Coses a fer als parcs de València

VALÈNCIA. Sonen en Hyde Park les notes de Parklife de Blur "I feed the pigeons, I sometimes feed the sparrows too. It gives me a sense of enormous well-being (Parklife)" i els londinencs es tornen carabassa. Estan en un parc creat en 1637, disfrutant de la vida a l'aire lliure, cervesa en mà i solet en la cara —si tenen sort—, un pla idíl·lic per a la generació nascuda les últimes dècades del segle passat. L'escena bucòlica de la reialesa britànica fent un pícnic al parc entre pameles, para-sols, cavalls amb llacets al cap i un partit de criquet de fons és una reminiscència del passat. La nostra escena pastoral, en el sentit de ramat i herba, ja no és un passeig a lloms d'una egua o un corser de pura raça per la campanya anglesa. Ara som ramat que va al camp de Worthy Farm, Kobetamendi o Masia d'en Cabanyes seguint el pastor en Do menor que evangelitza amb una Fender. Els vaquers han substituït les grans faldes i les enagües, i si algú portara polaines li traurien un malnom. Doncs bé, els parcs representen la nostra dosi de bucolisme, de benestar, de lloc on vore la vida passar i passar-ho bé en esta vida. Tot i que això no era el que jo venia a contar-vos, el meu objectiu era menys elevat i molt més mundà. València està convertint-se en una ciutat de parcs vius i en la seua metamorfosi els jardins s'adapten a nosaltres per a oferir-nos opcions d'oci econòmic, saludable i reconfortant. "And they all go hand-in-hand, hand-in-hand through their parklife!"

Vi i llibres

Torna la fira del vi, i si bé a última hora allò s'empastra, la Mostra Proava és sense cap tipus de dubte una de les iniciatives més exitoses dels últims anys a València. En 2019 molta gent es va quedar fora per problemes d'aforament, en un lloc enorme, i simplement oferixen vins valencians que es poden trobar a molts supermercats, bodegues i botigues de barri i bona cosa d'embotit de batalla. El secret: ens agrada eixir, ens agrada estar a l'aire lliure, agafem amb ganes la primavera postfallera, i el comboi va dins del nostre ADN. Ara bé, si no eres fan de les aglomeracions, evita les hores fortes del cap de setmana, ja que enguany, tot el que no siga un rebentada de gent, serà una sorpresa. Tot seguit allò empalmarà en Vivers amb la Fira del Llibre, que se celebra en la data habitual i que tornarà a omplir-se de gent com el passat mes d'octubre, on allò semblava que ho regalaren. Hi ha una caterva de ganes acumulades, com petroli al subsòl o diners a les butxaques de les elèctriques i, per això, les fires als nostres parcs són un èxit d'afluència.

Concerts

Ja que hem parlat de Vivers, a mi sempre m'ha semblat un lloc meravellós per a escoltar música. Més enllà de la Fira de Juliol o les Nits a Vivers, es va muntar durant un parell d'anys una fira anomenada Palo Market Fest, que enguany torna, la qual va omplir allò de gastrotartanes, paradetes i escenaris. Allò era preciós, perquè va aprofitar espais abans oblidats del parc per a omplir-los d'alegria. Podria ser el nostre lloc ideal per a crear un festival urbà de música i això han pensat des del Deleste. Fer com el Parc del Fòrum barcelonés, estil Primavera Sound, però amb més verd, ja que és un espai més amable que l’entorn de Les Arts... O millor no cal tant, que les plantes no tenen cap culpa de l'incivisme que es produïx en certs macrofestivals. Al Botànic també es fan cicles de concerts preciosos i intimistes entre arbres centenaris, que són un regal per a la ciutat. Sempre amb aforament limitat i respecte pels habitants permanents del lloc, les plantes. I ara tenim amb Serialparc una nova redefinició d'espais en parcs de barri habitualment sense més us que el contemplatiu. Al Jardí de les Hespèrides, al parc de Dr. LLuch o al de Capçalera s'estan fent concerts molt bons els diumenges de matí. S'està redefinint així, i a poc a poc, l'ús d'alguns parcs en molts casos infrautilitzats, amb espais amples on poder fer més coses que passejar al gos. Per cert, poques coses casen millor en esta ciutat que aire lliure, música, bon rotllo i Parklife.

Entrenador Personal - Esport

Si necessites posar-te en forma parla amb Pavel, el teu entrenador personal de capçalera, i ves al Jardí del Túria a botar a la corda. Allò de fer esport al riu se n'ha eixit de mare, i a certes hores l'antic llit del Túria sembla un gimnàs a l'aire lliure. Que també vos dic, millor això que no el que sembla quan la llum desapareix, on els esports de moda són el cruising i el litroning. Més enllà de l'acudit, és una realitat que hi ha alguna zona del parc, com davant de la Casa de la Caritat, meravellosa. On fer tai-txi, ioga o meditació és un regal. Altres on pots jugar a ping-pong, bàsquet o, fins i tot, a softbol i beisbol, per no parlar de tots els que fan ciclisme urbà, es preparen la marató o lluïxen palmito alcen peses cada volta que brilla el sol. També hi ha un esport que potser no sabíeu que es practicara a València, però recentment vaig descobrir que hi ha equip i juguen partides al Parc Central, és l'Ultimate, i consistix a llançar un frisbi a l'estil del baló del futbol americà. Estaven jugant en la zona del rocòdrom del parc i em va semblar fascinant. Bàsicament perquè d'ací a dos dies tenim més gent jugant a eixe divertit joc estatunidenc que a pilota valenciana, la qual cosa un poc de pena sí que fa. Divendres de vesprada a simple vista, mirant al voltant del Palau de la Música hi havia patinadors en línia, classes de capoeira, uns xavals passant-se un baló de rugbi, una parella jugant al bàdminton, equilibristes en cordes d'arbre a arbre, percussionistes de timbals africans i —per descomptat— xiquets jugant al futbol. Qui dona més?

Pícnic-festa-diürna

A la nit oblida't de fer vida al parc, fins i tot en els que estan oberts. Però de matí o de vesprada pots, si vols, menjar allí. Més d'un parc i més de dos servixen de lloc de reunió i celebració d'aniversaris de xiquetes i xiquets, de festes sorpresa i de berenar de comboi improvisat. La qual cosa és divertida i còmoda, especialment per als que no tenen ni poden permetre's una caseta o xaletet on passar vacances i muntar saraus. No hi ha tampoc moltes opcions de bars o quioscos als parcs de la ciutat, però sí algunes al parc de Capçalera o al Jardí del Túria, i molts jardins i parcs més menuts tenen una terrassa ben bonica al costat d'un poc de verd. Per tant, no és d'estranyar trobar bufes, mantes, taules plegables i neveretes portàtils en molts parcs, ara bé, si de cas, exigir un poc de neteja als assistents hauria de ser necessari. Especialment en una societat com la nostra on l'espai públic es tracta sistemàticament per molta gent com a femer i no com a patrimoni de tots.

Altres coses

Cada parc té també la seua idiosincràsia i cadascú té el seu raconet favorit, alguns són punt de reunió de tribus urbanes com el parc de l'Hospital. Altres són ideals per a passejar els gossos com l'Enrique Granados. El Parc de l'amor seria sense dubte el parc de Capçalera amb el llac que convida a mirar junts el futur. Al jardí del Túria hi ha lloc per a mil coses, des de fer volar un monopatí a buscar els esquirols amagats entre les branques. Jardins de Monforte és ideal per a fer-se fotos de boda, per exemple. Mentre que altres, no direm quins, són especialment freqüentats, per la seua calma, per gent que no té un altre lloc on passar les hores. Hi ha zones com la de les fonts del Parc Central on a poc que fa calor els xiquets són els amos, a més d’unes naus on fer mil i una activitats. I punts concrets com baix del pont de l'Exposició on vore ballar és habitual, o al pont de Montolivet podem sobtar-nos amb les teles acrobàtiques que allí es practiquen. Esperem que torne a obrir prompte el Gulliver, una volta rehabilitat, per a disfrutar d'una zona emblemàtica de la ciutat, i que continuen així expandint-se les nostres opcions d'a-parcar al parc. Llarga vida als nostres parcs, plens de vida i ben mantinguts i respectats.