GRUPO PLAZA

de categoria

Conduïm bé els valencians?

1/06/2021 - 

VALÈNCIA. "Jo conduïsc superbé, la resta no tant", seria el pensament generalitzat, però els visitants que de sobte es veuen abocats a conduir per València no tenen la mateixa opinió. De fet, el referent mil·lennal de la llengua aragonesa, Jorge Pueyo, va escriure açò fa poc al seu perfil de Twitter.

"El meu animal mitològic favorit és un valencià que conduïx bé", i es quedava més ample que llarg. El cas és que molta gent li contestava per a donar-li la raó, especialment pel que respecta a València ciutat, ja que es veu que és una ciutat especialment inhòspita per als conductors poc habituats a jugar al Grand Theft Auto. Altres s'ofengueren, perquè el tema del pellfinisme està a l'ordre del dia, i els alacantins, que conduïxen de manera similar, no es donaren per al·ludits. Encara que la majoria va coincidir en el fet que els valencians, especialment als carrers de la capital, conduïm amb unes normes, com dir-ho, especials, o més bé pròpies. I perquè no aneu "com cagalló per séquia" quan veniu a visitar-nos, ací vos adjunte una sèrie de recomanacions. Espere que amb este decàleg (resulta que un decàleg no cal que siga només de deu punts) no vos passe com a ma mare: quan arriba a rotonda dels hamets comença a resar, ella que no és molt d'església, i s'agafa tan fort a la maneta eixa de dalt de la finestreta que una volta la va arrancar i tot a l'altura de la Pantera Rosa.

Decàleg per a conduir per València ciutat

1 - No vos despisteu mai!

A banda d'aprofitar per a mirar el mòbil o traure's algun moc, els semàfors a València estan per a saltar-se'ls. Si estàs parat en un semàfor en roig, l'eixida no la marca el verd, no, que va: has d'accelerar quan el semàfor dels vianants comence a parpellejar, això significa que el verd és a prop i a nosaltres amb això ja ens val per a arrancar. Atent a no esperar més de dos segons per eixir amb el verd per culpa d'un moc rebel, perquè t'assegures una sonora xiulada (encara que a 50 metres hi haja un altre semàfor en roig). A més, el taronja no significa “reduïx la velocitat”, ací és sinònim d'allò que cantava el fill del Fari: "Cuanto más acelero, más calentito me pongo", així que el més habitual és que la gent xafe l'accelerador com si el perseguira el T. Rex de Jurassic Park.

2 - Intermitents aleatoris?

De vegades, pense que a València els intermitents no venen de sèrie als cotxes, deuen ser opcionals perquè ningú els gasta. Així que en cada rotonda, en cada incorporació en un pont, en cada encreuament perillós has de jugar-te-la i endevinar que el cotxe de la teua dreta vol creuar quatre carrils i pegar la volta a la rotonda; no és un suïcida, simplement es col·loca pitjor que un ou en una prestatgeria. Tranquil, t'acostumaràs a eixos canvis de carril indiscriminats o al fet que la gent s'apegue darrere teua com si buscara eixir del rebuf de Hamilton abans d'arribar a la xicana. Has d'assumir amb naturalitat que en cada avinguda et trobaràs algun Fernando Alonso que es creu que a València encara hi ha Fórmula 1.

 Foto: KIKE TABERNER

3 - Per a ser conductor de primera, accelera.

A València no hi ha terme mitjà, o vas al ritme de la bici que va davant teua, o pilles un embús, o un "dominguer" dels que va xafant ous et provoca ganes de tallar-te les venes... O passes d'anar a 10 per hora a una avinguda convertida en autopista. Això de velocitat màxima 50 km/h per les avingudes... en realitat sembla la velocitat mínima recomanable. Fes la prova, posa't a 50 per Blasco Ibáñez, o la Ronda Nord, i voràs com et passen per tots dos costats. I com això és conegut per l'autoritat competent, amb afany recaptatori col·locarà estratègicament els seus radars a les rondes, els túnels o les avingudes, on anar a 50 és, moltes voltes, més perillós que anar a 80. I clar, els locals controlem els radars fixos, així que frenem de colp abans d'arribar-hi, i si vas despitat, nyas coca!

