Vida extra per a ‘Tirant lo Blanch’

ALCOI. Si l’edició il·lustrada de Tirant lo Blanch que acaba de publicar Drassana arribara a les mans d’algú que no coneguera el text original de Joanot Martorell (València c. 1410-1465), fàcilment podria caure en l’equívoc de pensar que es tracta d’una obra actual ambientada en l’època medieval. La publicació, que ha arribat recentment a les llibreries, allarga la vigència del clàssic entre clàssics de la literatura valenciana –i de la universal; és el nostre text més traduït– amb una edició curada en el fons i en la forma i adaptada al moment que vivim. Una de les obres que Cervantes va indultar en la crema de llibres al seu Quixot cobra ara una nova vida a través d’una triple conjunció de talents gràcies a la qual les aventures cavalleresques del bretó Tirant de Roca Salada i la seua posterior caiguda en desgràcia se’ns presenten més atractives que mai.

L’encarregat d’adaptar el text ha sigut el periodista i guionista Josep Vicent Miralles (Xàbia, 1979), qui confessa que l’inici de la seua relació amb l’obra de Martorell va ser decebedora: «En l'institut havia llegit (perquè així venia als manuals) que es tractava d'una obra fonamental de la literatura europea. Quan vaig llegir la meua primera versió mutilada (però jo no sabia que ho estava) no entenia res de res. Això és tot? Esta espècie de sit-com medieval? No fou fins que em vaig endinsar en el text complet quan vaig entendre la vertadera dimensió del Tirant». Un esperit que Miralles ha sabut captar i traslladar a un text modern, accessible i que es llig delerosament. «Vaig optar per modernitzar la llengua del relat, però tractant de mantindre l'eco del ritme i l'estil de Martorell, la sumptuositat pràctica de l'original», explica.

El resultat és una història capaç de seduir un ampli espectre de lectors, no necessàriament joves: «Des d'un primer moment es va plantejar com una versió per a un públic generalista, i no només quant a edat, sinó també quant a formació i preferències literàries. Este Tirant agradarà tant al devot de la fantasia èpica medievalitzant (Juego de Tronos, etc.) com al seguidor de la novel·la negra, històrica o romàntica. És un joc hedonista, de vegades innocent, de vegades salvatge i sempre important», aclareix Miralles. Per tal d’ampliar el potencial narratiu de la novel·la en l’actualitat, l’edició de Drassana presenta una versió resumida del text original, que amb bon criteri en recull els passatges més importants i en condensa l’ànima.

Gran part de l’èxit que puga assolir esta edició de Tirant lo Blanch serà responsabilitat de la pintora i il·lustradora Paula Bonet (Vila-real, 1980), la popularitat de la qual no ha deixat de créixer des que fa uns anys la seua obra va començar a ser coneguda pel públic majoritari. Bonet acompanya el text amb dèsset peces en grafit i aquarel·la que cristal·litzen alguns dels moments més emocionants de l’obra, a més de l’oli acabat amb tinta xinesa que protagonitza la portada i que ens mostra Tirant amb la camisa ensanguinada després d’una batalla. L’artista admet que va dubtar a l’hora d’acceptar l’encàrrec «per la responsabilitat que suposava reinterpretar el clàssic. Però negar-se a fer-ho era encara més difícil, així que m’hi vaig aproximar amb el major respecte possible i esprement al màxim el temps que tenia».

«Tirant lo Blanch forma part de mi, de la meua formació més antiga, del meu esquelet literari», assegura Bonet. En eixe sentit, afirma sentir-se honorada per haver tingut l'oportunitat d’il·lustrar el text i explica que quan va rebre l’adaptació de Miralles s’hi va submergir per complet: «durant el procés imaginava que els fills dels meus familiars i amics s’aproparien al Tirant a través de la proposta de Drassana i allò donava a l’encàrrec una altra dimensió». Potser per este motiu, fidel al seu estil, ha aconseguit traslladar les escenes de l’obra de Martorell al seu reconeixible llenguatge visual: «el Tirant és una obra sensual, inquietant, dura de vegades, ingènua en altres ocasions. Les imatges també havien de ser-ho». Unes il·lustracions que, en el llibre, llueixen especialment gràcies a la maquetació i la tria del paper, que arredoneixen el resultat final.

Esta edició de Tirant lo Blanch és el primer títol de la col·lecció "Veles e Vents", a través de la qual Drassana pretén rescatar clàssics valencians per apropar-los a tots els públics gràcies a la seua modernització. Vicent Baydal (València, 1979), un dels responsables de l’editorial, explica que la intenció és que «servisca per a continuar mantenint viva la flama del llibre de Joanot Martorell, retre-li homenatge i, a més a més, introduir-lo en moltes cases que potser d'una altra forma no farien eixa aproximació inicial». A diferència de la majoria de reedicions d’obres clàssiques, que solen acompanyar-se de llargs pròlegs amb justificacions editorials, el llibre de Drassana prescindeix d’este tipus d’elements, la qual cosa l’allunya de l’academicisme i el fa més accessible. «Entenem que tampoc calia donar moltes explicacions sobre el que hem fet. Tothom sap què és el Tirant lo Blanch. Se n'han fet més d'una vintena d'edicions modernes», afirma l’editor.

Baydal, doctor en Història, ha realitzat la tasca d’assessorament en esta matèria durant tot el procés de gestació del llibre per tal d’evitar anacronismes i introduir-hi apunts destacables des d’este punt de vista. De fet, l’editor considera que Tirant lo Blanch «és una obra que reflecteix les preocupacions de les elits del moment. No hem d'oblidar que Joanot Martorell era un cavaller i la seua funció social era bàsicament servir els grans reis i caps militars, preocupats per lluitar contra altres territoris i, especialment, per estendre el cristianisme a costa dels musulmans, que, de fet, és el gran assoliment que Tirant fa al llarg de la novel·la». Però, per damunt de tot això, el relat és, en paraules de Baydal, una història «molt humana i molt habitual: com li va passar al mateix Joanot Martorell, tot i pertànyer a les elits, no va acabar els seus dies massa bé i això fa que ens identifiquem amb ell, amb el fracàs constant que és la vida, farcida, en tot cas, de brins d'esperança que ens permeten seguir avant». 

En conjunt, la proposta de Drassana ens ofereix un text capital de la literatura valenciana intel·ligentment revestit, amb una presència actual i suggeridora capaç de fer-nos oblidar els més de cinc segles que separen el moment en què la novel·la va ser publicada del present. Tant per als lectors que no hagen tingut cap tipus de contacte amb el text com per als que, de la mateixa manera que Miralles i molts altres, en tenen un record traumàtic per culpa de les lectures obligatòries de l’institut, l’aparició d’esta edició és una ocasió immillorable per a establir un vincle de qualitat amb el clàssic que no s’ha de deixar escapar.