Barnasants avança en la seua implantació en terres valencianes

VALÈNCIA. L'any passat, el festival Barnasants va prendre un pas decisiu: transformar-se en un festival confederal que no entenguera com a frontera el territori català, programant concerts tant a les Illes Balears, com a Catalunya del Nord o l'Alger. I sobretot, l'aposta va ser València, amb un total de 12 concerts. El festival, que va estar travessat per la pandèmia, va poder completar el seu experiment a les terres valencianes. I va eixir bé.

Enguany, l'aposta del Barnsants amb el seu model confederal creix, una bona notícia en temps en els que l'agenda cultural difícilment engreix. Alcoi s'uneix com una altra seu i hi haurà fins a 25 concerts durant els mesos de primavera. "Qualsevol lloc pot ser seu del Barnasants, tan sols ha de demanar-ho. Tenim capacitat per a atendre-ho tot", va explicar Pere Camps, màxim responsable del festival, en relació amb el creixement a la Comunitat. Bellreguard, Alcoi (al Teatre Calderon i al CADA) i València (Centre Cultura Contemporània Octubre i Teatre El Micalet) són les tres seus actualment, però segons ha explicat Camps, "la seua manera de fer les coses no es anar trucant als ajuntaments, sinó que ells siguen els que tinguen l'interés". Preguntat si es necessita certa pedagogia, Camps opina que "falta que hi haja menys por al festival pel lloc d'on ve, i se centre en el que realment és". "Quan passe el temps i es veja que el festival funciona perfectament a les seus actuals, segur que se sumaran altres localitats", ha conclòs.

Així i tot, el festival ha presentat la programació de tot l'arc mediterrani al Centre Octubre, i ha desenvolupat una bateria de concerts amb accent valencià i des de dues perspectives. La primera són, òbviament, els concerts programats: el festival iniciarà els espectacles programats amb el concert d'Eduard Iniesta. El barceloní presentarà el seu desé àlbum, Trajecte Animal, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el divendres 12 de febrer. Maria del Mar Bonet i Borja Penalba tornen al Teatre Micalet en març, Montse Castellà, Cesk Freixas, Joan Isaac & Carme Sansa i el menorquí Guiem Soldevila també presentaran nous treballs per primera vegada a la Comunitat. Òscar Briz també farà parada per presentar el seu desé projecte, Marcel Pich farà un concert-homenatge al manacorí Guillem d'Efak, i Paco Ibáñez tancarà el festival l'1 de maig, tras haver de posposar el seu concert a Bellreguard. Feliu Ventura, Verdcel, Eva Gómez, Gem, Laura Esparza i Carlos Esteban, Eva Dénia amb Merxe Martínez; a més dels catalans Dani Flaco, Joan Isaac, Clàudia Cabero, Sílvia Comes i Guiu Cortés i la mallorquina Maria Jaume.

Per altra banda, està la presència valenciana a altres terres: la 26a edició inclou un concert que pretén retre homenatge en vida al pioner de la Cançó al País Valencià, Lluís Miquel, que va ser part del grup Els 4 Z i fundador dels Estudis Tabalet a València, i que ja va ser homenatjat a La Beneficència aquest estiu. Ovidi Montllor també tindrà el seu homenatge a Catalunya amb el grup Ovidi25, que a més adaptaran el seu espectacle per a commemorar també l'aniversari del 15M. Pau Alabajos, Tomàs de los Santos i Elsa Tronchoni, Andreu Valor i Hugo Mas completen la cartera de veus valencianes al festival.

Responsables i compromesos amb la realitat

"Tenim molt de respecte a la pandèmia, però no por". Així de taxatiu ha sigut Pere Camps en la roda de premsa, en la que ha comentat la manera en la qual ha canviat el festival la pandèmia. Òbviament, tots els protocols estan establerts i l'aforament sofrirà amb ells. Al Centre Octubre, per exemple, només es ficaran a la venda una trentena d'entrades. Però a més, el festival "ja s'ha organitzat tenint en compte que es posposarà algun concert", segons ha reconegut el seu director. El compromís del Barnasants és que, quan es puga, se celebrarà, com a passat amb Paco Ibáñez: "Si el festival dura fins al juliol, no passa res”.

Aquesta qüestió no és únicament per una qüestió de "fer el festival", sinó per un "compromís amb els treballadors i treballadores de la cultura que estan implicats en aquest projecte" i que han patit la precarietat i la vulnerabilitat del sector en temps pandèmics.