Els 50 anys del Museu Faller de València

VALÈNCIA. El Museu Faller de València és un museu únic al món, perquè la seua col·lecció principal, la de ninots indultats, es va formant democràticament cada any per votació popular i no per la decisió d’un tècnic o especialista en museus. El Museu Faller, una de les principals institucions de la festa fallera, és el fruit d’un llarg procés que es remunta a 1934, arran de la iniciativa L’Indult del Foc, de l’artista faller Regino Mas, segons la qual s’indultaria un ninot entre tots els presentats a l’anomenada Exposició del Ninot per part de les comissions falleres. Posteriorment, la col·lecció de ninots indultats va transitar per seus diverses, des del Palau Municipal de l’Exposició fins al Palau del Comte de Parcent, passant per espais més efímers i sempre en condicions fràgils de conservació, circumstància que provocà la degradació de bona part de la col·lecció. Sols les diverses edicions de la Galeria Fallera (exhibicions temporals dels ninots durant la Setmana Fallera) entre 1947 i 1966 aconseguiren donar una mica més de visibilitat a la col·lecció de ninots indultats.

Amb tot, l’arribada del dramaturg, poeta i activista cultural Josep Alarte a la directiva de la Junta Central Fallera possibilità que en 1967 proposara la creació d’un Museu Faller estable, que es feu realitat a partir de 1971 a l’antic convent de la Casa Missió de Sant Vicent de Paül de Montolivet, comprat per l’Ajuntament de València a l’Exèrcit, i que abans havia sigut també quarter militar, magatzem i presó. Les instal·lacions es mantindrien de manera “provisional” fins que en 1996 l’Ajuntament de València rehabilità íntegrament l’edifici perquè fora seu de la Junta Central Fallera i del Museu Faller, fent-se a més un conjunt de restauracions dels ninots indultats, que presentaven un alt grau de deteriorament. Al costat d’estos s’exposarien també la col·lecció de cartells oficials anunciadors de les Falles, formada des de 1929, i dels quadres de les falleres majors de València, iniciada en 1995, així com la col·lecció d’insígnies de comissions falleres i fotografies de la festa. En la tasca de reorganització, manteniment i coordinació del Museu Faller en els anys vuitanta i noranta cal destacar especialment el treball dut a terme tant per José Alcañiz com per Alfredo Solaz.

Posteriorment l’Ajuntament de València va publicar un catàleg raonat del Museu Faller en tres volums (2002, 2003, 2005) i una guia en quatre idiomes (2010), obra de l’Associació d’Estudis Fallers. Al voltant del Museu Faller de València va anar creixent la fastuosa i mediàtica Ciutat de les Arts i les Ciències, situació que a la llarga va afavorir que el Museu Faller atraguera cada vegada més visitants, passant de 58.337 visitants en 2005 a 93.443 en 2015. I és que la visita a les galeries del Museu Faller de València permet un repàs ben interessant de la història de la festa fallera i de la mateixa ciutat de València, a més de reflectir les transformacions socials, econòmiques i culturals del nostre món. Igualment, es poden captar les diverses sensibilitats estètiques, estils i artistes fallers de la festa. A més a més, la col·lecció de cartells reunix molts dels més grans cartellistes valencians, mostrant la manera en què històricament s’ha publicitat la festa fora de la ciutat i també a l’estranger. La col·lecció d’insígnies permet captar gràficament la capital importància d’eixa extensa xarxa de sociabilitat festiva que són les comissions falleres. Finalment, la col·lecció de quadres de falleres majors de València, que es complementa amb l’exhibició del vestit de valenciana que la mítica Pepita Semper dugué al ser nomenada miss Espanya en 1929, testimonia la gran rellevància que eixe càrrec honorífic té en la festa, alhora que introduïx una reflexió sobre el paper de la dona en les Falles. Al cap i a la fi, el Museu Faller de València guarda les poques restes materials que queden de les falles que es planten cada any, fet que potencia paradoxalment el seu valor com a testimoni de la materialitat d’una festa que destaca pel caràcter efímer de les seues produccions artístiques.

