El Grial de València

"Acabat el sopar, prengué este calze gloriós en les seues santes i venerables mans, el beneí i l'oferí als deixebles dient: —Prengau i begau tots d'ell, perquè és el calze de la meua sang, sang de l'aliança nova i eterna, que serà derramada per vosaltres i per tots els hòmens per al perdó dels pecats. Féu açò en commemoració meua".

VALÈNCIA. Eixa copa amb què Jesucrist va oferir, alçant els ulls al cel, el vi als apòstols en l'Últim Sopar és el sant calze conservat en la Catedral de València, per més que una gran part de les hosts de turistes que omplin la plaça de la Reina i beuen cervesa en les terrasses que l’envolten no imaginen que, al seu costat, a l'altra banda dels vigorosos murs catedralicis, es troba la relíquia més important de la Cristiandat, el símbol més preuat de la fe catòlica.

En cada església del món, quan el retor alça el got i, amb posat de transcendència, recita les paraules santificades, en un dels moments més climàtics de la santa missa, està escenificant aquell moment essencial per a milions de fidels i, fins i tot, per als que no ho són, per la importància cabdal de Jesucrist en els últims dos mil·lennis de la història de la humanitat, més enllà de creences, fes o credos. Aquell primer calze sagrat ha aplegat fins als nostres dies i es troba, des de fa sis segles, custodiat en el centre neuràlgic de la ciutat de València, prou discretament encara. Esta és la conclusió generalitzada, almenys, dels millors especialistes en la matèria. I la convicció de milions de persones.

Alícia Palazón publicà en l'any 2014 Los 16 peldaños. La cripta del santo Grial. L'exitosa novel·la, editada per Drassana, narra l'intent de furtar el sagrat got, aprofitant una restauració. L'enginyosa trama té com a centre el venerat objecte, que desvela, bé per protegir-lo, bé per aconseguir-lo, al zelador del Calze, a Elena Valcárcel, a Simao do Carmo o a Tarek al-Sharif. A banda d'un delitós exercici d'esplai literari, el llibre de Palazón ens transmet l'escassa importància que se li dóna a un objecte decisiu per a la història d'Occident. La seua possessió ha sigut, al llarg dels segles, anhelada pels personatges més poderosos de tots els temps. La novel·la, i sobretot endinsar-se de la forma en què ho féu –gràcies ad ella (o per culpa seua)–, en el món del Grial de València, ha acabat per provocar un canvi radical de vida d'esta filòloga, a més d'escriptora, i professora, que fa uns mesos va inaugurar l'Aula Grial, junt al seu marit, Artur Ahuir, filòleg i professor també, i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Escenaris de Los 16 peldaños, explicats per l’autora, Alícia Palazón.

L'Aula Grial és un museu viu del sant calze, una experiència amb la qual conéixer –a través d'objectes, imàtgens, audiovisuals i de la pròpia veu de Palazón–, la història i la significació de la relíquia, de la qual es troba exposta una extraordinària rèplica, semblant potser a la manufacturada per Do Carmo per a ajudar-lo a furtar l'autèntica, en la ficció novel·lesca. En tot cas, tornant a la realitat, original i rèplica estan a un pas, a penes a 30 metres. La capella del sant Calze de la Seu, la Sala Capitolar, des de fora, és el rectangle que fa cantó entre el naiximent del carrer de la Barcella i la pròpia plaça de la Reina. L'Aula Grial està en el carrer dels Cabillers, just enfront de la casa on visqué Ausiàs March, com recorda la bellíssima placa de marbre que orna la frontera.

Com aplegà el Grial a València?

Com aplegà el sant calze de Jesucrist des de Jerusalem fins a València? És una llarga història que comença amb Sant Pere, que el va traslladar a Roma, on romangué fins que el grec Sixt II, el papa número 24 -que va desplegar el seu pontificat des del 30 d'agost de d'agost l'any 257 fins la seua mort un any després- li'l va confiar al seu diàcon Sant Llorenç per a que el protegira de l'emperador Valerià, que pretenia afegir-lo al seu patrimoni personal. Sant Llorenç l'amagà en la seua Osca natal. En els Pirineus continuà durant la invasió musulmana, des de 713. Va passar per Yebra, Siresa, Santa Maria de Sasabe, Bailio i sant Joan de la Penya fins que en l'any 1399 Martí l'Humà el portà al palau reial de l'Aljaferia en Saragossa per a la seua coronació i posteriorment al de Barcelona, on el monarca morí en 1410. 

