Els conflictes vitals al voltant de la identitat i la privacitat, protagonistes dels Premis Ciutat d'Alzira 2017

VALÈNCIA. "La festa de les lletres valencianes" que són els Premis Ciutat d'Alzira van tenir més sabor valencià que mai. Cinc dels set guardons es van quedar en la província, mentre els altres dos se'n van anar a la capital catalana. No obstant això, abans del lliurament de premis, la trobada d'agents culturals va tornar a ser un èxit en el certamen impulsat per l'editorial Bromera. Escriptors, dramaturgs, músics, investigadors i institucions van formar part de la nit festiva que coincidix amb el Dia Internacional de les Llibreries i que va reunir a més de 700 noms propis de la cultura i la societat.

El prestigi dels premis derivat de la qualitat del jurat i el volum dels premis no va trobar en esta ocasió la companyia del president de la Generalitat, Ximo Puig, ni del Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. Tots dos havien celebrat a Alzira els dos últims anys, però es van absentar d'una gala en la qual sí va tornar a participar el president de Les Corts, Enric Morera, així com el conseller i la secretaria autonòmica d'Hisenda, Vicent Soler i Clara Ferrando, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, el director de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, o la vicepresidenta primera i el diputat de cultura de la Diputació de València, Maria Josep Amigó i Xavier Rius, entre d'altres, com membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura.

Tampoc va estar la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, responsable de polítiques de foment del llibre i la lectura, patrimoni bibliogràfic, gestió de biblioteques, arxius. L’absència de l'escriptora en va ser una més, en una nit que arribava després dels notables increments en eixes àrees dins del Pressupost General de la Generalitat per a 2018, com el propi Girona es va encarregar de capitalitzar en un comunicat escrit per Marzà. 'Baixes' comentades pels assistents, que van fruir d'una nit molt agradable al voltant de les lletres i que es va autodenominar des de l'escenari com el primer programa de la nova televisió valenciana: À Punt.

A partir d'eixe joc, amb el compromís entre les parts que dins de 12 mesos la XXX edició dels Premis Ciutat d'Alzira serà retransmes per a tots els valencians a través de l'anhelada pantalla, el grup Barbaritats i l'actor Nelo Gómez van conduir una vetlada una tant més desgavellada que la de les últimes edicions. Tot això per reconéixer alguns títols que arribaran com a tard el pròxim mes de març i que figuraran entre els llançaments més destacats en la llengua pròpia en novel·la, assaig, poesia, teatre i literatura infantil i juvenil.

Entre la inevitable successió de discursos, van destacar els de Josep Gregori, fundador i editor de Bromera, que va reivindicar "els llibres com a transformadors de les persones" i va posar en valor l'acció individual de la compra-ne un en valencià per a construir "un futur digne per a la nostra llengua i literatura. Si volem, podem". També el de l'alcalde de la capital de la Ribera Alta, Diego Gómez, que en una línia més poètica va definir que "llibertat és una llibreria". Va aportar una afectuosa al·lusió a l'editorial després de les pintades neonazis rebudes en la seua seu, i va fixar el valor d'un encontre anual al qual arriben tants textos de qualitat entre finalistes i guanyadors: "esta nit Alzira és de nou la ciutat clau, la clau de la cultura, la cultura i la llengua que ens identifica. La paraula és llibertat. Llibre és llibertat. El viatge a Ítaca continua".

Els premiats

Novel·la

Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira

Els trofeus, obra de Manuel Boix, es varen repartir entre els millors de 178 originals, amb 72.000 euros en premis. El de major dotació (16.000) i tradició, el XXIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, només va haver de viatjar uns quilòmetres: Vicent Borràs va aconseguir un nou reconeixement en estos guardons amb Què saps de Vidal Palau? L'autor d'Algemesí va recordar el seu premi en 2004 dins de la categoria de literatura juvenil: "en aquell moment vaig escriure des de l'impuls de ser pare d'un fill a les portes de la preadolescència. Esta vegada l'impuls a l'escriptura m'arriba en la meua condició de fill, quan els meus pares encaren la recta final de les seues vides". La història a partir de la mort d'un poeta aparentment desaparegut dóna peu a una novel·la d'intriga que explora els tortuosos camins de la identitat i personalitat dels personatges.

Borràs és professor i escriptor i arriba al guardó després de reconeixements com ara el Joanot Martorell de 2000 per Notes finals, L’últim tren, el Blai Bellver per Primavera encesa o com hem comentat adés el Bancaixa de Narrativa Juvenil per Els silencis de Marc. Tots estos només son uns pocs dels llibres publicats per l'autor, articulista a la premsa i investigador sobre llengua, literatura i didàctica. 

