VALÈNCIA. A València no fa fred, fa #frescoreta, com tampoc fa calor, fa calo… basca. I la frescoreta enganya prou, com diu el refrany “Valencians de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta”, o era Alacant de la punyeta? El fred ha arribat, i amb el fred arriben uns fenòmens valencians que són com el pati de ma casa: molt particulars.
Per a començar arriba la síndrome de la ceba, i no és Julio Iglesias cantant “se va, se va, se va, se va, se va…” com si estiguera ratllat, és el fet d’estar tot el dia ficant-se i llevant-se capes de roba. Pel matí ixes de casa amb camiseta, camisa, jupetí, jersei, jaqueta, guants, gorra, bufanda… a migdia t’has quedat en mànegues de camisa, i a poqueta nit de nou tornes a tapar-te com un caragol. I clar amb tant de vestir-te i despullar-te no és estrany oblidar bufandes i jaquetes per tot arreu, la col·lecció de bufandes en objectes perduts de Renfe donaria per a vestir a tot Catarroja i part de Picassent.
Parlant de roba, amb la fredor t’entra l’ànsia viva i vols fer el canvi de temporada, i et passes tres dies amb maletes amunt i avall canviant els banyadors per camisetes de pelfa, per a acabar decidint que no t’agrada cap jersei de l’any passat. Tampoc hi ha manera de trobar una funda nòrdica completa, sempre falta alguna peça del coixí, i decidixes que cal anar al Carrer Colom a buscar roba nova.
Però la ciutat també canvia, de sobte s’il·lumina més que un bar de carretera secundària. Però no són les llumenetes del bar, ni les llums falleres, estes són com més nadalenques: amb bona cosa d’estreles, floquets de neu, pares Noels, i alguna bola de l’arbre de Nadal. Que eixa és altra, no em digueu que no és ben curiós vore els tarongers plens de llums com si foren avets de les Rocoses.
També canvia la venda ambulant de menjar al carrer. Si en falles són xurreries i en estiu orxateries, amb la frescoreta arriba la castanyera i la dacsera (dona que ven dacsa rostida). Però una cosa no canvia, si la dotzena de xurros són 6 euros, la mesureta de castanyes són també 6 euros, 1.000 pessetes de les antigues, tarifa plana. Per canviar canvien fins i tot les paelles, que en molts casos es tornen negres a causa de les carxofes que es colen entre les verdures habituals.
Altre problema greu és l’espai, amb el fred no hi ha lloc en cap puesto. La gent abandona les terrasses per a apinyar-se dins dels bars, el metro sembla per moments el de Tòquio, la cua de l’administració de loteria pega la volta al carrer, i un espai buit en el penjador per a la jaqueta es cotitza a preu d’or. I a més a més hauràs d’escoltar coses com: “no patiu són 4 dies”, “no fa fred, és humitat”, “en agafar una rebequeta prou”... i tu estàs més gelat que un poll, mentre patixes un fred que talla la cara.
Els supermercats aprofiten l’hivern per a ficar-te trampes. Si vas un poc despistat buscant el pot de cigrons per a l’arròs al forn, igual et menges el cantó afilat una taula que acaben de parar en mig del corredor plena de torrons i polvorons. A més, les taronges i les pomes es fan lloc en els supermercats, i desapareixen les bresquilles i els melons, inclús els de tot l’any. Que si són de tot l’any perquè no els venen en hivern?
Tornant a les taronges poques coses millors que un bon suc de navelina de la Ribera del Xúquer per a intentar agafar defenses. Bo si, una cosa és millor per a la salut, no sé si ho heu notat però quan fa frescoreta, el vostre cotxe aprofita cada matí per a donar-vos el bon dia amb una descàrrega elèctrica. És la seua manera de despertar-te per a que conduïsques amb bon humor i atent a la carretera.
Però ací vivim durant 9 mesos amb il·lusió de què en “en València no fa fred, fa frescoreta”. Després per febrer, quan faça tres mesos que maleïm la nul·la preparació de les cases per a l’hivern, la quantitat inusitada de refredats que pillem i que es faça de nit a les 6, soltarem un crit d’auxili en forma de “Que arribe ja la calor!!!”. Tranquils això serà de cara a Pasqua, mentrestant podeu lluir el vostre polar faller a joc amb el de la resta de la comissió sense mirament ni vergonya. I recorda “A l’hivern, el millor amic és un bon abric”.
FOTOS: EFE
