La culpa és nostra, no dels turistes

VALÈNCIA. Tancarà molt prompte una altra botiga clàssica del centre de València, Mas Masiá. Ferreteries com la centenària Hija de Blas Luna, pescateries, carnisseries, tendes d'esports com la mítica Deportes Arnau, merceries, sabateries o totes eixes botigues de cistelles que donaven nom a un carrer en el qual encara resistixen tres o quatre negocis del gremi del vímet. La plaça de la Mercé és cèntrica, centriquíssima, i durant molts anys ha estat en l'oblit absolut. Recentment, s'han construït hotels i apartaments en els solars llargament abandonats, s'han renovat baixos comercials, s'ha fet un parc infantil ben a prop i la zona ha recuperat part de la seua glòria. Tot i això, tanca Mas Masiá, un dels negocis tradicionals que resistien a la zona, ara plagada de negocis de reparació de patinets elèctrics, lloguer de bicicletes, lockers per a guardar l'equipatge i un forn d'eixos on els productes són tots congelats. Negocis nouvinguts, entre els que encara és possible trobar una botiga d'herbes i ciris, una de llanes, una nova llibreria o una perfumeria de les de tota la vida.

És, segurament, una imatge paradigmàtica de València, negocis tradicionals conviuen amb altres que són nous. Això ha passat des de temps immemorials, ara bé, ara tots els nous estan pràcticament dedicats al turista "oh, el nostre salvador!". Un turista que no compra un carro Rolser per a anar al mercat, un poal del fem o un hule a Mas Masiá, productes que molts veïns del barri hem comprat allí. Els turistes van a la cafeteria dels macchiatos i té matxa, al bar de tapes, la botiga de souvenirs, tal volta compren algun dolcet en una pastisseria franquiciada molt ben decorada —que està allí davant— i lloguen 24 hores unes bicis per a rodar per la ciutat. I la culpa és nostra, que els hem cedit gran part de la ciutat sense demanar res a canvi, ni tan sols l’almoina de la taxa turística per pagar part de les despeses que generen. Els hem regalat per a la seua comoditat el centre de València (i de moltes altres ciutats), el cor del nostre espai al món, els nostres barris més emblemàtics. Els hem venut les bondats de la nostra terra... Però no totes. Recorde vore sorprés com en els pamflets repartits entre creueristes no hi havia cap menció a cap museu o centre cultural. Refaig i acabe la frase. Els han venut des de les institucions les nostres bondats mundanes: gastronomia econòmica, sol, platja, shopping, seguretat, barris pintorescs i edificis brutalistes fruit d'una ment megalomaníaca.

Hem pagat a Ryanair perquè portara més i més tribus d'holandesos bufats a envair el carrer dels Cavallers... Vergonya, cavallers, vergonya! Diria Jaume I. Un incís —tot i no tindre mala fama, segurament els holandesos són els turistes més sorollosos i irrespectuosos de tots els que ens visiten massivament—, tanque incís. Els hem mostrat una València de Fórmula 1 i xampany a preu de sidra; hem canviat els bars de sempre per cadenes d'hamburgueseries; hem adaptat els horaris dels nostres negocis als seus; i hem omplit la ciutat de facilitats perquè facen tots ells, com un ramat, el mateix recorregut: riu, Ciutat de les Arts, passeig marítim, Mercat Central i, a la nit, el Carme o Russafa. I ara tenim barris sense veïns, negocis tradicionals que tanquen, cerveses a quatre euros en una terrassa que et convida a deixar la cadira lliure si passes molt de temps sense consumir i un mercat del lloguer totalment irracional i inaccessible. Un expat em va dir fa poc: "I love València because you don't need to speak spanish to live on it"; del valencià ni parlem, però ja ni castellà els fa falta. Crec que va ser l'epitafi definitiu, una declaració d'intencions inintencionada, un "aneu a ballar al ritme dels nostres desitjos, com titelles o joglars que formen part d'un entreteniment per a nosaltres, els rics salvadors d'esta ciutat abans oblidada".

Encara és possible recuperar la ciutat?

Segurament hem fet tard i hem sucumbit al "de fora vindran...", però ací va un decàleg de recomanacions per a turistes, si és menester m'oferisc a traduir-lo i penjar-lo a les portes dels Airbnb. Tal volta si expliquem als visitants quatre coses bàsiques, agafen consciència del seu efecte destructor. Perquè si hem d'arreglar este destarifo nosaltres, que discutim per un accent, estem apanyats!

