VALÈNCIA. La paraula 'salseo' en castellà, la qual s’ha ficat de moda com a sinònim de xafardeig o dotoreig, hauria de traduir-se com a 'allioli' en valencià. Per exemple: ara hi ha molt d’allioli amb el tema d’À Punt, i molta gent està pendent de l’inici de les retransmissions i de tot el que envolta el que està passant per Burjassot… o per les productores. La paraula allioli funciona, i À Punt també està funcionant i en marxa. Tant si l’has vista com si no, esta guia bàsica t’ajudarà a saber com va l’allioli per la nova tele dels valencians.
Coses que estan passant en À Punt
La parella més autèntica
Que el Botifarra i Miguel Gil són dos grans músics, això no ho dubta ningú; ara bé, en només un programa han demostrat que són també dos estreles de la televisió (encara que coste entendre el que diuen). Un capítol ha bastat per demostrar que Bambant per casa és un producte d’eixos que deixarà empremta en forma d’orgull en els teleespectadors.
La cançoneta
El tema del programa Assumptes Interns està “turmentant” a les persones que han sintonitzat un dels programes d’À Punt que millor rebuda ha tingut. Assumptes interns, assumptes interns… ja és hora que ho parlem. Apegalosa i divertida com el programa, ja hi ha dos capítols en línia d’este simpàtic i modern espai presentat per Pere Aznar i que podeu vore els dimecres a la nit.
El somriure
Ha tornat Carolina Ferre per repartir somriures durant més de quatre hores diàries. Totes les vesprades una mena de España directo que informa i entreté. Si alguns han canviat el Sálvame per l’actualitat del nostre territori, significa que estem en el bon camí.
Estreles Michelín
La nostra gastronomia està present en Cuineres i Cuiners, un programa d’una gran factura i imatge molt cuidada presentat per Ricard Camarena. La rebuda ha sigut molt bona amb Quique Dacosta com a primer convidat, perquè parlar de gastronomia no ha de ser per força criticar i competir. Un altre programa de cuina és El xef a casa, el qual des de la divulgació té també punts divertits mentre intenta ensenyar costums alimentaris, un encert. En són dos, però pareix que la cuina estarà molt present en À Punt mèdia, de fet a la ràdio està també la interessant Cuina de bancal.
Contertulis sorpresa
És una grata sorpresa poder disfrutar de contertulis com Vicent Baydal, Eugenio Viñas, Eduard Ureña o Javier Alfonso en À Punt. Però sorprén que periodistes que, no només han criticat l’apertura i els nomenaments en À Punt, sinó que han intentat crear un corrent d’opinió contrari estiguen ja el primer dia de programació normal en pantalla. Joseca Arnau de Es Radio o MªJosé Grimaldo de Las Provincias, són un exemple de la pluralitat que intenten buscar que tinguen les tertúlies des de l’inici.
Eugeni Alemany
Ara en versió doble, amb un entretingut concurs, Atrapa’m si pots, i en l’únic programa supervivent de l’antiga graella de Canal 9, Trau la Llengua, a més de fer un “cameo” en Assumptes Interns. Sens dubte ha aconseguit divulgar en la nostra llengua com ningú en els anys d’absència de televisió pública en valencià, el públic l’estima, i ell és ara per ara, un dels majors reclams i de la cadena.
Mil·lennals al poder
Un dels objectius clars de la nova televisió sembla intentar connectar amb les noves generacions, per això dos youtubers com Miss Tagless o Nerea Sanfe li fiquen el punt més mil·lennal a la programació. Programes com Del twist al tuit on encertadament fan bescanviar rols a iaies i a nétes, i L’estudi on hem pogut vore a músics que connecten més amb els jóvens com Alberto Gambino i Mireia Vives, estan pensats per a atraure nous públics, d’eixos que estan més habituats a Netflix.
Era valencià i no ho sabies
A banda d’una secció del programa Assumptes Interns, és un fet que la televisió està buscant cares noves per crear un “star system” valencià que era prou inexistent. Ara resulta que Marta Fitch, Pablo Fornals o el mag Yunke són valencianoparlants i molta gent no ho sabia. Unes altres que també són valencianes i ja hem pogut vore a la tele per a alegria dels seus seguidors són dones admirables com Isabel Clara Simó, Patricia Campos i la científica Pilar Mateo. I en el Qui és qui i en Famílies hem conegut històries colpidores com la de Chighali, un immigrant de Mauritània, o Sor Maria Teresa, una monja agustina de Benicarló.
Futures estreles
La dietista Ana Sirvent, els periodistes Maria Fuster i Joan López, el presentador Pere Aznar, Pepita la iaia de Miss Tagless, les “Trinis” d’Assumptes Interns o els mags Nacho Diago i Rubén Aparici, són potencials estreles i ho hem comprovat en la nova tele. Alguns continguts com el gag dels turistes que no entenen els senyals en valencià s’han fet virals. I hem vist més notícies i reportatges gravats a Castelló en una setmana que no en els últims quatre anys. Coses com estes generen una expectació, que ha provocat que diverses nits les estrenes d’À Punt foren Trending Topic en Twitter.
