El Premi Lletraferit de Novel·la té per primera vegada dos guanyadors: Purificació Mascarell i Andreu Sevilla

VALÈNCIA. Per primera vegada, el Premi Lletraferit de Novel·la té dos guanyadors. La sorpresa anunciada en els darrers dies entorn del premi, el mateix que catapultà l'èxit editorial de Noruega, l'obra de Rafa Lahuerta, ha estat la concessió del guardó ex aequo a Mireia, de Purificació Mascarell, i Els inútils, d'Andreu Sevilla. Els premis, organitzats per Ediciones Plaza, Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, s'han fet públics en la gala que ha tingut lloc este dijous 7 en el Biohub de la Marina de València, en un acte conduït per la comunicadora Laura Grande, amb l'assistència de vora dos-centes persones, incloent-hi diputats de les Corts Valencianes, regidors municipals, membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el secretari autonòmic de Cultura Ximo López, qui feu el discurs de clausura.

Segons apuntà l’editor i president del jurat Toni Sabater, dels díhuit originals que aspiraven al guardó de novel·la, dotat amb 5.000 euros i la publicació de l'obra, en triaren dos per a compartir el premi, "sense cap distinció ni jerarquia entre ells, ja que els dos són d'una immensa qualitat, però tenen una temàtica, un estil i una ànima radicalment diferents; ens hem vist incapaços de bandejar una o altra obra, i hem decidit guardonar les dos per a continuar ampliant el panteó de mites literaris dels Premis Lletraferit".

Pel que fa a Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), ha obtingut el guardó per Mireia, la seua primera novel·la en valencià, després d'haver publicat el llibre de relats Cartilla de redención (2021). L'obra premiada creua les històries de Lluís Simarro, el doctor que en el segle XIX estudià la histèria en les dones, i Mireia, una doctoranda en psicologia experimental que coneix a Xàtiva un misteriós personatge que obrirà les fondàries de la seua ment entorn de l'alteritat humana. 

En les seues pròpies paraules, Mireia és "un homenatge a les dones bones que s'escapaven del patriarcat" i "una obra d'orfebreria on el llenguatge s'ha cuidat fins a l'últim mil·límetre". A més, Mascarell ha volgut remarcar que és la primera dona a rebre aquest premi. Ha recordat que "l'escriptura en valencià i valencianisme ha sigut moltes vegades alié a la mirada de les dones" i ha dedicat el premi "a totes les dones que han escrit i que escriuen", però també a les que "han fet possible la literatura" cuidant i acompanyant als escriptors, "la capa oculta de la història de la literatura".

Per la seua banda, Andreu Sevilla (Casas de Benítez, 1963) havia publicat prèviament dos novel·les, La penombra de la coloma (2010) i Camins de dulcamara (2012), i diversos llibres de poemes; ara ha estat guardonat per Els inútils, un viatge al no-res per carreteres secundàries d'un grup de personatges abocats a la misèria però també a l'esperança, en els temps més infamants de la postguerra franquista.  Els protagonistes de Els inútils són, en paraules de l'autor, "els que a més de perdre la guerra, varen perdre la postguerra", i ha definit la seua novel·la com "de carretera polsosa i secundària". A més, ha volgut agrair als seus "30 lectors, contumaços i fidels" que li han acompanyat en la seua trajectòria "llarga però oculta".

Pel que fa al Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, lliurat en el mateix acte, el guanyador ha estat Alfons Pérez Daràs (Nules, 1991) per Aitana Torrent, caçadora d'espantacriatures, que Josep Vicent Miralles, membre del jurat, ha anunciat com "una fita de la literatura d'aventures en valencià, un relat trepidant, ple d'enginy, ironia, humor, màgia i tendresa, que es beu d'un glop de principi a fi, i que té lloc en l'edat mitjana valenciana amb la presència fantàstica de monstres com la Cucafera, la Víbria o el Butoni". Conegut també pel seu alter ego com a Marparlat, ha explicat en el seu parlament que es tracta "d'un relat molt musical" i opina que "és un reflex de les lectures que em varen fer vibrar quan era xiquet".

Paula Bonet, Premi Lletraferit de Cultura Valenciana

Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent… i Paula Bonet. L’artista i escriptora ha sigut la quarta receptora del Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, que li ha estat atorgat per tota la seua trajectòria i, molt especialment, per la seua labor com a ‘pont’ entre l’art pictòric i la literatura, un vincle que cristal·litza en La anguila, la seua darrera novel·la, que també va ser ‘traduïda’ en una exposició a La Nau. Encara que l’artista no ha pogut assistir a la cerimònia d’entrega, atés que ha hagut de suspendre tota activitat pública fins que es publique la sentència del juí contra la persona que l'ha assetjada durant els darrers anys, sí que ha volgut celebrar el guardó amb un parlament en forma de vídeo que ha sigut emés durant la gala.

