VALÈNCIA. La Diputació de València, a través de l'àrea d'Administració General que dirigix el diputat Ricardo Gabaldón, s'ha sumat a les celebracions pel Dia Internacional del Llibre difonent imatges d'un dels documents més especials que conserva en el seu Arxiu General i Fotogràfic. Es tracta de l'únic fragment manuscrit conegut en el món de la novel·la de cavalleria Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, ja que no s'ha conservat cap manuscrit de l'obra.
El contingut de l'únic testimoniatge de la tradició manuscrita de Tirant lo Blanch, que va ser descobert a principis dels anys 90 per Jaume J. Chiner en el fons Duquessa d'Almodóvar, correspon a una part dels capítols 407 i 408, és a dir, quasi de l'última part de la novel·la.
En paraules del diputat Ricardo Gabaldón, “este descobriment posa una vegada més de manifest el valor històric i patrimonial dels fons que conserva la Diputació, no sols a nivell artístic, amb obres de grans figures com Sorolla, Benlliure i Pinazo, sinó també quant a material fotogràfic i documents, molts d'ells de col·leccions privades que han sigut donades a la institució per a la seua conservació i difusió”.
El més curiós és que el full manuscrit va ser utilitzat com a guarda d'un plet del segle XV. El full va ser arrancat del manuscrit per a reutilitzar-lo, plegat per la mitat, com a carpeta per a protegir els documents d'un procés judicial que va tindre lloc en 1454 relacionat amb la família Loris (Isabel de Loris és citada en el colofó del Tirant). Cal tindre en compte que la primera edició de l'obra es va realitzar a València en 1490, i este fragment manuscrit es pot datar amb anterioritat a eixa any.
L'Arxiu de la Duquessa d'Almodóvar comprén aproximadament 700 unitats d'instal·lació (caixes i volums) i abasta des del segle XIII fins a principis del segle XIX, d'ací la dificultat de trobar el preuat document.
Per a explicar com han acabat els fons de la Duquessa d'Almodóvar en l'Arxiu de la institució provincial, cal remuntar-se al testament de l'última duquessa d'Almodóvar, escrit en 1804 i en el qual donya Josefa Dominga Catalá de Valeriola y Luján nomena executors testamentaris i, després d'uns llegats, disposa que amb el restant nomene hereua a la seua ànima i en sufragi d'esta, ordenant que els seus béns o el producte dels quals es vengueren, es distribuïsca entre pobres orfes d'un i un altre sexe que estigueren en estat de contraure matrimoni i siguen d'honestos costums i que foren vassalls seus.
Morta la duquessa en 1813, es va organitzar la testamentàría per a executar el seu testament i ho va fer autònomament fins que la Llei de Beneficència de 20 de juny de 1849 crea les Juntes provincials de Beneficència, que tenien al seu càrrec, com a auxiliars del Govern, els Establiments Provincials de Beneficència. Quan van ser suprimits, el 17 de desembre de 1868, totes les funcions directives i administratives que exercien van ser assumides per les Diputacions Provincials, passant a estes els fons documentals i efectes de les Juntes Provincials.
L'investigador Jaume J. Chiner va donar a conéixer la fulla manuscrita en les seues publicacions ‘El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell’ (1993) i ‘Entorn d'una fulla manuscrita del Tirant lo Blanch’ (1997). Arran del descobriment, la Universitat d'Alacant va sol·licitar la digitalització del manuscrit per al seu projecte de la ‘Biblioteca d’obra Tirant lo Blanch’, en el marc del Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, organitzat pel Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al setembre de 2003.
Anys més tard, la televisió autonòmica Canal 9 va realitzar el documental ‘Joanot i Tirant, Lletres i Batalles’, amb motiu del sisé centenari del naixement de l'escriptor. També, la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques va sol·licitar la cessió temporal de la fulla manuscrita per a l'exposició produïda per la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, en col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, per a commemorar el 520 aniversari de la publicació del Tirant lo Blanch (1490-2010).
Drassana publica una edició del clàssic de Joanot Martorell il·lustrada per Paula Bonet i adaptada per Josep Vicent Miralles amb l’assessorament històric de Vicent Baydal