En 1412, pel Compromís de Casp, el ceptre de la Corona d'Aragó fon per a Ferran d'Antequera, que nomenà successor a son fill, Alfons el Magnànim, qui, entronitzat l'any 1416, seria decisiu per a que el Grial vinguera a València. Entorn a 1424 la relíquia viatjà al Palau Real de València i, tretze anys després, fon depositat, amb altres relíquies de la casa reial, en la Seu de València, com a penyora del finançament catedralici de les campanyes itàliques del Magnànim. 

Des de 1437 no va eixir de València fins la invasió napoleònica, quan es custodià, per precaució, en Alacant, Eivissa o Palma per a tornar, passat el perill, a la Seu. Des de 1916 es venera en la Sala Capitular, reconvertida en Capella del Sant Calze. Durant la Guerra Civil fon amagat en Carlet. Recentment va tornar a eixir de la seua capella, per a que els papes Joan Pau II i Benet XVI, en les seues visites a València en 1982 i 2006, celebraren l'Eucaristia amb el Grial.

Què és exactament el Grial?

Calze o Grial? Sant calze i Grial han acabat per esdevindre sinònims, ja que les referències documentals tant a l'u com l'altre han convergit en el mateix objecte. L'escriptor alemany Wolfram von Eschenbach reprén a primeries del XIII el Perceval del francés Chretien de Troyes, també anomenat el Conte del Grial. Eschenbach, en Perceval el Galés, dóna forma de calze al Grial, eixe objecte mític i font de vida que es remunta, llegendàriament fins a la taula del rei Artur, on, com és ben sabut, s'assentava Perceval (o Parsifal). L'orige de la llegenda, que Wagner amplificà en el segle XIX, residix, segons bona part dels estudiosos, en el got d'àgata conservat en els monestirs i esglésies del Pirineu aragonés, des que Sant Llorenç el va portar a aquelles terres en el segle III.

El Grial de València és visitat per milers de persones cada any, encara que no és, ni de llunt, tan popular com el Llançol sant, per exemple, de Torí. La seua capella és un lloc recollit i el sant Calze enlluerna al visitant, amb el seu extraordinari embolcall gòtic, i convida a la transcendència o, fins i tot, a alguna experiència mística. De les parets pengen les cadenes que tancaven l'accés al port de Marsella fins que la ciutat fon presa als Anjou per les tropes del Magnànim, precisament el rei que portà el Grial a València. Els visitants, no obstant, fins fa no res podien conéixer ben poca cosa de la història i el significat de la copa. Ara està l'Aula Grial al costat, per a completar la vivència i magnificar-la, amb el coneiximent profund de la icona sagrada.

Una senzilla tassa d'àgata.

Quan, l'any 1562,  Joan de Joanes va pintar l'extraordinari oli El Sant Sopar, conservat en El Prado, coneixia sense dubte el Sant Calze de València, reproduït en les mans de Jesucrist amb la seua inequívoca fisonomia. L'anacronisme és que el calze de Joanes incorpora les modificacions posteriors. La relíquia, en realitat, és només la copa d'àgata molt ben polida i amb vetes de colors més clars que fan un suggerent joc cromàtic, quan li pega la llum. Els especialistes creuen que la tassa alexandrina és d'orige oriental i està datada entre els anys 100 i 50 abans de Crist. Les anses i la base d'or, les joies i la pedreria són posteriors, i anaren afegint-se des del segle XI, segons els últims estudis, tot i que fins fa ben poc es pensava que estes modificacions eren del temps de Martí l'Humà.

El propi fet que el sant calze, el Grial, el got amb que Jesús féu la primera Eucaristia, la relíquia més important de la Cristiandat, siga una senzilla, humil i bellíssima copa d'àgata, i que haja pogut aplegar fins als nostres dies, al llarg de vint convulsos segles, pareix, si volem posar-nos esotèrics, alguna classe de missatge que ens envia el destí. 

Siga com siga, els valencians tenim l'oportunitat de posar-la en valor, si així ho considerem, o potser podem enganxar-nos a discutir si blanc o negre, si galgos o podencos, si Centelles o Vilaraguts, tot això que tant ens agrada, ja sabeu. En tot cas, encara que només siga perquè la tenim en casa, podem acostar-nos a l'Aula Grial i després a la capella, i donar-li l'oportunitat de conéixer-la, de deixar-nos seduir per ella i per la seua història, que també és la nostra, per descomptat, en tant que valencians. 

* Una crònica i un pretext: Los 16 peldaños. La cripta del santo Grial (Drassana, 2014), novel·la d'Alícia Palazón.