Del Dia Internacional de la Croqueta al Dia Mundial d'Oblidar les Coses

VALÈNCIA. Sona el despertador, ens alerta el mòbil o ens desperta algú ben pròxim. Trontollem en fer-se de dia, entra la claror o som a les fosques, segons el moment. Ens posem dempeus. Els costums a l’hora d’aixecar-se i moure's en vertical tenen el seu enrevessament. Fa l’efecte que ja ens llevem amb manies. L’estat d’ànim aclapara sensacions renovades o tatuades. Engeguem la màquina. Comença una nova jornada amb la suposada llum solar, acabarà amb obscuritat, a les dotze, a la mitjanit. Ja ens hem empassat un dia. La setmana, la mesura del temps, fa que ens n’endrapem 7, això que diuen dies naturals. Calendaris que marquen la data de dilluns a diumenge, que assenyalen els cicles, els mesos que passen, les estacions que entren i les que peguen a fugir. Marcatge els 365 dies de l’any, per no perdre el nord. L’astronomia bateja els jorns de la setmana. Deixa lliure d’astres el sàbat, diumenge, domenica... al nostre calendari. Els anglosaxons mantenen sunday. La caducitat mensual cada, 28-29, 30, 31, dies ens tipifica la rutina. Judeocristians i islàmics marcats originàriament per les fases de la lluna. Fitxant els moments religiosos, les celebracions d’ascendència pagana travestides. La distribució del temps, la dels mesos governats per la lluna. Sempre va pel mig, discreta o bufona, marcant amb fases  les setmanes. El sol ja es fa càrrec dels anys. El calendari lunar, el calendari  solar, deixa empremta en el nostre rastre.

Commemorem amb coloraines els dies assenyalats. Apuntem a les agendes tecnològiques, i alguns encara al paper, els esdeveniments que cal rememorar. Recorde aquells almanacs que veiem quan eren menuts, els de bloc. Un totxo gruixut on podies treure el full del dia ja enllestit, en sortir el sol. Plecs de continguts, amb consells i proverbis. Una porció quotidiana de “pensament”. Els tòpics, les trivialitats concentrades, feien companyia a les gambades dels anys. Aquest caràcter sintetitzat, el de literatura de cordell, de volum, de bloc de dies, és ben “modern”, com publicitari. Publicacions penjades amb fil a la paret o enganxades amb una xinxeta. Almanacs que sincronitzen la població. Parenòstics, calendaris, fulls plens de dades, de consells, de festes, de sants... Prediccions per regular l’existència, dels dies, dels mesos, dels anys.  Mesurar el temps, els fets més rellevants. Com s’organitzen les diferents cultures, com es festegen cronològicament les commemoracions de la vida, les ridícules, les dignes de recordar, les dramàtiques. Tot marcat, enregistrat. 

Aquesta necessitat tan humana de controlar el temps, de fer congeniar la rutina amb la meteorologia, amb els cicles naturals dels anys. Ara, tothom té l’oratge a l’abast de l’índex, al mòbil. A l’antigor hi havia una estesa de sants que condimentaven els dies. Els calendaris també mostraven algunes concessions a la ramaderia, a l’agricultura, quan formaven part important de la vida domèstica. Barrejats amb aquests que entretenien els mecànics amb unes dones impossibles d’entreveure al semàfor del barri. 

Actualment la cosa es complica, açò va a més. Les darreres dècades ens hem trobat almanacs a cabassos. Des del de Madonna al de Pirelli amb propostes “glamouroses”, de calendari. D’Elvis, el Rei del rock, passant pels superherois de Marvel. Del de Greenpace denunciant la matança de foques al dels fallers mig despullats buscant finançament fester. Hem vist el dels bombers, dotats, a favor d’alguna causa sense ànim de lucre. El de Messi molt culer, el de David Bowie vestit de tots els estils. El de Bob Marley fent homenatge a Jamaica. El d’Audrey Hepburn fotografiada per Bob Willoughby. El de Valentino Rossi forçant la màquina fins al del pobre ósset canadenc Winnie the Pooh. Calendaris a la venda de tots els colors. Popurri variat. Personalitzats, corporatius, solidaris... Versions a dojo, per il·lustrar l’any. Amb estereotips apàtics, amb vips passats pel filtre. Fulls kitsch i sensualitat burda, amb manta morellana i aixovar daurat. 