Subtítols
Crida l’atenció, i és un canvi respecte a l’anterior televisió, que hi haja pel·lícules doblades en valencià (en l'última època de Canal 9 era impensable) i la gran novetat és que s’emeten films en anglés subtitulats al valencià. No té massa sentit fer una tele per ficar pelis en castellà, així que sèries com Les dones de Bletchley estan doblades; i les pelis, o bé doblades, o bé subtitulades. Un encert de programació.
Erradetes
És lògic i normal que a l’inici es cole alguna errata en els coixinets de dalt, en els noms dels rètols com “Màxim Horta” i que caiga alguna volta l’emissió en línia. Unes altres coses com que un periodista haja de llegir tota la notícia en un directe, que la graella no estiga actualitzada en la web, no tindre subtítols per a sords, o que s’emeta el segon programa abans que el primer no haurien de passar. Tot i això les errades de moment estan sent-ne poques i cal donar-li marge per a que els professionals polisquen estos detalls.
Coses que no voràs en À Punt
Futbol - Sí però no
El futbol a Canal 9 va ser clau per a la normalització lingüística, un dels espais més vistos de l’antiga televisió, i el més escoltat de Ràdio 9. Tant que passàrem de no saber que era un travesser o un rebuig a preferir les retransmissions en valencià. De fet un 70% de valencianistes trien en Bein l’opció d'àudio de VCF Ràdio que és principalment en valencià quan juga el Valencia CF. Diumenge retransmeteren un partit en À Punt, el Portugalete - CE Castellò, però els partits de primera i segona són molt cars, i no hi ha de moment notícia que vagen a emetre partits de segona B. On tampoc hem escoltat programes esportius ni retransmissions és a la nova ràdio, on els informatius estan prioritzant esports minoritaris. Quan escomence la lliga la cosa canviarà i sí que hi haurà resums i algun programa esportiu (estan decidint-se ara quines seran les cares del futbol), però els partits i les retransmissions de moment sembla que seran excepcionals.
L’Alqueria Blanca - No
Molta gent voldria que tornara l’Alqueria Blanca, i potser haguera sigut una manera intel·ligent de crear una necessitat real entre els fans per tornar a sintonitzar À Punt. Les sèries que vindran seran unes altres perquè la ficció estarà molt present. De moment per als nostàlgics dos programes el Trau la Llengua amb Eugeni Alemany i Això és un destarifo, que és un programa a l’estil d’Autoindefinits o Check-in Hotel.
Bola de drac - No
La petició de retorn de la mítica sèrie ha rebut milers de firmes. Molts fans voldrien tornar a vore les aventures de Goku, Vegeta i Gohan en la nova televisió valenciana, inclús amb el doblatge dels capítols mai doblats. Però sembla que de dibuixos l'únic que torna és Doraemon. Les noves generacions de valencians poden vore a Vicky el Viking, a Trip i Troop o als Biters.
Desplegaments per esdeveniment - No
Encara no hi ha mecanismes suficients ni tenen “cintura” per a plantejar des de Burjassot un programa especial de 3 hores dedicat a les Fogueres, a l’arribada de l’Aquarius o a qualsevol esdeveniment que plantege alterar bruscament la programació. De fet és possible que a Burjassot no hi haja operatiu més estudi que el d’informatius. La tele està encara gatejant o començant a caminar i no li podem exigir que córrega. Tot i això la peça informativa de diumenge on s’aprofundia en els conflictes que causaven l’èxode de refugiats en Àfrica, era més interessant informativament parlat que totes les imatges morboses que buscaren les cadenes nacionals.
Dades d’audiència - No
No hi ha dades concretes de la rebuda del públic ni s’espera que n’hi haja en breu, i molta gent encara no ha sintonitzat la nova televisió, tot i això l’acollida sembla molt bona per part dels que sí que l’han vista. De fet la tele es pot vore en línia a tot el món, al contrari del que passa amb d’altres cadenes nacionals, i això ha entusiasmat a molts valencians pel món. Ara caldrà fer una aplicació per als televisors perquè el À Punt siga el Netflix valencià i puguem triar els continguts a la carta amb facilitat.
Una tele valenciana mai serà la de tots els valencians per molt que ho intente, ja que ni el nom, ni la bandera, ni la llengua agrada a tots els valencians, però esta almenys representa a la majoria de la població. Estem veient una televisió econòmica, plural i amb molt d’entreteniment i divulgació, on el valencià té més presència que en Canal 9, però conviu amb normalitat amb el castellà. Encara els falta cintura, polir errades, ampliar la producció pròpia i els informatius, generar una necessitat que la gent la sintonitze i en general hores de vol. Però abans de criticar-la feu com jo, passeu una setmana mirant els programes, les històries i les persones que apareixen per allí. Si estimeu esta terra, el més segur és que vos identifiqueu amb les persones de les quals es parla en À Punt, que no deixen de ser els vostres veïns llargament oblidats a la televisió.