Normes per a una bona estada turística a València

1- Benvolgut turista, ací viu gent, açò no és un parc temàtic, així que cuide la ciutat com si vosté estiguera convidat a casa d'un amic. Recicle el seu fem, mantinga el volum baix —evite passejar de nit amb els trolleys—, i disfrute intentant no molestar qui hi viu tot l'any. I ara que som amics, passe a tutejar-te.

2- València és una ciutat ideal per a moure's en bicicleta, patinet, a peu o en transport públic. Ara bé, si circuleu en grup, intenteu empatitzar amb qui està treballant i ha d'anar a un altre ritme, perquè vosté està passejant i bloqueja el trànsit, però hi ha gent que usa eixos mitjans de transport o els vehicles motoritzats per a anar a la faena.

3- Si estàs allotjat en un Airbnb o similar, has de saber que els preus dels lloguers s'han multiplicat i els veïns estan abandonant la ciutat per culpa de la falta de lloguer assequible. No és només culpa teua, ni només dels apartaments turístics, però intenta allotjar-te la pròxima volta en un hotel o un habitatge que no elimine els ciutadans de les seues ciutats. Tot i no ser el teu problema, segur que pots entendre i col·laborar a no agreujar la situació.

4- A València potser pots sentir parlar valencià, és part de la nostra cultura. Si trobes gent que usa una llengua que no entens, en compte d'ofendre't, intenta apreciar la diversitat. Si comences qualsevol conversa amb un "bon dia, per favor" i acabes amb un "moltes gràcies", els valencians t'obriran el seu cor, de veres, som molt fàcils.

5- Evita el brunch, si posa brunch en un cartell, segurament és un lloc on un valencià no aniria més que un dissabte a l'any amb les amigues de l'escola concertada. Ací el més típic a mitjan matí és l'esmorzar, busca un dels bars que oferixen esmorzar, i participa activament d'un dels esdeveniments culinaris més sorprenents i econòmics del món.

 
6- Per cert, a València es dina a partir de les 13:30 h, i se sopa a partir de les 20:30 h, són els nostres horaris habituals. Segur que pots dinar a les 11 h o sopar a les 18 h en algun lloc, però això altera els horaris i el ritme de la nostra vida. En compte de demanar que s'adapten a tu, adapta't tu als nostres horaris i costums.

7- El Mercat Central, el del Cabanyal, el de Russafa o qualsevol altre mercat de barri són llocs on la gent va a comprar i els venedors a vendre. Si vols fer alguna foto, demana permís, i aprofita la visita per a comprar productes locals en compte de consumir menjar del supermercat exprés.

8- Els negocis tradicionals del barri on estàs allotjat estan patint molt per culpa del desplaçament dels clients habituals a altres zones. Visita'ls i mira si hi ha alguna cosa que et puga interessar en tots eixos negocis com són ferreteries, sabateries o botigues que no formen part de cap cadena internacional.

9- Incidint en el punt anterior, evita els negocis que pots trobar al teu país. Està clar que moltes voltes optes per un Starbucks perquè "no te la jugues", però trobaràs café millor i més barat en locals més menuts i desconeguts per la majoria dels turistes. El mateix que s'aplica al menjar, és aplicable a botigues d'instruments musicals, drogueries o tendes de roba.

10- Últim punt, i segurament la part més important de tot el decàleg. Fes coses que fem els valencians, en compte de coses que estan pensades per a traure els diners als turistes. Ves a una partida de pilota a Pelayo, a menjar paella al Palmar, a un concert de música a La Loco, la Pèrgola o el 16 Toneladas. Aprofita per a tirar-te pel Gulliver, passejar pel Parc de Capçalera o pels Jardins de Monfort, Aiora, el Parc de l'Oest o per a anar en la bicicleta que has llogat a fer-te una orxata a Alboraia. Visita Bombas Gens, l'IVAM o el CaixaForum, menja't un figatell i un pastisset de moniato, tasta el cremaet i oblida't de paelles d'aparador i de l'aigua de València —beguda només típica al Café Madrid—. Fes incursions a la plaça del barri de Campanar o de Patraix, compra als forns tradicionals —i espectaculars— que hi ha a cada barri, visita els bars de copes de Benimaclet i passa de caure en el parany de "sangría + tapas + flamenco", això no és València. Per acabar, i no menys important, consell de professional: entra en un bar i demana "una arrancaora", a partir d'ahí València t'encisarà. Com diuen les mares valencianes, una màxima per a la teua estada: “Coneixement!”.