Les Nacions Unides assenyalen els dies de celebració internacional. Des del Dia Internacional de la Llengua Materna, passant pel Dia Mundial de la Vida Silvestre. El Dia Internacional de la Felicitat, el Dia Mundial de l’Aigua, el Dia Mundial de la Poesia, el Dia Mundial de la Salut. El Dia Mundial del Jazz, el Dia Mundial de la Tonyina. El Dia Mundial dels Oceans, el Dia Mundial dels Refugiats. El Dia Internacional de la Democràcia, el Dia Internacional dels Drets Humans,  el Dia Internacional de la Croqueta... Ah, i Sant Valentí! Els apassionats cosmopolites han fet festa aquesta setmana amb val regal o de cor. Enamoraments festejats amb commemoració internacional. Sembla que febrer és el mes on les aus  busquen parella. Paral·lelisme, estimats colomins i colomines? Happy Valentine's!  Caldrà aclarir que el nostre t’estime canvia de sants. Per ací Sant Jordi o Sant Donís, no menyspreem. Poca broma. La cosa és tenir la festa en pau. 

Darrerament és més costós fer calendaris i organitzar els dies. Noves propostes s’estenen al món. Festejar, assenyalar d’una altra manera, amb tendències d’última fornada. D’acord amb l’evolució natural i antinatural de la població, amb noves “consciències”. Les recents efemèrides emboteixen agendes i almanacs. Recordatoris a mansalva, dedicats a les coses ridícules, a les poca-soltades naturals d’aquest moment, dignes de recordar o de deixar bocabadats a  la concurrència. 

La humanitat internacionalitza, mundialitza, “frikades” als calendaris. Tenen pes en la societat actual. No  ens estranya cap iniciativa fomentada pels fanàtics, seguidors de qualsevol cosa. Extravagants, obsessionats, geeks, entusiastes dels gadgets  com entenem per ací. En anglès vol dir friqui, en general. També els otaku, coneixedors fanàtics del manga i anime  i que al Japó es reconeixen com aquells enderiats per qualsevol entreteniment.  

Al llistat de commemoracions consensuades per Les Nacions Unides s’han sumat unes altres celebracions. Caldrà saber l’abast, la repercussió global, l’acollida. Celebracions per qualsevol cosa, acció, producte, tendència... Allò inversemblant està. És com si ritualitzar, solemnitzar, lloar l’absurd, fos tan natural. Sotmesos els dies mundials i internacionals a un conjunt de paràmetres per tal de comprovar la necessitat de la festa, de recordatori. Els fets més tristos s’encobreixen en les noves entrades, camuflats. La cara B del segle XXI s’amaga. Dubte que tant d’homenatge surrealista prenga peu, tinga acceptació. Rialles destarifades assegurades.

No sé ni un borrall de què s'empesca al món dels almanacs. Sé que Star Wars té el seu dia, el 4 de maig i el 25 és el Dia de l'Orgull Friqui, reivindicant el dret de les persones a ser-ho. El 31 de març, el Dia Internacional de Deixar el Teu Treball de Merda, sense comentaris. El 2 de juliol el Dia d’Oblidar les Coses, toca! L’11 de juliol, Dia Mundial de Brindar per la Solitud... Surrealisme al calendari i poca feina. Si disposem de temps i d’una colla d’amics “pirats” per senyalar els dies,  podem confeccionar el nostre propi calendari de festejos, fins i tot podem expandir les nostres intencions festives. Triem allò que volem magnificar. Fem un sondeig entre cent i la mare. El nostre estat anímic, la nostra predisposició pot influir a la tria, a la selecció d’allò a celebrar, d’allò que ha de venir a la memòria, a totes les memòries. El nostre procés de rememorar, el de proveir el magatzem del record íntim i col·lectiu. Dies amb presència inoblidable, any rere any. 

Temptejats, els amics em proposen el Dia Mundial del i de la Trepa, el Dia Internacional de  l’Autobombo, el Dia Internacional de la Mala Amiga, el Dia Mundial de l’Impedit Sentimental, el tolit que cal recordar per assegurar-nos que mai no ens hi hem d’embolicar. El Dia Internacional de la Tia, El Dia Mundial del Cotó de Sucre. El Dia Internacional de l’Olor de Llibre, el Dia Mundial de Viatjar en el Temps. 

Segons diuen els calendaris innovadors, avui, diumenge 18 de febrer, és el dia Mundial del Tambor. Però la setmana vinent celebrarem el  Dia Mundial dels Nachos amb guacamole, el Dia Mundial de Contractar una Enginyera, El Dia Mundial de la Xocolata de Menta i el Dia Mundial de Pinotxo. I no, no és cap mentida.