Assaig

Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

L’imperi de les dades. El big data, la privacitat i la societat de futur, del barceloní Xavier Duran, es va emportar els 12.000 euros com a guanyadora del XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. L'autor va rebre este reconeixement de la Universitat de València per "un llibre que va de tots nosaltres, perquè som tots els que generem sense saber-ho bilions de dades quan enviem missatges, naveguem per internet, connectem el GPS, comprem amb targeta de crèdit... dades que permeten crear perfils molt precisos per a saber què volem comprar, trobar, què necessitem i, sospite, fins i tot què pensem". Duran va advertir que no ha volgut ser "catastrofrista, però, tampoc irresponsable" amb un assaig d'allò més abellidor des de la rigorositat, actualitat i futur.

Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB, actualment, presidix la Junta Tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha publicat més d’una trentena de llibres de narrativa, d’assaig i de divulgació científica, reconeguts amb diversos guardons com el Premi Josep Vallverdú o el Premi de la Crítica Serra d’Or. El 1995 va guanyar la primera edició del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones.

Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

El jurat del XIX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (8.000 euros) ha distingit Llum a l’atzucac, de Ramon Ramon. L'autor va expressar la seua "solidaritat amb els presos polítics" i citar a Joan Vinyoli, moment en el qual el públic va contestar aplaudint i una part corej` "llibertat" durant uns segons. El jurat ha destacat del seu escrit el "gran nivell estilístic que, amb una serenitat estoica i una sinceritat impressionant, aborda l’angoixa de l’home contemporani, els dubtes i les perplexitats, l’ànsia de realització personal i l’ensopegada amb la dura realitat de la vida quotidiana".

També corrector lingüístic a l’editorial Afers, ja havia editat diversos poemaris, com Simfonia per a un estat de coma (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia) i Els temps interromputs. En 2014 va publicar el seu primer dietari: Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012).

Poesía

Premi de Poesia Ibn Jafadja

El XII Premi de Poesia Ibn Jafadja (5.000 euros, amb el suport de la UNED) ha sigut per a Josep Ballester per A la intempèrie, una reflexió des de diversos punts de vista i un intent de dibuixar un mapa personal de les sendes de la vida. L'autor –premiat i conegut a la casa– assegura que el text pretén ser "reflexió de fer mapes entre el naufragi i contra el vent que intentem que no ens duga al buit i a l'estulticia". Els éssers humans estem sempre a la intempèrie, sovint ho oblidem. Som un vaixell sense rumb, empés per ràfegues de vent sobtades i inclements, que anem de naufragi en naufragi. Aquesta obra és, en definitiva, un intent de perfilar cartografies viscudes contra l’oblit.

Catedràtic del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV, posseïx,
de fa temps, una trajectòria literària consolidada i plena de reconeixements, ha conreat la poesia, l’assaig i la novel·la. Entre d'altres reconeixements, ha rebut l’Ausiàs March, el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, el Premi Ciutat de València, el Ciutat de Palma de Mallorca, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira o el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat.

Teatre i narrativa juvenil i infantil

Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca

Mentre que el II Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna ha estat declarat desert, l’autora i directora teatral Pepa Juan va recollir el XII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca de mans de Ferran Torrent (6.000 €) per l’obra Acompanya’m en la nit, un relat sobre els secrets i les obsessions, però també sobre la comprensió entre les persones i l’esperança. Torrent va posar en valor la aposta d'este premi per la busca "d'una llengua potent per a projectar-la a la literatura universal". La guanyadora no només és escriptora; és actriu i directora teatral. Va estudiar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València i la seua faceta professional s’ha desenvolupat en el món de l’actuació, el teatre, la televisió i el cinema. Acompanya’m en la nit és la seua primera obra dramàtica.

Fundació Bancaixa

El misteri de la Casa Folch, de Leandro Sagristà, va obtindre el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. Es tracta d’una intriga molt ben construïda, que recrea amb gran encert motius literaris com la casa encantada o la colla de jóvens investigadors, amb referències al passat recent.

Leandro Sagristà (Barcelona, 1975) es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Compagina la tasca com a professor amb la passió per l’escriptura i ha publicat diversos poemaris i novel·les. Amb Ànimes negres va guanyar el II Premi Vila de Teulada de Narrativa Juvenil.

Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre

D’altra banda, Ximo Cerdà va obtindre el XXII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 €. L’obra Un mocador de pirata aborda un tema delicat, com és el del càncer, des de l’humor i la desimboltura.

Ximo Cerdà (Xàtiva, 1975) és enginyer en Telecomunicació, doctor en Electrònica i llicenciat en Ciències Físiques. Addicionalment, desenvolupa una notable activitat literària que ha estat reconeguda en nombrosos premis i certàmens. Ha publicat obres de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil.