La finestra de Cueto Lominchar, el mirall teatral de la societat es plasma en més de 2000 fotografies

VALÈNCIA. L'exposició 'Una llotja al teatre del món. Col·lecció Pura Formalitat' de l'artista Cueto Lominchar s'inaugura el 3 de juliol, a les 20:00 hores, a la Sala Oberta del Centre Cultural la Nau de la Universitat de València (UV). Aquesta exposició es podrà visitar fins al pròxim dia 10 de setembre i agrupa una selecció de més de 2.000 fotografies en diferents formats i suports a través de les quals es desplega una nova presentació del seu ingent arxiu fotogràfic. Comissariada per Ricardo Forriols, l’exposició suposa una nova oportunitat per a veure l’obra de Cueto Lominchar a València, on no exposava des de 2011.

L’exposició presenta part de l’arxiu fotogràfic de Cueto Lominchar, de les prop de huit-centes mil que deu de contenir fins al moment, amb la idea vertebral del projecte: convertir la finestra de l’estudi d’un artista en una llotja oberta al teatre del món. Totes les imatges exposades s’han enregistrat des d’una finestra de l’Avinguda Baró de Càrcer de València des de l’any 2000. Aquesta idea que dóna títol a la mostra és en realitat una cita d’un comentari de Walter Benjamin sobre l’interior burgès a mitjan segle XIX al voltant de la importància dels espais interiors com representació de l’univers.

Un gir de sentit pràctic posa el punt d’atenció no a l’interior domèstic, sinó en la possibilitat de mirar des d’ací cap a fora a través d’una finestra que es teatralitza i es converteix en aquesta llotja des d’on s’atén a l’espectacle universal del carrer. Per això, la mostra comença amb una imatge de la finestra oberta a l’exterior que és el 'teatre del món', en el qual el cortinatge de vellut vermell, el millor teló per a la representació.

Tot el muntatge tracta de reproduir l’horror vacui de l’estudi mental on es treballa l’arxiu per fer visible el seu volum important, la quantitat d’imatges, i fa palès sobre el mur que es tracta tan sols d’una selecció amb una disposició processual (res definitiu ni emmarcat) que es completa amb una projecció i la presentació manejable d’una desena de col·leccions —només una petita part del que és possible— com a fotollibres. D’altra banda, en aquesta exposició s’ha volgut destacar una de les sèries, la col·lecció 'Pura formalitat', en la qual l’artista Cueto Lominchar aparella detalls de les seues fotografies amb altres imatges de la nostra cultura visual (pintura, escultura, cinema, fotografia, etc., a manera de cita) insistint en la possibilitat d’un ressò coincident que sembla travessar la nostra història des de la imatge en gestos, poses i actituds que es repeteixen.

Com ell mateix assenyalava en el catàleg editat amb motiu de l’exposició 'Gradives': "La primera fotografia que vaig fer amb una Voigtländer de segona mà es remunta a l’estiu de 1984 i va ser a la platja del meu poble, Port de Sagunt. La càmera ha servit d’eina fidel que consolava de la sensació de pèrdua i la impossibilitat de retenir els prodigis dels quals la vista pot gaudir i que la vida ofereix en qualsevol dels seus 'racons'. Des d’aquesta primera vegada he fet fotografies amb tot tipus de càmeres, des de les més petites que permetien amagar-se i disparar sense ni tan sols mirar pel visor, fins a les sofisticades i ràpides 'autofocus'. Primer va ser a les platges i després als carrers de la ciutat, gairebé sempre València, encara que també hi ha algunes fetes en els viatges. Des de les primeres, en les quals es mostren cossos, actituds i gestos més explícits, he anat retrocedint en aquesta cerca per acabar assumint només un petit espai, la demarcació d’un territori únic a l’abast de la meua vista: allò que puc veure des de la finestra de ma casa. D’aquesta manera la finestra és com un obturador i només enregistre el que es pot veure d’allà estant."

I segueix Cueto Lominchar: "Es tracta d’un projecte que pretén ser quelcom més que una sèrie fotogràfica. En realitat descriu una actitud contemplativa i subratlla la mirada com a dispositiu essencial de la percepció codificadora del desig. […] En sentit estricte, aquesta activitat és el centre de la qüestió i, més que la selecció d’algunes fotos en funció de les seues virtuts formals, l’important és la suma de tot aquest 'àlbum' de la meua memòria. Al principi no es premeditaren ni es van proposar metodologies per a la seua elaboració, però, amb el temps, aquesta suma de fotografies es pot agrupar o associar en funció d’infinites possibilitats i d’acord amb  moltes temàtiques. És un 'calaix' voluble i tan variable com els ulls dels qui pogueren manipular el seu contingut".

L'artista Cueto Lominchar

Cueto Lominchar (Port de Sagunt, 1961) és llicenciat i doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València, de la qual és professor titular. Simultaneja la docència d’assignatures com Pintura i fotografia amb tasques de gestió. Ha estat degà de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles. En l’actualitat és vicerector d’Alumnes, Cultura i Esport de la UPV. Des de l’any 1986 ha mantingut la seua activitat artística alternant en les seues exposicions la pintura i la fotografia (que cada vegada ha anat guanyant major protagonisme), i ha executat projectes i realitzat treballs relacionats amb ambdues disciplines i amb les seues qualitats com a manifestacions del discurs visual de la tradició, la modernitat i l’escena contemporània. Entre les seues exposicions individuals destaquen Agent doble, Galeria Postpos (València), abril 1986; Pintures, Galeria Postpos (València), març 1987; Cueto, Casa de Cultura Port de Sagunt, maig 1987; Quelcom es mou, Casa de Cultura de Mislata, gener de 1988; Cueto Lominchar, Galeria Comte (València), febrer 1988; Pintures, Galeria Postpos (València), octubre 1989; Cueto Lominchar, Galeria Artual (Barcelona), gener 1990; Cueto Lominchar, Galeria Postpos (València), octubre 1990; Fotografies. Cueto Lominchar, Galeria Postpos (València), abril 1998; Vigília, Galeria Postpos (València), abril 2005; Gradives, Centre Cívic Antic Sanatori (Sagunt), novembre 2010 i Chaston (València), 2011; així com diverses participacions en fires com ARCO o Interarte i exposicions col·lectives com A l’Oest. Joves en el 91 (Club Diari Levante, 1991) o El jardí d’Eros (Palau de la Virreina, Barcelona, 1999).