4 -  Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou.

A València, quan plou, la circulació es converteix en un caos. Com si tots pensàrem que els nostres vehicles creixen en regar-los, els traiem a passejar inexorablement davant la perspectiva de quatre gotes. Llavors, les avingudes es converteixen en escenari d'un concert de clàxons, els carrers s'enfanguen, els embussos apareixen més ràpidament que els paraigües, i ens adonem que és un bon dia per a no fer res, fem mitja volta i ens en tornem a casa després d'una hora patint al volant. Si plou, millor organitza una partida al Risk, això sí, amb veïns del barri, perquè els de fora buscaran qualsevol excusa per a no acudir a la teua crida.

 Foto: EUROPA PRESS

5 - A fer la mà la bicicleta.

Entre la fauna de València ha proliferat un nou habitant, el ciclista. I recentment alguns d'ells s'atrevixen, fins i tot, amb un exemplar de bici anomenat Valenbisi: un servei de lloguer de pesades bicicletes (semblen vespinos sense motor). El bon oratge, l'absència de desnivells i la possibilitat de pedalar al riu Túria han propiciat un augment exponencial dels ciclistes. Criatures amb un codi propi: circulen per les voreres, els semàfors són opcionals per a ells, te'ls trobes creuant passos de vianants, circulant contra direcció, ocupant el centre de la calçada... van com si portaren un escúter!!! Què es pensen que són: motoristes??? A poc a poc millora la tolerància entre els diferents ocupants de la carretera. Paciència amb tots, especialment amb els ciclistes, que són els més vulnerables i més quan arriba l'hora de creuar amb el cotxe un carril bici sense visibilitat per Guillem de Castro.

5.1 - Els patineters fan igual que els ciclistes però sense suar, a més velocitat i jugant-se encara més la vida.

5.2 - Si porten un motxilla quadrada darrere amb menjar, esta funciona com una "Llicència per a circular" per on els rote. Com a la de James Bond, però en versió rider. És un nom molt lluïdor, però en realitat és un treball arriscat i poc remunerat, així que si et creues amb un d'ells... deixa'l passar.

6 - Missió Impossible VIII - Aparcar un dissabte nit a Russafa.

En qualsevol gran ciutat aparcar és complicat, i València no anava a ser menys. Si l'univers és infinit, per què mai hi ha lloc per a aparcar? I més des que es va acabar (ho dic per si algú fa temps que no ve) eixe sistema curiós d'aparcar al carril bus a partir de les 10 de la nit. Això feia que tot el món quedara a les 10 de la nit a sopar, ara ja no té sentit, i pots fer un horari més europeu, ja que el problema per a aparcar no s'ha resolt. De fet, és prou habitual en alguns llocs aparcar en segona fila (amb el fre de mà, no vaja a ser que es moga), en la vorera o en qualsevol lloc on "ací no molesta". I diran: "Total, per a recollir el xiquet del col·legi (tercera i quarta fila a les 5 de la vesprada), veure el partit de futbol a Mestalla o tallar-se el monyo, no passa res perquè el cotxe estiga a la porta d'un garatge de 400 vehicles uns minuts amb els intermitents encesos".

7 - Rotondes, eixes grans desconegudes.

Que algú et cedisca el pas amablement, ací, és utòpic. Com podem permetre que algú se'ns cole? Així que molta calma. La bondat al volant no existix, i no se t'ocórrega traure el morro, que per molt d'intermitent que portes, l'autobús de torn no pensa deixar-te passar. A les rotondes això es magnifica i la resta de conductors despietats impediran coste el que coste que t'incorpores al trànsit, propiciant així que et quedes atrapat entre cotxes que van i venen: la lògica d'eliminar els rivals directes impera en cada encreuament. I sí, ho sabem, les rotondes ací són un poc Jumanji, un entrenament perquè després ens semble fàcil conduir per qualsevol lloc del món.

8 - Pont i ficat.

