La moda africana arriba a València per a quedar-se

VALÈNCIA. La indústria de la moda prêt-à-porter, des de Zara fins a Pronovias ha copat el mercat a Espanya. La majoria de la població vestim dissenys estàndard, colors estàndard i talles que ens fan sentir més grossos o més prims segons els centímetres de tela que les multinacionals hagen decidit estalviar-se. La cadena s’ha fet més ràpida i la producció cada vegada està més lluny i amb això hem perdut una part de la cultura que els països africans encara conserven. Alguna vegada has tingut l'oportunitat de fer-te roba a mida com feien les nostres iaies? Com seria imaginar el teu model i que algú el fera realitat punt per punt? Un taller africà a Russafa proposa conéixer la moda del continent i recuperar un costum que estem perdent. 

“Funcionem exactament com funcionen els tallers a l’Àfrica, al Senegal. Els clients estan acostumats a anar al taller, on hi ha moltíssimes fotos de models i moltes teles. Allí tries la tela, el teu model i el sastre te’l fa. També pots anar amb una foto d’un model o explicar-li com el vols i el sastre fa el que tu vullgues”, explica Pilar Vidal, cofundadora de Bissap, al carrer Cuba. “El nostre objectiu és donar a conéixer la moda africana, que la gent espanyola l’entenga. Que coneguen les teles, la manera de treballar i la cultura”, afegix. A l’altre costat de la màquina, l’ànima del negoci, el sastre senegalés Mor Mbaye, no para de cosir.

“Duc cosint tota la vida. Vaig aprendre a Senegal amb 12 anys. Mon tio tenia un taller de costura on va formar fins a 50 persones. Quan eixia de l’escola me n'anava sempre al taller, em passava moltes hores mirant com ell treballava. Un dia, vingueren uns clients i ell es va posar a prendre’ls mida. Com que tardava molt a tornar a treballar, vaig seure a la màquina per acabar el vestit. Quan va tornar es va quedar callat, mirant-me una estona, i li vaig preguntar: ‘què passa? Ho estic fent malament?’. I ell em respongué: “No, ho estàs fent millor que jo”, relata la primera vegada que va emprar una màquina de cosir. 

Anys després, la vida el duria a Espanya. I hagué d’abandonar la costura. “Vaig arribar ací en 2005 i vaig estar molts anys sense tocar una màquina perquè treballava d’obrer. En 2013 vaig poder tornar a la costura de veritat a Espanya”, explica el senegalés. “Teníem una màquina de cosir a casa i ell feia encàrrecs a gent coneguda. Quan venia de Senegal duia teles i a la gent li agradaven molt. Quan em vaig quedar en l’atur vàrem pensar a arrancar professionalment així que obrírem la tenda en gener de 2016”, conta Pilar, la seua companya. Sobre el taulell de la tenda, un catàleg propi de roba mostra les enormes possibilitats d’esta moda.

La tela com a espai de comunicació

T’imagines que durant la campanya electoral els afiliats del PP anaren al treball vestits amb una jaqueta amb la cara de Mariano Rajoy somrient junt amb el logotip del partit? I si i en hivern la campanya de vacunació contra la grip estiguera anunciada sobre vestits que duguera la gent pel carrer? Doncs a l’Àfrica no només és possible sinó que és habitual.

“En les teles africanes cada dibuix significa alguna cosa. Hi ha teles, com per exemple esta tela batik, que és una tela molt respectada. Normalment te la regala ta tia quan et cases per fer-te el vestit amb el qual passaràs el primer dia de casada amb el teu marit. Es diu que dóna sort”, explica Mor assenyalant un teixit estampat. “Generalment esta tela es tinta a mà en peces xicotetes i és més cara. Amb una agulla es van fent xicotets nucs i es posa la tela dins del tint. Després es desfan els nucs i queda així l’estampat”, explica Pilar assenyalant un batik fet a mà que tenen exposat a la paret.

Però la importància de la tela no s'acaba ací. Si hi ha un dia important, una campanya de vacunació o d’alfabetització, tindrà la seua tela. “Quan és el dia de la dona o les campanyes polítiques s’imprimixen teles especials amb missatges o dissenys per commemorar-los. Açò és fa molt a Senegal, Guinea Bissau i sobretot a Guinea Conakri, on ho empren moltíssim”, explica el sastre en mig de la tenda. La varietat de teles, el seu significat i la seua utilitat és impressionant i té relació amb les etapes de la vida.

“Hi ha una tela, la ‘mama Àfrica’ que empren les dones senegaleses quan tenen la llibertat de començar a eixir a buscar treball i sempre duen dibuixos on es representa dones relacionades amb la terra, amb els conreus o la moltura del gra. Però no totes les teles duen dibuix. El bazin, per exemple, és una tela llisa sense cap dibuix que té acabat sedós i és la que s’utilitza per fer els vestits més elegants de tots, els vestits per a casar-se o per a cerimònies molt solemnes”, explica el sastre mentre la seua companya mostra dos vestits de boda. 

