X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

LESPLET INFANTIL-JUVENIL 

'Ara no, Bernat': incomunicacions monstruoses

Kalandraka celebra el Dia del Pare amb la publicació d’un clàssic il·lustrat que alerta els progenitors de la importància d’establir vincles tangibles de comunicació i afecte amb els més menuts

19/03/2019 - 

VALÈNCIA. Això era i no era Bernat, un infant com un altre qualsevol que tracta d’atraure l'atenció del seu pare, qui indiferent martelleja un clau en la paret i li diu: «Ara no, Bernat». Aquesta situació es repeteix de nou amb la mare, que mentre renta els plats li contesta impassible amb els ulls tancats: «Ara no, Bernat». Finalment, i malgrat l’intent d’alertar els pares que un monstre l’espera al jardí amb el propòsit de devorar-lo, Bernat esdevé l'ésser repulsiu del qual ha estat intentant fugir, perquè aquest se l’ha cruspit d’un sol mos sense deixar-ne a penes un osset. Ara no, Bernat (Kalandraka, 2019) de David McKee és, doncs, un àlbum il·lustrat fascinant que es va publicar per primera vegada el 1980 i que, vora quaranta anys després, l’editorial gallega el recupera ara per a reflexionar de nou al voltant de la indiferència dels adults.

Cal dir, però, que un temps abans de la primera edició d’aquest àlbum, Florence Parry Heide escrivia la novel·la infantil En Tristany s’encongeix, recentment recuperada també per Blackie Books amb il·lustracions d’Edward Gorey. Curiosament aquest és un relat que explica com el xiquet protagonista pren consciència de com, de sobte, ha començat a minvar acceleradament mentre els seus pares, embolicats com estan en les pròpies cabòries, romanen aliens a aquesta situació estranya. Tot i partir tots dos llibres d’una idea inicial pareguda, en el cas d’Ara no, Bernat, el desenvolupament narratiu es distancia una mica d’aquest text com també ho fa el final, ja que, a diferència de la primera, aquesta és, de fet, una obra amb un avís explícit per a tots els pares: si ignoreu els vostres fills, els passarà alguna cosa monstruosa o, encara pitjor, es convertiran en uns monstres de veritat.

David McKee és un autor britànic lloat i prestigiós que ha estat traduït a més de vint llengües i que compta amb una trajectòria literària consolidada en la qual destaca sobretot Elmer, una de les publicacions infantils més venudes arreu del món a qui rendeix, a més, un petit homenatge situant-lo en la prestatgeria de l’habitació de Bernat. El conte d’un elefant multicolor que celebra i reforça les diferències entres els éssers d’una mateixa espècie enllaça, doncs, amb altres títols de l’autor, com ara aquest, on també tracta d’evidenciar la necessitat de tindre present i reconsiderar tot un seguit de valors i bons comportaments socials, i en aquesta ocasió familiars, sense perdre mai el sentit de l’humor i allunyant-se de qualsevol intencionalitat carca de caire alliçonador o moralitzant.

Certament, McKee amaga un tema trist i complicat sota una narració d’una concisió extrema i una intel·ligència còmica admirable que, a més, s’enriqueix amb diàlegs divertits i esperpèntics. Així, la lectura riallera amb què s’enceta i el to jocós que captiva des del principi tant els infants com els grans no fa presagiar la reflexió posterior del desenllaç ni el regust amarg amb què la història et deixa. Tanmateix, el dramatisme del missatge no ho és tant per als més menuts, que es reconforten en identificar i reconéixer en un llibre una experiència vital d'incomunicació i aïllament com en descobrir, alhora, que és una vivència patida i compartida amb molts altres. L’autor, construeix, per tant, un relat metafòric sorprenent a partir de l’observació de comportaments determinats que s’intensifica, indubtablement, amb la presència de les il·lustracions.

Per això, amb una selecta tria de detalls compositius però amb l’expressivitat habitual de David Mckee, les imatges d’aquest llibre mostren una capacitat excel·lent d’expressar molt amb pocs recursos i de complementar allò que el text ha explicat. Només cal fixar-se en les mans de Bernat, en els trets del seu rostre, com es desfiguren cap a la decepció a mesura que la història avança, o dels pares, en la posició del cos en l’espai i el desinterés que delaten els seus gestos. Un exercici visual realment suggeridor que es barreja amb el gust pels colors intensos i per les formes geomètriques, que augmenten la sensació d’inquietud del personatge. Un àlbum il·lustrat, en definitiva, amb una presentació impecable i amb un argument que, malauradament, no perd vigència passen els anys que passen.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email