Nou de cada deu artistes valencians de l’audiovisual situen els seus ingressos per baix de la línia de la pobresa

VALÈNCIA. Este dimecres s’ha presentat a la capital de la Comunitat Valenciana l’aborronador Informe sociolaboral sobre el col·lectiu d’actors i ballarins a Espanya 2016. Els resultats, en caiguda lliure respecte als treballs precedents dels anys 2004 i 2012, han sigut elaborats per esta entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual d’actors i intèrprets a partir de l’estudi generat amb un total de 3.282 enquestes (d’unes 30 preguntes), de les quals 138 es varen fer a les tres províncies valencianes.

El treball sociològic, enregistrat en un document de més de 400 pàgines, podria reduir-se a les següents 11 terrorífiques dades:

1. El 88% dels artistes valencians de l’audiovisual se situen per baix de la línia de la pobresa.

2. Si, a més de l’audiovisual, s’hi afegixen els artistes del teatre i la dansa, el percentatge arriba fins al 70%. Eixa línia de la pobresa suposa que els professionals, en l'exercici d’un any natural, han percebut menys de 6.000 euros, és a dir, menys de 500 euros de mitjana al mes.

3. Només el 27% dels professionals en actiu supera els 1.200 euros al mes.

4. Els mateixos presenten un 58% d’atur professional, deu punts per damunt de la mitjana estatal.

5. Només el 13% supera la barrera del mileurisme.

6. Simètricament, el 13%, quan treballa, ho fa amb contractes sense regulació, tot i que eixa xifra es dispara fins al 17% en el cas dels professionals del teatre.

7. El 44% d’eixos valencians recorre a altres ocupacions per tal de subsistir. Una quarta part, en treballs relacionats amb el seu ofici (sobretot, en qüestions de formació i producció d’espectacles). Les altres tres quartes parts ho fan en qualsevol altre sector sense vinculació directa amb les arts.

8. Donada la resta, l’atur a la Comunitat és del 29% en el cas dels artistes audiovisuals i teatrals, del 20% en el cas dels dobladors i del 14% entre els ballarins.

En el cas dels professionals de la dansa, la Fundación AISGE ha matisat que el nombre de persones enquestades –per mancança de mostra– potser podria distorsionar els resultats. Unes dades que, pel que fa a la resta de professionals, compten amb la “fiabilitat dels diagnòstics; supera per molt la dels dos informes elaborats amb anterioritat”. Com, a més, ha puntualitzat Ximo Solano, president del Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians, l’AAPV, en el cas dels dobladors són més bé “pocs els professionals que a la Comunitat es reconeixen com a professionals d’esta tasca específica; encara que n’hi ha, són pocs i la majoria és més pròxima a la definició d’actor o actriu”.

9. El 65% dels aturats valencians del sector no rep cap tipus de prestació.

10. El 34% dels artistes cobren per baix del salari de conveni (42% en el cas dels dobladors valencians). 

11. El mínim del conveni, en el cas dels professionals en actiu, és el salari de ‘la normalitat’ a l’espai industrial actual: 47% dels casos. Només el 19% supera eixe estret marge.

El got mig ple o mig buit en el cas de la dona com a professional

El cas de la dona professional valenciana és, en tots els territoris i a escala estatal, pitjor en qualsevol de les variables front a les dades dels hòmens. Tot i així, la valenciana destaca en la variable de l’atur per la proximitat entre els foscos resultats entre els gèneres: mentre que en els hòmens l’atur és del 56%, en el cas de les dones puja fins al 59%. Tal com va informar la coordinadora tècnica de la Fundació, Regina Enguídanos-Coronel, i Iván Arpa, responsable del departament assistencial i coautor de l’informe, “la mitjana a la resta d’Espanya és de sis punts i en alguns territoris arriba a existir una distància de fins 15 punts”. Però els responsables asseguren que no es pot fer una valoració qualitativa dels motius pels quals les dones valencianes tenen, ara per ara i front a la mitjana estatal, una millor situació d’ocupació, tot i que l’emprenentatge, l’autoocupació o els percentatges de dansa podrien endolcir eixes dades.

Ara bé, pel que fa al segment de menys de 600 euros a l'any, les dones ocupen el 57% front al 27% dels hòmens; a l’inrevés, pel que fa als professionals que superen els 6.000 euros anuals, el 39% són hòmens front a l’11% de dones, a més que les dones pràcticament doblen el percentatge de treballs sense regulació (un 18% del total front al 10% d’ells).

L'emancipació profesional, única variable positiva de la condició ‘valenciana’

A l’espera que la tercera setmana del mes d’octubre es publique l’informe complet, el resum territorial al qual ha pogut tindre accés este dimecres l’opinió pública i, sobretot, els professionals valencians, deixa dos variables demogràfiques curioses. Una de freda i una de calenta: el perfil d'edat és el més envellit de les diferents regions objecte d'estudi. El 55 per cent dels artistes valencians tenen més de 45 anys, mentre que en la franja de 35 a 44 anys trobem el 30 per cent i els menors de 35 anys són solament el 15 per cent del total. En contrast, els valencians lideren la classificació de carreres professionals precoces. El 41 per cent dels enquestats i enquestades van aconseguir la seua primera ocupació abans d'aconseguir la majoria d’edat.

La sordesa de la classe política front a les indústries culturals

L’informe és el primer que es fa després del tancament d’RTVV i els seus responsables ja han matisat que les obscures dades de l’audiovisual hi estan relacionades: “el sector audiovisual està arrossegat especialment pel tancament de Radiotelevisió Valenciana”. Ells mateixos i també el present Solano han destacat que la situació, més enllà de l’ens audiovisual –ara en procés de reobertura per part del Govern valencià–, asseguren que el veritable problema darrere d'estes xifres és "una falta de polítiques culturals actives" i una visió "idíl·lica" del treball artístic que impedix vore'l com un sector industrial capaç d'impulsar l'economia.

"Hi ha un vel en la classe dirigent", ha dit Solano, que ha postil·lat que parla de tots els partits polítics. "Venim d'una pila de reunions però, o nosaltres no som capaços de fer-ho arribar o existix un problema genètic de saber escoltar", ha sentenciat.