“Agraïsc enormement que s’haja escollit la meua obra quan a València hi ha tantes creadores i creadors de tan alt nivell. Valore profundament que es premie una carrera que tot just acaba de començar”, ha expressat l’autora, que és, a més, la creadora més jove en rebre el guardó. “Les autores tenim la sort i la responsabilitat de poder posar espills que, tot i incomodar, poden servir per a canviar les coses que socialment no funcionen perquè són injustes. Sé que el que es premia ací és una trajectòria, però tampoc entenc cap trajectòria que no es construïsca sobre un qüestionament continu”.

És La anguila la “conclusió” dels seus darrers deu anys de treball, un projecte que presenta “un cos estimat i violentat a través o en nom de l’amor, com el de tantes altres dones que, amb el seu silenci, ajuden a que es continuen perpetuant desigualtats i abusos”. En aquest sentit, Bonet ha fet seues les paraules de la poeta Audre Lorde que, encara que no són actuals –van ser publicades a 1984-, són més necessàries mai: “El teu silenci no et protegirà”. La anguila és també, va destacar Bonet, sororitat, amor i un procés d’aprenentatge. “Gràcies, Llibres de la Drassana i Valencia Plaza, per premiar l’amor entre dones. Espere ser la primera de moltes Lletraferides”.

Ximo López: "Des de València, amb capital valencià i en valencià, es pot arribar ben lluny"

El secretari autonòmic de Cultura, Ximo López, també va ser un dels protagonistes de la nit, en un parlament en què va fer valdre la base dels Premis Lletraferit: els llibres. “Com deia Joan Fuster, de qui celebrem el primer centenari: un bon llibre sempre és una provocació. I això precisament és el que fa Lahuerta a Noruega, el que fa Carles Fenollosa a Narcís o l’onanisme, el que fa L’últim dels valencians de Guillermo Colomer, i el que ens ofereix Miquel Nadal al seu Càndid”. De fet, durant la seua intervenció, va fer seues les paraules d’Albert Sanchis, protagonista de Noruega, i aquella “hermenèutica de la ciutat” que trobava a faltar, una intervenció que va servir com a homenatge a la nova literatura valenciana... i des de València.

“El tàndem format per Ediciones Plaza i Llibres de la Drassana ens recorda, un any més, que cooperar sempre dona bons resultats i, alhora, posa de manifest que des de València, amb capital valencià i en valencià, es pot arribar ben lluny. I sense haver de demanar permís a ningú”, va expressar el Secretari Autonòmic. També va aprofitar l'ocasió López per a enviar un rotund missatge dirigit a l'“artista total” Paula Bonet, premi Lletraferit de Cultura Valenciana: “Vull enviar-te la més sincera enhorabona i traslladar-te el suport i l’ànim de tot el govern de la Generalitat”.

Cinc anys de premis

Ja van cinc edicions d'aquests guardons, que en pocs anys s'han sabut posicionar amb força com una alternativa amb la qual descobrir noves veus que tinguen a València en el centre de la seua narració. Eixe tarannà va estat des del principi, amb Narcís o l'onanisme, la primera novel·la de Carles Fenollosa, en la que un jove, travessat per la precarietat i la seua jovença, radiografia les promeses perdudes de València i la seua cultura. Agafaria el relleu Guillermo Colomer, amb L'Últim dels valencians, que ja arrelava el seu discurs al pas del temps i la ciutat. Un pilar que sense dubte s'ha mantingut en els guanyadors posteriors. En la curta història dels premis, cal destacar la fita que va suposar Noruega, la novel·la de Rafa Lahuerta que ha trencat qualsevol expectativa de venda i mediàtiques. La història d'Albert Sanchis ha estat tot un fenomen en la literatura en valencià i ja ha estat traduïda al castellà. Miquel Nadal, amb Càndid, ha estat el seu digne successor.

En la categoria del Premi Diafebus de novel·la infantil i juvenil, la llista de guanyadors comporten gèneres i formats, com per exemple El diari de Laia, un manga en valencià també ambientat en la capital a càrrec de Sergio Hernández i Toni Caballero. A més, el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana han reconegut a les personalitats més influents de les últimes dècades a la literatura, com són Joan Francesc Mira, Josep Piera o Manuel Vicent. Enguany, es completa amb la veu potent, contemporània i combativa de Paula Bonet.