "tot era un excusa per a evitar que la República fera unes reformes que a certs sectors privilegiats no els interessava".

La repressió franquista a les terres de Castelló

No obstant això, totes i tots sabem el final d'aquesta història. La República a Castelló, com a la resta del país, s'enfonsa i deixa pas a la dictadura franquista. Un nou règim que arriba agafat de la mà de la repressió i de la instauració de normatives com la Llei de responsabilitat polítiques. "La repressió franquista també va ser molt dura a Castelló. Cada quinze dies d'un dissabte a les 6 del matí afusellaven republicans. Sols s'atura quan el 6 de juny de 1944, les polítiques aliades envaïren la costa de Normandia i ja era prou evident que Hitler no anava a guanyar la Segona Guerra Mundial. És aleshores quan es deixen de fer afusellament per por a una invasió. Sols car anar al cementeri civil de Castelló per a comprovar-ho", apunta el castellonenc, qui deixa clar que el llibre que ara es publica és el resultat d'una extensa investigació que li ha portat molts anys de camí. 

"S'ha parlat molt del terror rojo, però el que cal tenir en compte és que la repressió que es va dur a terme durant la República, fou perquè aquesta estava desbordada. Es va donar en un estat de bandes descontrolades amb les quals cap institució republicana estava a favor. Fou una repressió que feren els incontrolats i radicals. Mentre que la repressió franquista es va produir després d'una Guerra Civil", exposa el professional, que apunta: "La repressió franquista mitjana del País Valencià era de 2,3 per cada mil habitants. En canvi en Castelló, per la imatge del republicanisme i la defensa que es va fer, va arribar a 4,1, el doble de la mitja. Així mateix, també la repressió republicana va ser molt més alta que a la resta. Mentre que la mitjana valenciana era de 2,49 a Castelló es va arribar als 3,34, perquè els llauradors mitjans i xicotets s'oposaven a la col·lectivització de la CNT i els anarquistes".

Després de tot açò, sí més és necessari encara llegir La Batalla de Llevant, una victòria silenciada, l'obra dedica un extens capítol a com visqueren les dones la dècada dels vint i la Guerra Civil. No sols ajudaren a mantenir en peu les cases, sinó que també s'ocuparen de l'economia de país i fins i tot crearen l'Agrupació de Dones Antifeixistes a Castelló. "En el 38 es mobilitza a tots els hòmens majors de 18 anys. Per tant fins als 45 anys estan tots en el front. Però a més, els majors de 45 estan fent patrulles per a construir trinxeres o refugis. D'aquesta manera, sols les dones poden encarregar-se de l'economia. Tot això demostra que eren molt més important del que fins ara s'havia dit", manifesta Grau Reig. A falta de més drets, en aquells anys apeixen dones feministes com Isabel Martínez Blesa, que ja s'adonen que les dones no sols estan explotades pel capitalisme, sinó que estan "super explotades" pel simple fet de ser dones. "Aquests anys foren claus per entendre que estaven patint una explotació de gènere. Se les marginava de molts treballs, però a més tenen un salari molt inferior que no és suficient", conclou l'escriptor.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email