És València una ciutat culturalment atractiva per als nouvinguts?

VALÈNCIA. "València té molt bona gastronomia", "les seues dimensions són perfectes, en mitja hora estàs a qualsevol lloc", "la mar, l'horta i la muntanya, ho té tot". Són algunes de les frases més habituals d'aquells que trien València com el lloc de residència. Cada volta rebem més professionals d'altres parts d'Espanya i de l'estranger a casa nostra, i quan destaquen les virtuts de la ciutat, la cultura no sol ser la primera de les eleccions. Es parlava molt que era una ciutat relativament econòmica per a viure, cosa que cada volta és menys real amb la pujada dels preus dels lloguers i del menjar. És fàcil escoltar allò de "és una ciutat bonica, desconeguda, festiva" o "l'Albufera és una joia", lloances al Mercat Central i la resta de mercats municipals o, fins i tot, al ventall d'esdeveniments esportius de primer nivell que passen o viuen al cap i casal. Però, i la cultura?

Primer caldria delimitar si per a tot el món és bàsic i fonamental gaudir d'una programació cultural inspiradora a prop de sa casa. Hi ha una part de la població que consumix teatre, va al cine o descobrix una exposició cada setmana, i altra que no hi va mai. Està qui voldria viure en un festival de dansa, qui no es perd cap inauguració a les galeries d'art contemporani, i qui el que vol és riure en monòlegs i ballar en festivals de música a l'aire lliure. Hi ha lloc per a tots, tot i que alguns trobaran la ciutat més atractiva que altres. Musicalment, per exemple, podem assegurar que Muse no passarà —de moment— per ací, però concerts de qualitat i econòmics no falten cap setmana. Tot i que, tal volta, els amants del K-Pop no tenen cap espai on viure la seua passió. El cas és que també hi ha una cultura pròpia que molts nouvinguts desconeixen quan arriben i que va més enllà de les falles. El cant d'estil, la muixeranga, els moros i cristians, la pilota valenciana, també conviuen o sobreviuen en la ciutat. Sabíeu que hi ha 28 comparses —12 cristianes i 16 mores— a València? Segurament no pensàveu que n'hi hauria tantes, i bé, també és cultura valenciana dins del folklore fagocitat per la magnitud social de les falles.

Després d'estes reflexions, i com que la pregunta inicial és millor que la contesten els protagonistes, comprovem que ens responen nouvinguts, que sí que fan ús habitual de les opcions culturals de la ciutat.

De les interlocutores, qui més temps fa que viu a la ciutat és Kar Durán, dissenyadora de producte nascuda a Màlaga. "Vaig vindre fa 10 anys a estudiar un curs, i encara continue ací". Per a Kar "València és una ciutat molt rica culturalment. Reunix les virtuts de moltes ciutats diferents d'Espanya en una sola i alhora et sorprén, per exemple, com d'integrada està amb l'horta, on és fàcil connectar amb un entorn rural en només uns minuts. Gràcies a la cultura de la indústria i l'artesania, ha estat molt lligada al món del disseny i de la innovació i això genera molt de moviment social. A més, gastronòmicament és un punt de referència per a un dels plats més importants de la cultura espanyola, la paella. El que m'he adonat és que, per als valencians, el més rellevant encara són els entrepans. Els concerts, les exposicions, els esdeveniments són constants i estan molt a l'abast del públic, és una cosa que m'agrada molt. Amb accions com els concerts de la Marina, les projeccions de pel·lícules en el riu, maratons... et sents molt connectat amb la ciutat i és difícil avorrir-se". Per cert, fa un incís "resulta més difícil que en altres ciutats fer amics, perquè la gent és molt tancada i encara que hi haja molts plans, al principi costa forjar-te un grup d'amics amb els quals fer-los".

En 2018, fa quatre anys, va ser quan va arribar des de la capital d'Espanya a la ciutat Nora Miralles, que treballa en el disseny estratègic i la innovació social. "Sí que em sembla una ciutat culturalment atractiva i desconeguda, m'ha sorprés molt. Tendisc a comparar-la amb Madrid, que s'espera que siga molt atractiva culturalment pel fet de ser una gran ciutat, però crec que València aporta una mirada que Madrid no aporta. Dona espai a nous talents, a un art contemporani i una expressió diferent. A Madrid hi ha grans museus que arrepleguen la història de la cultura, però no hi ha tants espais com Bombas Gens, el CCCC, Las Naves, l'IVAM... No hi ha tanta programació d'este tipus d'expressió cultural. El tema del CCCC és un desfase, anàrem un poc arreu l'altre dia i de sobte hi havia una performance de la dansa dels anys noranta, em sembla una proposta molt interessant. Respecte del folklore, cal ressaltar que València manté una cultura genuïna i autèntica que conviu de forma líquida amb l'actualitat, més enllà de les falles, tot el que té relació amb encontres, trobades, la música, la gastronomia i els costums, és meravellós que continue viu d'eixa manera en una ciutat gran com València".

Andrés Flores, director creatiu i gestor cultural, va arribar fa poc més de dos anys des de Buenos Aires. "No seré molt complaent", comença el seu relat. Flores argumenta, "no sé si València és culturalment molt atractiva, crec que falta prou iniciativa cultural, i algunes de les activacions que hi ha hagut m'han decebut prou. És ben cert que, musicalment parlant, és una ciutat molt rica des de la tradició que ve de la ruta del bakalao, fins a l'oferta actual en música electrònica i indie en directe. En la resta de coses potser no tant. Tenim IVAM, CCCC, o Belles Arts, museus que estan molt bé, però m'ha decebut profundament la candidatura del World Design Capital. Personalment, pensava que passarien moltes coses, i no ha passat res rellevant ni interessant, era una gran oportunitat per a la ciutat i no he vist cap aposta innovadora, una decepció absoluta i total. Sí que hi ha una cultura underground de grafiti i art urbà molt atractiva, que naix dels propis dels creadors, no per una aposta institucional al respecte. Pel que fa a la dansa també hi ha alguna cosa prou interessant com el Festival circuit Bucles. Però en general li falten coses i València podria ser encara molt més atractiva culturalment".

Finalment, fa menys d'un any que es va establir a la ciutat el senior designer londinenc Arian Metha, i la primera cosa que el va sobtar és "eixa abundància de cultura nacional i la història compartida que celebren encara hui totes les generacions de la família, per a un londinenc com jo és excepcional comprovar com se celebren festivitats religioses o laiques, les falles i un llarg etcètera quasi cada setmana, i amb gent de totes les generacions barrejades. Últimament, estic sorprés positivament de la quantitat de llocs on anar, pots menjar-te figuradament la ciutat per a adquirir una visió històrica i cultural, i al mateix temps comprovar com es desenvolupa el nou talent que està canviant i redibuixant l'urbs en el moment actual. De totes maneres, considere que la ciutat necessita desesperadament que altres cultures diferents se celebren i accepten més, així com més opcions culinàries per a vegetarians. M'agradaria vore artistes, pintors, escriptors d'altres nacionalitats, que viuen ací, aparéixer en la programació local, i que la ciutat els incorporara com a propis. No veig eixa possibilitat, per tant, la ciutat necessita més diversitat. Cosa que passa a Londres però no ací, i que seria molt bo que s'integraren en les celebracions locals, perquè se celebre i entenga el que passa fora de la bambolla valenciana".