'Les dones que m'habiten', una mostra pictòrica poetitzada dona veu a la creativitat de 17 artistes

VALÈNCIA. L'asociació Àmbit inaugura l'exposició Les dones que m'habiten. Es tracta d'una mostra pictòrica poetitzada, amb una selecció de poemes feta per Begonya Pozo que dóna a conéixer a 17 poetes valencianes i la pintura de la reconeguda artista Marina Puche i amb la fotografia de Verònica Navarro. Es podrà veure fins al 8 de maig.

Marina Puche és una artista artesanal pròpia del segle XIX que podria ser perfectament una artista clàssica per la seua capacitat no sols creativa sinó, segons comunicat, "com una creadora sense límits. Treballa la pell i la llum amb gran encert, d'una forma artesanal lluny de les noves tecnologies. Són molts els reconeixements que l'avalen com a pintora, però també és il·lustradora, joiera, artista fallera...".

Begonya Pozo

Nascuda a València l’any 1974 és Doctora en Filologia i professora titular de Filologia Italiana en la Universitat de València, poeta, traductora i gestora cultural. Ha publicat diversos llibres: Excavant la llum/ Excavando la luz (Tigres de Papel, 2020); Sense treva (AdiA Edicions, 2016); Novunque – vertebre romane, edició multilingüe en italià (llengua original) i amb traduccions al català, espanyol, gallec, èuscar i portugués i il·lustrada per Agnes Daroca (Amargord, 2015);

L'exposició és fruit del treball artístic de moltes dones i té dos objectius fonamentals: en primer lloc, mostrar el talent creatiu de pintores, poetes i fotògrafes actuals, amb la voluntat ferma de contrarestar la criptogínia heretada i que, de fa massa temps –per no dir des de sempre, que també– ens havia acostumat a l’ocultació dels referents femenins. En segon lloc, evidenciar allò que podríem anomenar com a “artistes de proximitat”, és a dir, persones que tenim al nostre entorn i l’obra de les quals podem gaudir habitualment en diversos formats (exposicions, recitals, etc.), ara més que mai digitals en funció de la situació pandèmica que travessem de fa un any. 

Durant aquests temps estranys i convulsos hem assistit a la consolidació de l’art com una forma més de sanar i de salvar-nos de la duresa de l’aïllament o del nombre excessiu de morts que, mes rere mes, hem comptabilitzat amb ulls esbatanats. "Sense aqueixos moments de bellesa de ben segur que la nostra quotidianitat hauria estat molt més àrida i més dolorosa. Que l’art ens salva, ja ho sabíem. Ara, però, s’ha convertit és oxigen pur, en un bosc on respirar", ressalta el comunicat.

La tria de les poetes és incompleta. Per una banda, perquè respon a les limitacions físiques del catàleg; per altra banda, perquè està lligada a la trajectòria vital de qui la fa i, en conseqüència, a la seua mirada. Com les dones de Marina Puche, "amb la seua pell construïda com un palimpsest de textures, les veus de les poetes són un element més en la construcció d’aquestes dones plurals i polifòniques. Els ulls, les boques, les galtes, les celles, les mans, les parpelles, els colls, els nassos, les orelles, els cabells, els dits, les barbetes, els muscles, les ungles, les pestanyes i les pells són la part visible d’uns cossos que s’estimen, que fan mal, que curen i que brollen com dents de lleó o nenúfars, però també com heures o lianes. Ran de terra o enlairades, les mirades de totes aquestes dones són profundes, polièdriques, inesgotables i, precisament, les paraules de les poetes són el contrapunt que les lliga, com un nus d’aire, per provocar-nos una multiplicitat de sensacions a través de l’escriptura i de la lectura". 

Les poetes seleccionades per a la mostra són Lola Andrés, Christelle Enguix, Maria Josep Escrivà, Alba Fluixà, Maria Fullana, Isabel Garcia Canet, Àngels Gregori, Inma López Pavia, Susanna Lliberós, Consol Martinez, Begonya Mezquita, Àngels Montero, Teresa Pascual, Begoya Pozo, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni.