A la Mostra de vins cal anar 'amb coneixement'

VALÈNCIA. El riu Túria està ple de runners, de ciclistes, d’esportistes, de parelletes que es furten besos sobre l’herba a l’ombra d’un arbre, de turistes que passegen, de famílies que juguen amb el gos i ara també d’amants del vi i del comboi. Perquè si et bufes amb amics, encara que agafes “un pet com una destral”, ningú no et dirà res, i això passa a la Mostra de vins, caves i licors tradicionals que arriba ara, allí tot està permés. Tal volta és l’esdeveniment que més èxit té de tots els que se celebren al riu Túria, i això que n’hi ha moltíssims. La fira del vi es queda sempre menuda, supera sempre les expectatives i per a molts valencians s’ha convertit en una cita ineludible. 

Durant molts anys els valencians hem assumit la creença que els vins valencians no eren de molta qualitat, i només servien per a barrejar-los amb llimonà o convertir-los en sangria. Però des de fa un temps, gràcies també a esdeveniments com la Mostra de vins, els valencians estem cada vegada consumint més vins propis. Les bodegues s’han modernitzat, s’ha apostat per fer vins de major qualitat, i demanar un vi valencià a un restaurant ha passat de ser un perill a ser una garantia. Encara és difícil trobar a Alacant vins d’Utiel-Requena, així com trobar vins alacantins a moltes cartes de València ciutat, però cada dia agafen més protagonisme els vins propis que a poc a poc desplacen els Ribera i els Rioja de les cartes als restaurants.

Els valencians tenim fama de ser molt bevedors, “no en volem cap que no estiga borratxo, no en volem cap que no estiga bufat”. De fet, la paraula castellana borracho prové del valencià marraixa. I la societat té molta tolerància amb la joventut que beu en festes, als casals, a les revetlles del poble, i ho fan davant dels pares o inclús dels iaios, i no passa res. No seré jo qui qüestione la nostra tradició alcohòlica, però si hem de bufar-nos, almenys que siga amb productes de la terra, i no amb “Jagermeister del dimoni”. Un licor alemany similar al nostre herber, però amb efectes amnèsics.

Perquè no només som vins, també tenim molts licors i caves. El café licor d’Alcoi, l’herber de la Serra de Mariola, la mistela de Torís o de Teulada, el vermut valencià i, especialment, la cassalla són begudes que també cal reivindicar. El que els francesos anomenen “savoir faire” i que no és una altra cosa que experiència, quan parlem de licors, ací ens en sobra. Ens falta vendre’ns millor i que les nostres begudes traspassen les fronteres, però el primer pas, el de guanyar-se el respecte dels mateixos valencians, ja està aconseguit, i això no és fàcil en una societat tan caïnita com la nostra.

De fet, és digne d’estudi comprovar com la gent fa cua per comprar uns tiquets, fa cua perquè li donen un tros de pa amb una llonganissa, fa cua per anar al bany, fa cua per comprar una ampolla de vi... i quan et vols assabentar, t’has passat tres hores fent cua, vas mig tocat i és hora de marxar. Sembla que les cues, si es fan amb un got de vi a la mà, són molt menys pesades, però entre cues i vins, quan t’encantes ja estan tancant. Perquè amb bon criteri la fira tanca a poqueta nit, just quan la gent comença a estar un poc passada, i enrefilen cap a casa tots els tocadets.

Si teniu pensat anar a la fira enguany, vos done estos consells:

-Si aneu en grup, podeu dur els gots de casa i comprar ampolles de vi directament de les paraetes, vos eixirà millor de preu i estalvieu temps de cua.

-Alguns vins estan més cars que a les bodegues del barri, altres molt més econòmics, en la Mostra de Vins alguns volen fer l’agost i altres volen donar a conéixer el seu producte, compareu.

-No tingueu por a preguntar als bodeguers, la Mostra és una ocasió meravellosa per a deprendre sobre vins, caves i licors.

-L’embotit i la carn solen ser de molta qualitat, però amb el menjar és on es formen majors cues. Intenta dinar o sopar prompte per no menjar-te l’aglomeració.

-A més de vi, podeu tastar altres productes valencians com la sidra de Sinarcas, el licor crema d’arròs de Bellreguard, o el vermut casolà 4 Xavos, vos sorprendran gratament.

-Cal beure amb moderació, que a banda que et pots trobar algun company de treball, client o enemic, ja saps això d’“in vino veritas” i pots clavar la pota si parles massa.

-Les cerveses artesanals valencianes estan guanyant-se un lloc també entre els productes de la fira, algunes com la cervesa d’estil australià Ophidian són molt curioses de tastar.

I el més important, els valencians som gent de carrer, de comboi i de fartar, així que és normal que triomfe una fira de begudes i menjars a l’aire lliure. El que no és tan normal és que després li girem l’esquena als nostres productes en benefici d’altres de forans que tenen més fama perquè “uns tenen la fama i altres carden la llana”, i, si vos atreviu a tastar sense prejudicis els productes de la nostra terra, descobrireu que no tenen res a envejar a altres amb molta més fama.