VALÈNCIA. La Comic-Con de San Diego està prop d’arribar a València. L’esdeveniment més gran del món del còmic busca una seu a Espanya i, com va revelar Valencia Plaza, la nostra ciutat és la candidata millor col·locada per a ser-ho. Així les coses, estem molt a prop de convertir-nos en capital espanyola del friquisme, i valencianitzar per convertir en nostre este esdeveniment.
Si esteu familiaritzats amb les convencions de còmics, sabreu que allí van dibuixants de còmics, professionals del sector, botigues de marxandatge i actors i directors que donen vida a personatges que compten amb milers de seguidors. Però, el més important, hi acudixen una caterva de seguidors fidels de les diferents historietes de còmic, cine i televisió que apareixen disfressats dels seus personatges favorits i fan “el quadro” tot el que volen i més. És una oportunitat única per a disfressar-se, com si foren carnestoltes, una cavalcada fallera o les festes del poble, i donar via lliure a la passió que tenies oculta entre el sofà i l’armari de ta casa.
El lloc escollit serà la Fira de Mostres, que és suficientment gran com per a rebre milers de visitants. Jo m’imaginava que se celebraria a l’Àgora, i que algun dels assistents hi aniria disfressat de trencadís, però sembla que el lloc no val ni per a això. Bo, potser si clavem una caixa enorme dins de l’Àgora per evitar goteres, ens pot servir per a muntar el CaixaForum, però eixa és una altra història.
Independentment de la ubicació, una Comic-Con valenciana serà un poc diferent de l’original, i el fenomen fan serà fins i tot més divertit.
Per a començar, els valencians tenim una especial predilecció per la Bola del Drac, Musculman i Dr Slump, així que hi haurà més gent disfressada de Goku, Vegeta, Frízer, el Geni Tortuga o Satanàs Cor Menut. També de les dones de la sèrie japonesa, que tenen noms en valencià que sempre he pensat que eren poc apropiats, com Xixi i Bulma.
Però hi ha una sèrie de disfresses friquis que no apareixen als Estats Units i que ací de segur fan acte de presència, com el Capitán Trueno, Mortadelo i Filemón, els Fruitis, la Bruja Avería, Naranjito, el Gulliver o les monleonetes. A més d’alguns de Barrio Sésamo com Espinete o Don Pin Pon -Un muñeco muy guapo y de cartón-, que ningú sabia si era un ós, un gos, una piloteta de carn, una croqueta de pernil o un mussol (versió oficial).
A la Comic-Con de San Diego fan molts tallers per tal que els visitants deprenguen a jugar a les cartes del Màgic o a Dungeons & Dragons (Masmorres i Dracs), i últimament també lluites de Pokemons. Ací hauríem d’organitzar-nos per exportar el joc de La Fallera Calavera, i incloure-hi gimcanes per a trobar les 7 boles del drac. Si, a més, muntaren un circuit com el del programa d’Humor Amarillo, aleshores sí que hauran aconseguit connectar amb el públic nacional. Per cert, en clau local, una paella russa amb un doble de Joan Monleón repartint premis amagats darrere de clòtxines, cuixes i garrofons seria meravellós.
A San Diego van des d’aficionats als LEGO fins a incondicionals de Buffy the Vampire Slayer (caça vampirs). Hi ha cabuda per a xarrades sobre Lost in Traslation, tallers de maquillatge zombi o visites dels actors de la pel·lícula Austin Powers. Està clar que l’univers d’Star Trek i els seus feligresos, els trekkies; els fans de Battlestar Galactica o Firefly; i tots els amants de l’univers Marvel i la saga Star Wars són majoria. Però no deixa de ser un lloc per a qualsevol tipus de fenomen fan.
Per tant, ací podem perfectament ser fans d’altres sèries i pel·lícules de culte que marcaren època a València i a Espanya com: Maquinavaja, Oliver i Benji, El Capità Planeta, de Pajares i Esteso en Los Bingueros, de Cuéntame, de Manolo y Benito, de La que se avecina, de Gila, de Parchís, de Fraguel Rock, del virus pèl-roig de La vida es así, o de Dora la exploradora. Tot té cabuda en un festival de còmic valencià, excepte el Pare Noel i temes religiosos, que tant en les falles com en la Comic-Con no fan mai acte de presència.
El famós per excel·lència de la Comic-Con és Stan Lee, que es passa allí tota la convenció firmant exemplars dels seus coneguts còmics Spiderman, Thor, Hulk, X-Men, Iron Man, Daredevil, Els 4 fantàstics i molts altres. Este fill d’immigrants jueus romanesos és tota una institució mundial, i als seus 92 anys acudix a la convenció a rebre legions de seguidors com a màxima figura.
A més d’Stan Lee i desenes d’escriptors, il·lustradors, dibuixants, directors i guionistes, els assistents busquen fer-se fotos amb els seus actors favorits com Justin Timberlake, Benedict Cumberbatch (el protagonista de Sherlock), clàssics com Kurt Russell, Danny Trejo, Will Smith, Ben Affleck, Nestor Carbonell, i també actrius com Emily Deschanel, Cara Delevingne, Brie Larson i Anna Kendrick. Tots ells assistents a l’última Comic-Con celebrada en juliol a San Diego.
Nosaltres potser no tenim famosos tan internacionals, però segur que podríem convidar a la Comic-Con valenciana al més famós dels dibuixants nacionals, Francisco Ibañez, per tal que firmara les seues criatures. Però també és una gran oportunitat per a ajuntar grans autors valencians de moltes èpoques com Paco Roca, Paula Bonet, Salvador Larroca, Jordi Bayarri, Ortifus, Ana Juan, Arturo Rojas, José María Varona “Ché”, Mireia Pérez, Zesar, Max Vento o Raúl Salazar. Perquè la tradició i la qualitat dels autors de còmic, il·lustradors idibuixants valencians ha sigut i és excepcional.
Respecte als actors, òbviament hauria d’aparéixer per allí SergioPeris-Mencheta, encara que el seu Capitán Trueno fóra un fracàs monumental. Ana Obregón, que va protagonitzar la sèrie de culte Ana y los siete; Santiago Segura, que amb la seua saga Torrente ha trencat rècords de recaptació a les taquilles nacionals; el nostre particular John Malkovich, Jorge Sanz, que als 13 anys aparegué a Conan The Barbarian; Elena Anaya, que tingué un paper destacat a Van Helsing; o Javier Bardem, que entre moltes altres coses va ser el malvat a Skyfall, pel·lícula de James Bond.
El que està clar és que una Comic-Con a València serà un èxit assegurat, perquè a falta de vergonya, a ganes de passar-ho bé, a fer el quadro i a serfans de coses, pocs ens guanyen. Com aexemple, les nostres falles, perquè si ho pensem bé, la Comic-Con són unes falles en versió reduïda i sense foc. Nosaltres tenim durant una setmana una ciutat plena de “còmics” fets realitat per tot arreu, de gent vestida per a l’ocasió, de jocs, de concursos, de música, de festa i de famosos que vénen ales mascletaes. Així que la Comic-Con triomfarà, però mai arribarà a superar-nos.
