Fotograma del documental ‘Exit through the gift shop’ de l’artista urbà BanksyVALÈNCIA. Aquesta nit, Banksy estarà a València. Els seus grafits ompliran els murs del solar del carrer Comte de Montornés, en ple centre de la ciutat. Hi haurà públic. Però, com tot el que és efímer, en apagar el projector, les seues obres desapareixeran per a sempre. ‘Exit through the gift shop’, el fals documental del famós artista urbà anglés que projecta hui Cinema Jove, és una de les propostes cinematogràfiques del cicle ‘Art & the city’, un recorregut fílmic per l’art urbà des dels anys 80 i que pot veure’s a València fins al 30 de juny.
“Quan ens plantejarem donar un caràcter juvenil al festival, el tema va eixir de forma quasi natural. L'art urbà a València i els voltants està vivint un moment molt dolç. No sé si per a bé o per a mal, perquè molts artistes prefereixen l'anonimat, però festivals com el de Fanzara han fet que la gent conega més aquest tipus d'obres i d'artistes i els seguisca, arribant a crear-se fins i tot un turisme d'art urbà”, conta Carlos Madrid, director del festival.
Les pel·lícules, projectades al mitjà natural d’expressió de l’art urbà, el mur d’un solar, han sigut elegides en base a les preferències dels mateixos artistes. “Tot va començar preguntant alguns artistes urbans quines eren les seues pel·lícules favorites d'aquest àmbit i vam crear una base de dades d'uns 30 títols entre curts, documentals, ficció, experimental… A partir d'ací començarem a veure-ho tot i triarem aquestes set pel·lícules amb la pena d'haver-nos-en deixat moltes altres fora”, precisa Madrid.
“Quan em vaig assabentar que el cicle de Cinema Jove d’enguany estava dedicat a l'Art Urbà em va generar un sentiment agredolç, igual que cada xicotet gran pas que fa el moviment cap a la seua fi o cap a la seua transformació. Una avantguarda més absorbida pel sistema, però a la velocitat a què vivim hui. Un moviment que, com no es pot controlar, es va neutralitzant a poc a poc amb festivals d'art urbà, exposicions i diverses col·laboracions entre la institució i els artistes. I és precisament d'açò del que ens parlen les pel·lícules que podem veure estos dies, de com va començar tot en Style wars [1983] i de com ha arribat a degenerar en alguns casos com en Exit through the gift shop o Fame”, explica l’artista urbana Julieta XLF al seu text per a la revista de Cinema Jove.
“L'art urbà és una de les poques manifestacions/accions que encara tenen la capacitat de fer-nos pensar i debatre sobre el que volem i no volem a les nostres ciutats”, conta la grafitera. “Ja ningú es planteja o qüestiona si vol o no eixe contenidor en la porta de sa casa, una vorera per ací o un pàrquing per allà. L'art urbà encara té la capacitat de sorprendre i, encara que em sorprenga, de molestar!”, remarca.
El documental de Banksy conta la història de Thierri Guetta, un francés que viu a Los Ángeles amb l’única obsessió de gravar-ho tot amb la seua càmera de vídeo. La pel·lícula, en clau de fals documental, mostra com el suposat Guetta es va introduint al món de l’art urbà fins conéixer Banksy. La cinta, nominada entre d’altres a un Oscar o un Bafta, només està signada per ‘Banksy’ als títols de crèdit. A alguns i algunes artistes urbanes aquesta deriva del moviment underground els sembla un pas cap a la seua fi.
“Som també nosaltres els mateixos artistes/activistes els que ens anem neutralitzant”, critica Julieta XLF. “Jo mateixa estic gestionant diversos esdeveniments, treballant amb ajuntaments i podeu veure'm a Muro, una de les pel·lícules que es presenten en el cicle. Analitzant-ho m'he adonat que entenc aquest recorregut com una metàfora de la vida, amb el seu naixement i la seua mort, una cosa efímera que caracteritza també l'art urbà i que em fa valorar-lo encara més. Però no ens equivoquem, ser artista urbà no és només pintar a l'espai públic, no és pintar un mur amb un permís i un elevador, no és decoració”, reivindica.
En els propers dies, les parets del solar mostraran diversos exemples de com l’art urbà és un mitjà d’expressió. En ‘Los Hongos’, una pel·lícula de ficció, Ras i Calvin, dos joves grafiters colombians, es refugien en l’art i la creativitat per sobreposar-se a les dificultats econòmiques, socials i familiars. Una proposta naturalista, premiada a Locarno i Rotterdam, que es podrà veure demà.
Dimecres s'hi podrà veure ‘Bomb the system’ (2002) un tribut al grafit i la ciutat de Nova York, el bressol de l’art urbà i la cultura hip-hop. La pel·lícula, de to dramàtic, mostra la guerra entre grafiters i policia a Nova York, en una lluita de llaunes i esprais contra pistoles. En l'òpera prima participaren coneguts artistes urbans com Lee Quinones, Cope2 i Chino BYI.
‘The NeverEnding Wall’ és un al·legat contra la destrucció de la memòria històrica de l'East Side Gallery, el tros millor conservat del mur de Berlin on artistes urbans han plasmat la seua crítica contra els murs interminables que encara s’alcen hui per coartar llibertats. “Un al·legat a favor de la creativitat enfront de l’estultícia, de la memòria contra l’oblit i de la força de l’art contra la censura” segons els seus autors, que serà presentada per la seua directora, la valenciana Silvia Carpizo.
Per concloure el cicle, el solar de Comte de Montornés acollirà la première a Espanya del documental italià ‘Fame’ (2017), amb presència del seu director. La pel·lícula documenta l'efervescència cultural viscuda a la xicoteta localitat de Grottaglie, que durant cinc edicions va acollir la major trobada europea d'street art. Anàlogament a Fanzara, la regió, de tradició ceràmica, es va convertir en una galeria d'art a l'aire lliure amb intervencions de reconeguts artistes com Blu, Sam3, Boris Hoppek, Escif i Erica Il Cane.
“Entre les responsabilitats dels programadors artístics de qualsevol disciplina es troba la de donar major visibilitat als creadors. Amb aquest cicle, pretenem reivindicar els artistes urbans, reduïts sovint a un mer paper residual i clandestí en l'escena cultural”, explica el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
