VALÈNCIA. LauLauEnLaSeuaTinta va néixer com moltes voltes ocorre, mig de casualitat, mig per afició, així sense adonar-se del tot. El projecte respon al talent de les seues creadores, Laura Broch i Laura Pitarch, les quan havien pintat i dibuixat des de ben menudes i també de més majors per a la colla d’amics, sols per diversió i simpatia a l’art. No obstant això, al llarg del temps aquest hobby s’ha anat professionalitzant i les artistes poden dir que és la seua feina. Laura i Laura, una periodista i l’altra mestra, aquesta última combina les il·lustracions amb l’escola, i ambdues naturals de Vila-real (Castelló).
El punt clau va aplegar l'any 2012 quan van guanyar un concurs a l’Espai Jove, dins de la categoria de Logotip. Moment realment important perquè els va permetre tindre més diners per a invertir en material, com per exemple en a una màquina de xapes. A partir d’ací, les comandes personals es van anar incrementant, i van haver d’assolir una major càrrega de treball.
Què és LauLauEnLaSeuaTinta?
LauLauEnLaSeuaTinta són “un dibuix en la pissarra, una felicitació per a l’àvia, una il·lustració d’un xiquet o xiqueta”, també són invitacions, caixes de fusta per a guardar fils o bosses de té, cartells, adhesius, postals, xapes i llibretes. Tant de bo, encara que alberga molt de merchandising,aquesta no és la seua principal tasca, i aquest tipus de material respon més a encàrrecs o peticions.
El seu espiret resideix especialment en les pintades de murals, pinzellades que fan principalment a les escoles i amb la col·laboració dels xiquets i xiquetes de les aules. El mecanisme és molt fàcil: els centres interessats és posen en contacte amb elles i junt amb l’escola confeccionen la idea del dibuix, que moltes voltes va acompanyat de les propostes del més fadrins. Després LauLau confecciona un esbós amb les dimensions reals del mural i ho traspassa amb llapis. Moment en què els xiquets i xiquetes prenen protagonisme, participant per ordre d’edat i deixant els dibuixos més grans per als menuts i menudes i els detalls per als més fadrins i fadrines. Finalment, les artistes polissen la creació amb les últimes puntualitzacions i repassen les vores amb línies negres.
Aquesta activitat comporta més que un desenvolupament artístic per als xiquets i xiquetes, i és que segons ens explica Laura Pitarch, amb els personatges escollits intenten “transgredir rols de gènere i superar etiquetes”. Una tasca que, com conta, te els seus efectes quan cada volta més d’un i una li pregunta si “això és un xic o una xica” perquè no ho tenen clar. També li passa, quan algun menut li demana “un color carn” i ella és mostra dubitativa perquè vegen que “el color carn no és sols el claret, és de moltes altres maneres”. Així fomenten una tasca que “representa diverses cultures”.
Fins ara han portat les seus pinzellades per diferents escoles de la comarca de Castelló, com el Col·legi Públic Pascual Nacher (Vila-real), el Col·legi Cervantes Dualde (Betxí) o el Col·legi Públic Enric Soler i Godes (Castelló), entre molts d’altres. El més recent, el CEIP Angelina Abad, pintat aquest novembre a Vila-real. Pel que fa al futur, tenen entre mans treballar amb l’IES Betxí en abril i amb una escoleta d’Onda.
Seguint aquest espiret social i educatiu, LauLau han col·laborat recentment en un projecte amb Grupo Intur, creant tres personatges (Montse, Clemen i Raita) per tal d’explicar als nens qüestions com “què és l’agricultura ecològica o d'on vénen els aliments que consumeixen”, tot dins d’un propòsit de promoure una alimentació saludable, en el que les il·lustradores hi han confeccionat pòsters i fitxes. Però a més a més, dintre d’aquesta versant educativa, han treballat amb la Confederació d'Ampa Gonzalo Anaya amb la que han fet materials divulgatius i formatius, i amb Cepaes (Confederació d’Ampes a nivell estatal).
A LauLauEnLaSeuaTinta també el preocupen altres temes; “les desigualtats de gènere o 'la llei mordassa' ens demanen d’alguna forma dibuixar”. Amb relació, aquest 25N les artistes han treballat junt amb la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Silla, confeccionant unes maletes un tant diferents per als escolars. Es tractava doncs d'unes bosses que contenien al seu interior diversos contes il·lustrats de forma diferents de l'original. L'objectiu, segons ens conta Laura, era “fomentar la igualtat, transgredir els rols tradicionals i treballar una altra educació emocional”. Seguint aquesta premissa, en les històries es podien trobar, per exemple, al personatge de la princesa Rapunzel “amb la trena tallada per a que no li rescaten”, o pel contrari, a un príncep “llegint i demanant que el rescaten”.
Es poden observar doncs molts projectes que s’orienten a l’educació, dintre d’un camí que segons Laura Pitarch han “seguit de forma natural”, en part per eixa vocació pedagògica de Laura Broch. És per això que a més pel que fa al futur les artistes consideren que pot ser “eixe mateix serà el camí natural que seguirem”. No obstant això, ambdues continuen a la disposició d’espais i encàrrecs personals- en qualsevol llengua- que estiguen interessats amb les seues creacions, tot tenint en compte que cada material està elaborat per sols quatre mans.
