Els senyals en valencià són perillosíssims  

VALÈNCIA. Supose que coneixeu tots la polèmica dels senyals escrits en valencià, eixos senyals on diu "Prohibit aparcar", "Càrrega i descàrrega" o "València" amb accent. Són un perill per als conductors, segons informava recentment Antena 3, fent passar a una periodista valencianoparlant per una turista que desconeixia el significat dels senyals. El tema l'ha denunciat la Unió de Periodistes i l'Associació de Premsa de Madrid entre d'altres. Però més enllà de l'anècdota i la manipulació, està de nou el desconeixement de la realitat valenciana que hi ha des de Madrid.

Durant la dictadura molts noms sonaven massa valencians, i calia castellanitzar el país. Així, Xàtiva va passar a ser Játiva, Carcaixent agafà el nom de Carcagente, Ontinyent es va anomenar Onteniente i Llutxent era Luchente. Òbviament no canviaren els noms de totes les poblacions, perquè Massarrojos traduït com a Demasiado Rojos era poc comercial, però canviaren inclús el noms de molts carrers.

El carrer Quart, que creua les torres homònimes, es deia així perquè el camí que duia fins a eixes portes de la ciutat venia des de Quart de Poblet o Cuarto de pueblecito. Així que li canviaren el nom per "calle Cuarte", que res té a vore amb el quart monestir depenent de Poblet que li donava nom al poble i per correlació al carrer. De fet, en la capital encara molta gent l'anomena "calle Cuarte", i al Mercadona ubicat a eixe carrer es pot escoltar això de "Señorita Ana, acuda a línea de cajas de calle Cuarte", amb la veu nasal característica de l'encarregat. Per a mi que els fan un càsting de veu, si no parla com si tinguera una pinça al nas, no pot ser encarregat.

També veiem recentment un vídeo de Telemadrid on criticaven que "La panadería" s'anomenara "Forn de pa", perquè això era perjudicial per al turisme, ja que els visitants no podrien trobar pa (Horno de pan deu ser suahili). Perquè tots sabem que un italià, "forno di pane", o un anglés "bakery" entén molt millor el castellà que el valencià... o potser no, però jo mai he tingut problemes per trobar menjar a l'estranger. A més, els nostres forns no són només "panaderías", perquè al forn del poble pots dur una carabassa o un perol d'arròs perquè te'l cuinen al seu forn. Mentre que a la "panadería" castellana, a banda de no tindre empanadilles o rosquilletes, ni vienes de pa, has d'anar amb manual. Un colín per a una barra de quart, i pan de pipas o grisines per al succedani de rosquilletes... si en tenen. De fet, a mi m'ha passat de demanar una barra de "cuarto" i obtindre com a resposta "si quieres te vendo media, pero un cuarto no te puedo vender".

Açò no seria més que una anècdota si no fóra una constant. Però igual els que estem equivocats som els valencians, i el cartell d’"Atenció 30 km" és molt més perillós que el d’"Atención 30 km". De fet, el d’STOP l'entén tot el món (a Cuba posa PARA), i els nous semàfors amb falda porten a molta confusió entre els escocesos. Així que suposem que tenen raó des de la capital del regne, aleshores potser ens hauríem de prendre seriosament això de castellanitzar i començar a posar els noms dels nostres pobles en castellà, tot siga per la seguretat viària i el turisme.

Per començar, el cartell de Cullera a l'estil Hollywood, que fa que molts turistes acaben nadant en séquies de Sueca perquè genera confusió, podríem canviar-lo per Cuchara. Altres pobles susceptibles de canviar de nom són Paiporta per PanyPuerta, Picanya seria PinoCaña, Mutxamel ja ho té fet amb Muchamiel, i Bañeras per Banyeres també és prou obvi. Però no hem de quedar-nos en els més fàcils. Pilar de la Agujereada, Alginete, La Puebla del Vallebueno, Baldosa de Ranas o Tabernas del Valledigno també haurien d'adoptar formes més turístiques i menys perilloses.

En este sentit, Oliva, que és un nom tant valencià com castellà, com passa amb Gallina Blanca que abandonà el nom de Pollastre Content per esquivar la censura amb un nom bilingüe, podria plantejar-se canviar el nom per Aceituna. Perquè fora de la Comunita si demanes olives, et miren tort, tan tort com si demanes tramussos o cacaus. Venyduerme mai ha tingut problemes turístics, però amb el canvi de nomenclatura voria com no cabrien els autobusos de jubilats de l’Imserso mundial a Terra Mítica (Mythical Land). Més segures, encara que sonen rares, són les traduccions de pobles com Monteserrado, Buenreposo, Villamarchante, Albalate de los Naranjos o Lugarnuevo de San Jerónimo.

A mi algunes traduccions em fan molt de mal a les orelles, però escolta, tot és consultar-ho amb els experts de la capital, que saben millor que ningú què és el que ens convé a les províncies. I si aquells que ens anomenen el "Levante espanyol" desposseint-nos de tota identitat pròpia, decidixen que Canito de Don Berengario, Ventanal, Hielo al Malherido, Estoyvieja o Demasiadanasa són més apropiats, qui som nosaltres per a discutir el seu immens coneixement de les necessitats valencianes. Inclús Potries podria canviar a Boteliges, Bufali no pot ser més que Sóplale, Culla passaria a anomenar-se Recolecte, i Sanet i Negrals quedaria com Sanito i Negruzco, encara que sone pitjor que l'himne merengue del Partit Popular.

De fet, podríem internacionalitzar alguns noms, tot per acontentar els guardians de la veritat. I Benifaió i Almussafes podrien passar a ser Benifayork i Almusángeles, que sona molt més americà. Llombai ja és quasi Bombai, Montortal pot passar a ser Montreal, i Chesterfield tindria més tiró com a prova del Mundial de Motociclisme. Benimuslem en canvi té mala traducció i caldrà vore si Benimuslamen té tiró o no entre els turistes. I a Manises caldria fer un referèndum per vore si preferixen anomenar-se "Azulejos" o els agrada més "Cacahuetes". Chirivieja, Canales, Agrios, Vivero, Alcuello, Pilas (o Baterías), Picacien, Tejado, Rocafuerte... i el més divertit de tots, "Mi Barman", que cal pensar dos vegades per adonar-se que estic parlant de Montaberner.

Ara hi haurà qui per contraposició suggerirà que Silla siga Cadira, Calles passe a ser Carrers, Chulilla potser proposen Guapeta o Valenteta, Colomer per Palomar, Pilotes per Balones, Moradetes per Moratillas, i Emperador només pot canviar a Mero. Però tan absurdes són unes propostes com les altres, i açò seria només una provocació. Com la provocació constant que fan amb el tractament informatiu de la nostra terra. Així que, sense ànim de menysprear ningú, espere que des d'algun mitjà de comunicació deprenguen un poc sobre els valencians abans de parlar de nosaltres, que l'època en què parlar valencià et podia dur a la presó ja fa temps que va acabar.