València està partida per un riu i, opinió impopular: encara que el que passa a l'altre costat del riu, excepte el València CF, sol ser irrellevant, necessitaràs creuar-lo en nombroses ocasions. Hi ha molts ponts, la qual cosa no suposa un major problema... Excepte, una sèrie de dies triats estratègicament per a fotre el nombre més gran de persones possible. Eixos dies amb l'excusa de la mitja marató, la marató sencera, la Batalla de les Flors, el triatló, el dia de la bicicleta, la sant Silvestre, la marxa cicloturista, la cavalcada del ninot, la 15k nocturna o per qualsevol altre motiu aleatori com un homenatge al Titi o una performance de Chimo Bayo, es tallaran just els ponts pels quals pensaves creuar, i hauràs de fer la volta a la ciutat per a creuar de costat a costat (si no desesperes en l'intent). Menció especial per a l'Assut d'Or, eixe pont al qual li han hagut de posar un semàfor perquè allò pareixia Los Autos Locos, vinga el bot.

9 - El cotxe en falles és un ninot: decoratiu.

 Falla Lepanto-Guillem de Castro (Foto: MAO)

Durant 19 dies, enguany 5 al setembre, millor no agafes el cotxe. AVÍS, NO AGAFES EL COTXE. Especialment des del 13 al 19 de març, ni se t'ocórrega conduir, NI SE T'OCÓRREGA. Bé, si no tens més remei, prepara't per a pegar més voltes que un dolçainer, passar més controls de policia que a l'aeroport de Tel-Aviv, trobar-te centenars de carrers tallats, acabar en un atzucac, trobar-te el cotxe aparcat enmig d'una carpa, o passar 40 minuts parat en un pont veient focs artificials (m'ha passat). Millor camina, ni tan sols et planteges circular amb moto o bici si pretens acudir a la mascletà, la Nit del Foc, les llums de Russafa o qualsevol festeta de barri, perquè acabaràs més escaldat que el gat al qual al·ludix Anil Murty.

10 - Vianants més valents que Chuck Norris.

A peu som els amos de la jungla. Caminem al mig dels carrers, creuem els semàfors en roig i sense mirar, ocupem els carrils bici encara que hi haja 7 metres al costat per a vianants... I això que creuar un pas de vianants a València és un risc: paren només alguns cotxes, la resta de conductors ignoren les franges blanc-i-negres tant com els vianants ignoren els semàfors en roig. Pots detectar un valencià d'entre un grup de persones, perquè sempre tindrà tendència a caminar al mig del carrer.

11 - Els autobusos de ral·li.

 Foto: KIKE TABERNER.

A València hi ha un conductor molt especial: l'autobuser de l'EMT o de Fernanbús. Ells són els reis de l'asfalt, se salten semàfors, rebenten retrovisors i es creuen de carril amb més valentia que els 300 espartans guiats per Leònides. Si els veus passar, deixa'ls seguir el seu camí o acabaràs més penedit que Bill Clinton. Els taxistes també es prenen la llei pel seu compte, però no tenen més remei que armar-se de paciència i suportar el carril taxi/bus ple de cotxes en segona fila. Perquè a València, fins i tot la Policia Local, aparca on li dona la gana.

12 - Desaparició de carrils.

Ací ens passa que, de sobte, sis carrils passen a ser dos. Sí, em pots dir exagerat, però creua el pont de Giorgeta i voràs com passa exactament això. Altres voltes vas tan tranquil pel teu carri, i nyas! Desapareix sense avisar i has de triar si dreta o esquerra mentre et fan un entrepà un Ford Focus i un Dacia Logan.

Bé, després hi ha gorretes que t'obliguen a pagar dos voltes per aparcar, i alguns encreuaments especialment conflictius com el de Jesús i Guillem de Castro. I moltes coses més que passen quan conduïxes per València i que descol·loquen el personal, tot i això, amb un poc de paciència t'acostumes de pressa. Aleshores és quan voldries tindre un millor sistema de transport públic, per a no haver d'agafar el cotxe mai, i poder evitar els conductors valencians.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email