Baba Kamo dedica la seua sisena edició a les llengües "minoritàries i minoritzades"

VALÈNCIA. Un lleó que solca els cels de la ciutat, una riuada de xiquets que campen entre els animals més exòtics i un colorit nucli urbà ple de moviment i respecte per la natura. Sembla un somni, però és un tast del cartell dissenyat per Joan Negrescolor per a la sisena edició de Baba Kamo. Festival i Fira del Llibre Il·lustrat. Una cita que es celebrarà del 15 al 17 de desembre al Centre del Carme Cultura Contemporània i que organitzen l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL).

Negrescolor (Joan Fernàndez Vicente), com a guanyador de Babalunga i Kamolongos, l’exposició internacional que cada any acull el festival, ha sigut l’encarregat de la imatge gràfica d’aquesta edició i de succeir en la tasca a la il·lustradora Mariana Rio. El resultat ha sigut un compendi d’escenes que formen una orquestra caòtica, divertida i rebel capitanejada per Kembo, el lleó vegetarià i pacifista de Baba Kamo. L’il·lustrador ha volgut endinsar-se en l’obra que inspira el festival, Kembo. Incidente en la pista del circo Medrano (Carlos Pérez i Miguel Calatayud, Kalandraka, 2010), per tal de trobar paral·lelismes entre l’essència del llibre i l’actualitat. 

"Kembo és un lleó que no creu en les fronteres, que es mou d’una forma antiautoritaria", explica Negrescolor, "he volgut presentar d’una forma subtil aquells elements que poden configurar un eix de resistència a l’autoritarisme, a la no acceptació del lliure moviment de les persones pel món". El rei de la selva, dominant, imatge de l’imperialisme; però, de sobte, en la pell de Kembo, el lleó representa la diversió, l’esperit compassiu i el pacifisme: "Jo crec que el cartell parla de la força de la cultura, de com ens podem apropiar d’ella. De com podem donar un caràcter simbòlic als elements, les lluites i les realitats que ens envolten d’una manera creativa i comunitària".

L’artista, que també va picar l’ullet a la lluita per la conservació de l’horta al cartell, ha emprat aquesta ferramenta de resimbolització en l’elecció del color del festival: el fúcsia. Un color "estigmatitzat" en l’àmbit simbòlic al qual Negrescolor dota de protagonisme. Per a plasmar eixe carrusel de colors i formes juganeres, l’il·lustrador ha optat per una confecció a mà que "humanitze" el dibuix. "Tan immersos com estem en l’era de la intel·ligència artificial on cada vegada és més complicat distingir què ha fet una màquina i què una persona, és una forma de reivindicar una imatge on es veja el traç humà, els errors, les rectificacions..." argumenta Negrescolor. Un original que es podrà visitar al Centre del Carme durant tota la celebració del festival.

D’altra banda, per als curiosos que vulguen provar les mels de la il·lustració i també per als babakamers més experimentats, Negrescolor impartirà un taller de dibuix on els participants jugaran amb el concepte de "positiu i negatiu". Un exercici, a través del blanc i negre, on poder reflexionar sobre el nostre concepte del bé i el mal.

Sisena edició

La sisena edició de Baba Kamo tindrà una temàtica sobrevolant les seues jornades: les llengües minoritàries i  minoritzades. Amb la col·laboració del projecte europeu LIT-UP, focalitzat en el suport a la internacionalització de xicotetes editorials que treballen en aquestes llengües, els assistents podran gaudir d’un programa replet de xarrades, tallers i activitats impartides per les convidades de territoris com Frísia, Eslovenia o Euskal Herria. Un elenc de convidades que no para de créixer. A més a més, les jornades d’Audicions!, les entrevistes professionals entre il·lustradores, editorials i agències de representació, també es veuran enriquides per la presència d’editorials europees. 

Una de les convidades d’aquesta edició és Maite Gurrutxaga, il·lustradora editorial especialitzada en literatura infantil i juvenil i convidada del projecte LIT-UP a Baba Kamo. Per a la guipuscoana, que impartirà enguany la masterclass als estudiants d’il·lustració de l’Escola Barreira, paraula i imatge són germanes. "Com a il·lustradora, quan treballe una idea, allí també està la paraula", reconeix Gutiérrez. La presència de l’euskera al seu poble, Amezketa, i haver crescut en un entorn rural envoltada d’un verd enlluernador són aspectes que influencien el seu llenguatge visual, però que també poden limitar les possibilitats de professionalització i internacionalització. "Si treballes en un idioma minoritari tens més complicacions per a professionalitzar-te", d’ahí la importància de projectes com LIT-UP o Baba Kamo, "perquè sense un impuls som com xicotetes illes, hem de poder fer un camí cap a fora també".

Maja Kastelic comparteix aquesta perspectiva. Kastelic és una il·lustradora eslovena coneguda per treballs com A Boy and a House i que ha sigut  guardonada internacionalment pel BIB Plaque, el IBBY Honorary List o el Etisalat Children Literature Award. El seu treball reflexiona sobre "la miraculositat en la quotidianitat" i, encara que per a ella la il·lustració "traspassa fronteres", provindre d’una xicoteta comunitat lingüística impacta en les expectatives de futur. "És important que projectes com aquests amplien les oportunitats de les persones que treballen en llengües i mercats minoritaris. Provindre d’una xicoteta comunitat pot ser un avantatge creatiu, però definitivament és un problema en qüestió d’accessibilitat i oportunitats". La seua xarrada durant el festival explorarà les vicissituds de ser il·lustradora i pertànyer a una xicoteta comunitat identitària.

Per part seua, Yke Reeder prové d'una menuda regió septentrional dels Països Baixos, Frísia. Un lloc profundament arrelat a la mar amb una cultura i idioma propis (el frisó) que ha influenciat a la il·lustradora. El seu primer treball el va dedicar a la nau de L'Holandés Errant i el seu esperit aventurer li ha portat fins a Nova York, Amsterdam o Sud-àfrica per a pintar murals, dissenyar escenaris destinats a tallers creatius i idear projectes d'il·lustració per a escoles. Les seues il·lustracions han sigut publicades per reconegudes editorials com Afûk i han obtingut el reconeixement de la Biennal d'Il·lustracions de Bratislava (BIB). Actualment, es dedica a la investigació artística on ha pogut estudiar el potencial de les metàfores visuals en el diàleg. Una vegada més, paraula i il·lustració en una dansa constant.

Luci Gutiérrez, la reconeguda il·lustradora barceloní pels seus treballs d’humor agut i irònic, coneix molt bé la sensació de formar part d’una comunitat petita (o empetitida) de parlants. Els seus pares són sords i, encara que li costa entendre’s amb altres persones que també ho són (està acostumada a utilitzar una mà en comptes de dos), el llenguatge de signes ha influenciat la seua forma de comunicar. "El llenguatge de signes és molt expressiu. Hi ha una part dramatitzada que no és únicament amb els signes, sinó amb l’expressió de la cara, el cos... I crec que això d’alguna manera m’ha influït. També el fet que ells estan obligats a ser molt observadors i jo ho he sigut també; és una condició molt important per a dibuixar", reflexiona Gutiérrez. 

L’autora de English is not easy i Manual d’autodefensa, hi profunditzarà sobre el tema a la xarrada sobre el seu treball que tindrà lloc en el marc del festival. Una xarrada que serà traduïda en directe al llenguatge de signes gràcies a la col·laboració de la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD CV).