Diego Gómez: "Volem ser la 'clau' de la cultura, la literatura i el respecte a la nostra llengua i identitat”

VALÈNCIA. Alzira pot exclamar als quatre vents que els seus guardons, els Premis Literaris Ciutat d’Alzira, són uns dels més prestigiosos i complets del panorama literari valencià. Organitzats per primera vegada en 1989, han anat augmentant el nombre de categories i de dotació econòmica, alhora que anaven assolint una major importància. Per al seu alcalde Diego Gómez la principal clau d’atracció resideix ací mateix, en "l’evolució del certament", que aquest any celebra la 29 edició.  

Nacions, estats, dinasties, ciutats, inclòs partits o associacions, totes queden regides per una bandera, per un escut, amb una insígnia amb la qual no es vol res més que representar els valors i la identitat d’eixa societat. En el cas d’Alzira a l’escut es troben dibuixades les barres de la Corona d’Aragó junt amb una clau, clau amb la qual es diu que s’obri i es tanca el regne de Valencia, donant pas a la part nord per a passar a la part sud. “Nosaltres volem amb eixa insígnia servir com a clau de la cultura, la literatura, la participació, el consens i el respecte a la nostra llengua i identitat” manifesta l’alcalde. 

Per potenciar aquesta “clau cultural” des de la seua creació, els premis han anat alimentant aquests premis de noves categories. En 1989 sols es comptava amb la categoria de novel·la, més tard en 1995 es va afegir la de divulgació científica, pel 1996 també van encontrar el seu lloc la narrativa juvenil i infantil, l’assaig el 1999, l'any 2006, la poesia i teatre, i des de fa dos anys el premi internacional d’Àlbum Il·lustrat. Ara es pot dir que “totes estan ben assolides i consolidades” comptant amb una participació de 200 originals. A més Diego Gómez hi destaca “la paritat” que hi ha entre els representants, comptant amb moltes escriptores, a més d’escriptors. Pel que fa a les categories, a pesar que en moltes ocasions alguns premis s’han quedat deserts, “la visió dels treballs contenen una magnífica qualitat”. En aquesta XXIX edició el Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Ribera i Valldigna no compta amb cap guardonat, però per tal “d’incentivar més als candidats” de la propera convocatòria, la dotació econòmica queda acumulada per a l’any que ve.  

Parlant precisament de la dotació econòmica, també hi ha anat creixent al llarg de les edicions, assolint aquest any més de 70.000€. Xifra que hi ha estat possible “pel suport de diferents patrocinadors, tant públics com privats” ha apuntat l’alcalde. A més, Diego Gómez considera també com a “clau” la presència institucional que hi ha assolit “una major rellevància” des de que a l'any 2015 el seu equip de Compromís va assolir la governança de la ciutat. 

Respecte a valoracions futures, Diego Gómez espera “dotar de major carisma als premis literaris” i obri les seues portes a les editorials i a “tot el món literari” per a què facen les aportacions necessàries per tal de “fer evolucionar més els guardons”, encara que “en aquests moments ja hi són molt referencials”. 

“Volem que les conferències servisquen de matalàs per als premis” 

Amb aquesta idiologia de “cultura, participació i consens” dintre del marc dels Premis Ciutat d'Alzira es celebren les conferències. No des de sempre, però si des de fa 23 edicions, aquestes ponències s’articulen amb la finalitat de “que servisquen de matalàs per als premis, amb un tema d’actualitat que puga servir de vertebrador” explica l’alcalde. Així per a aquesta edició la temàtica ha estat vinculada a la publicació del guanyador del premi de divulgació científica del 2016, Andreu Escrivà, amb l’obra Encara no es tard . “A partir d’eixa idea “d’encara no es tard”, nosaltres hem agafat alguns reptes de la societat actual. Per exemple, “encara no és tard” per a protegir el nostre paisatge o per a lluitar contra el càncer, “encara no és tart” per al canvi climàtic o per a construir un periodisme valencià, perquè tots sabem que no tenim una televisió pública, però a més els mitjans de comunicació tenen un dèficit en la utilització de la nostra llengua, i aquests són els que han de col·laborar a normalitzar la vida, no sols social, sinó cultural i literari de tot el país”. 

Com ha dit l’alcalde, aquests han sigut alguns dels temes que s’hi han tractat aquesta edició, amb les intervencions, entre altres, de la consellera Elena Cebrián per parlat de política mediambiental, el guanyador Andreu Escrivà per tractar el canvi climàtic i la taula redona sobre el futur del periodisme valencià, moderada per la periodista Amàlia Garrigós. 

Joies de patrimoni artístic al Museu Municipal d’Alzira 

Per a l’alcalde d’Alzira un altre dels “esdeveniments culturals més importants” que és troba en aquests moments a Alzira, és la presència de diferents joies de patrimoni artístic que la Diputació de València ha cedit al seu museu municipal, el MUMA, fins març de 2018. “Per a nosaltres és molt important que aquestes obres hagen sigut traslladades dels despatxos dels polítics, de la diputació, dels palaus, per a poder ser visualitzades, vívides i embocades des de els ulls de la ciutadania. Tota aquesta cultura enriqueix al poble.” 

L’alcalde denuncia com en moltes ciutats “estan apareguen pintades en els carrers, en les parets, de grups neonazis que entre altres coses parlen que la cultura és basura”. Per a Daniel Gómez aquesta aplegada de joies serveixen per a “enfrontar-se a aquesta situació” i demostrar que la “cultura no és basura” i que està “viva”. Amb aquest sentit, expressa que les obres d’art són “una arma carregada de futur de la identitat del poble valència”. 

Sota el nom de Memòria de la Modernitat, el projecte ha transportat doncs a la ciutat d’Alzira obres com El xiquet de la bola o El Palleter declarant la guerra a Napoleó, de Sorolla; El rei En Jaume lliura l’espasa al seu fill, d’Ignacio Pinazo Camerlench; Escola de Paris, de Equipo Crónica; Escriptura, de Carmen Calvo; o El Tribunal de les Aigües, de Bernardo Ferrándiz. 

Alzira pot dir a més que és una ciutat amiga de la infància, reconeguda per Unicef. Per això, és un tant difícil no preguntar-se com queda recollida tota aquesta reinvindicació cultural amb els més joves. Entre altres activitats s’encontren els concerts del 9 d’octubre per a aquest tipus de públic, les associacions juvenils i la creació d’espais lúdics. Però l’acció que tenen ara entre mans des de l’Ajuntament és la rehabilitació d’un antic magatzem de taronges per tal de construir un casal jove. “Volem que la ciutat puga ser clau per a tota la gent de fora, però també per a la que viu ací”.