Estos teixits que semblen emmidonats es poden trobar a molts països. “En general són de cotó i es diuen ‘wax’ [‘cera’ en anglés] perquè després de fer l’estampat, per fixar-lo, hi passen una capa de cera que és el que els dóna l’acabat un poc rígid”, explica Pilar donant a tocar les teles. “Els majors productors africans són Nigèria i Costa de Marfil. A Costa de Marfil tenen el mateix sistema que a Senegal: vas a la costurera i li compres la tela i et fa el vestit. Encara que n'hi ha algunes de fabricades a Àustria o Holanda, nosaltres intentem dur teles fabricades a l’Àfrica contactant amb proveïdors locals i grups de dones jóvens que necessiten ajuda per avançar. Per a nosaltres és important comprar a estos projectes per ajudar-los”, explica el senegalés. 

Exotisme ací, quotidianitat allà 

Uns metres més enllà, un teixit crida poderosament l’atenció. En els dibuixos es poden vore bebés dins de sacs amniòtics, xicotets pollets de color groc, ous i una imatge central semblant a una ranura que, dins del context, recorda clarament una vagina. “Esta és una tela que commemora la fertilitat, per això té estos dibuixos”, conta Pilar obrint la peça per mostrar el seu colorit disseny radial amb la presumpta vagina en el centre. La roba feta amb estes teles és quasi exclusiva perquè serà difícil trobar una altra peça igual.

“Cada sis mesos els fabricants canvien els dissenys. Són molt ràpids! I són teles molt especials perquè es fabriquen en peces de només 12 iardes (91 centímetres). Es fan així perquè es calcula que normalment amb sis iardes n’hi ha suficient per a fer un pareo, una part de dalt i un turbant. De vegades han vingut dones demanant una tela que havíem treballat abans i no hem pogut aconseguir-la igual perquè hi ha milers de dissenys diferents i cada poc de temps els fabricants afegixen un símbol més o canvien el color”, explica Pilar.  

Si has passejat un diumenge per Orriols, Benicalap, Russafa o altres barris de la ciutat, potser has vist les famílies africanes que van al temple. Els seus colorits i elegants vestits no necessiten ensenyar per ser sensuals. “Els models africans realcen molt la figura femenina i l’estilitzen. Ací les dones tendim a amagar però allà els models són molt més cenyits”, explica Pilar. 

“És erroni dir que un vestit té ‘tall africà’ perquè quan jo faig els patrons comencen igual els europeus. Les mides també es prenen igual, l’única diferència són les decoracions. Els vestits africans estan carregats, duen volants, brodats, decoracions brillants o daurades...”, conta Mor. “He fet alguns vestits brodats que van atapeïts de dibuixos des del genoll per davant fins al genoll per darrere. I el brodat ha d’estar ple. Només per fer això tarde tres dies”, recorda la paciència i el treball que duen alguns dels seus dissenys. 

Clients majoritàriament espanyols

“Perdona, este vestit a quin preu va?”, diu una clienta que entra a la tenda per primera vegada. “Este és un vestit de cerimònia, de festa, amb tot el frontal brodat i fet d’una tela que és de les més cares. Costa 150 €”, respon Pilar amb el soroll de la màquina de cosir de Mor de fons. “Visc al barri. Tinc una boda i sempre que passe per ací és que m’encisa el que tenen. És molt vistós, diferent de tot. Per exemple, esta falda és ideal, se n’ix del que és habitual, i amb alguna cosa senzilla damunt ja ho tens”, argumenta la clienta. Les històries d’interculturalitat i de descobriment de la moda africana no s’acaben. La tenda ha vestit fins i tot els campions d’Espanya de Kizomba, un dels balls africans de moda.

“Tinc més clients espanyols que africans”, explica Mor. Ballarins, batucades, roba per a ocasions especials... qualsevol cosa és possible. “Hem fet de tot: des de la roba d’una comparsa de moros i cristians fins al vestuari del teatre d’Alboraia”, riu Mor. “Una de les meues primeres clientes fon una senyora major del barri. En aquell moment només teníem teles, no teníem ni el taller encara. Entrà amb una foto i em digué: “Vinc a encomanar-te este vestit. Si m’agrada, seré la teua clienta”, explica el sastre. “I després de fer-li el primer li vaig fer 7 vestits en una setmana. Tots del mateix model però amb diferents teles. I li’ls vaig fer”, narra somrient. 

Les anècdotes són ben nombroses: “Anàrem al Rototom i vàrem conéixer una parella. Ens van dir que es casaven dos mesos després i ens van demanar que els férem els vestits de boda. I els vaig fer”, conta Mor orgullós. “El dia que ve una senyora i es fa una prova d’un treball i li senta bé, eixe dia jo estic feliç. I la felicitat de veritat que em dura tot el dia. M’emociona molt perquè la sang de la costura no se’n va. Potser un dia la meua força o els meus anys no em deixen cosir però ho duré dins”, assegura. “L’única cosa que em faria encara més feliç seria que la tenda funcionara bé i jo poguera contractar gent i donar treball a altres”, desitja. 

Reportaje fotográfico en Camerún de Eva Máñez: sastrerías, costureras y textiles