El recorregut per les diverses peces del Museu Faller permet, des d’una perspectiva etnològica, lligar la cultura local amb les diverses manifestacions iconogràfiques de la cultura global. Això convertix el Museu Faller de València en una autèntica exposició permanent de la globalització cultural, entesa com a espai de contínues hibridacions entre cultures. Si a això afegim la nova consideració de les Falles com a patrimoni cultural immaterial per la UNESCO des de 2016, resulta important subratllar que el Museu Faller actua com un espai privilegiat de preservació d’eixa condició patrimonial de la festa fallera.

La declaració de 2016 va suposar la necessitat de dinamitzar el Museu Faller de València, posant-lo veritablement en valor patrimonial, potenciant-ne l’ús pedagògic i, sobretot, convertint-lo en un lloc de difusió, promoció i reconeixement de la cultura fallera i de l’obra dels artistes fallers i els cartellistes. Per això, es van fer els esforços necessaris perquè el Museu Faller fora finalment homologat per la Generalitat Valenciana eixe mateix any. Aconseguida l’homologació, en els darrers anys s’han dut a terme una sèrie de reformes i iniciatives que eren absolutament necessàries. Així, es va canviar el cromatisme de les sales i la seua il·luminació, es reorganitzaren les col·leccions, es va crear una nova imatge corporativa, es van activar les xarxes socials del museu i es va inaugurar la sala d’exposicions temporals Josep Alarte per a donar cabuda a l’obra artística dels artistes fallers més destacats. També s’han restaurat ninots indultats i cartells de falla, s’ha activat una visita virtual en 3D, s’han preparat nous elements gràfics orientats a millorar la contextualització de les col·leccions o s’ha posat en marxa la Xarxa Valenciana de Museus Fallers, amb els museus fallers de Gandia, Xàtiva, Cullera, Alzira, Borriana i el Museu de l’Artista Faller de València. Simultàniament, s’han reforçat els dispositius museogràfics destinats a promoure els elements emocionals associats a la visita, mitjançant modernes audioguies, la venda de marxandatge propi i la nova pintura exterior de l’edifici. I com a element complementari, s’han articulat diverses visites guiades a través de diversos itineraris temàtics, en clau històrica, social, artística, d’ensenyament, de gènere i  LGTBI+.

Després d’una gran progressió pel que fa al nombre de visitants del Museu Faller, en 2019 es va assolir la xifra rècord de 124.252 visitants. I és que les persones que entren en el Museu de València ho fan en un espai de memòria viva de la festa, un espai que busca despertar les sensacions que es pot tindre tenint davant de les falles plantades, o almenys recrear algunes de les emocions i sentiments que la festa fallera suscita. L’objectiu és que els visitants isquen del Museu Faller sorpresos i captivats per un univers festiu absorbent, singular i desbordant, aconseguint així captar el perquè les Falles són ja un patrimoni cultural mundial. Perquè, com planteja Carol Duncan en el seu llibre Rituales de civilización (1995), els museus actuen com a espais rituals de la modernitat on s’obri una experiència d’altra qualitat, amb impactes emocionals i d’aprenentatge, de manera que els objectes i els dispositius de narració i exposició són dissenyats per a afavorir l’experiència transformadora de la visita. En eixe sentit, i encara amb més motiu, els museus de cultura festiva com el Museu Faller esdevenen espais de rememoració permanent del ritual festiu, la funció principal dels quals és estimular i promoure la vivència dels esdeveniments i llocs de la festa viva. En el cas del Museu Faller de València, després d’un llarg recorregut de 50 anys, totes les transformacions i de promoció realitzades van en la línia de potenciar eixa experiència ritual i cultural enriquidora, perquè l’objectiu final de tot este treball és convertir el Museu Faller de València en el gran museu etnològic de la festa de les Falles.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí
Director del Museu Faller de València