VALÈNCIA. Els valencians per norma general no som massa autocrítics. Li tirem la culpa a qualsevol en lloc de fer una reflexió sobre allò que realitzem malament nosaltres, i encara que moltes vegades tenim raó (infrafinançament, camp de batalla constant...) la veritat és que també podrien analitzar les nostres errades. Ens passa en tot com quan cuinem una paella: si ens ix malament, la culpa és de l’aigua que era massa blaneta, de l’arròs que no era bomba o de algú que t’ha dit que estava insípida i al remat per tirar-li massa sal t’ha eixit sentideta. Generalitzar és sempre agosarat i injust, però m’atreviré a dir que som prou bons buscant excuses, també que som molt bons improvisant, i que on tenim un punt feble és a l’hora de reconéixer les errades pròpies. Per això ens toca prou la corfa quan algú de fora ens trau els colors i critica alguna de les nostres tradicions o els nostres monuments.
Com crec que fer examen de consciència és positiu per a millorar, he fet un repàs pels llocs més turístics de la ciutat de València. Els espais més recomanats, els més visitats i els millors valorants en tripadvisor, i he buscat les crítiques més dures. Unes voltes amb raó, altres sense, açò és el que he trobat sobre els nostres monuments més estimats.
Mercat central
Al número 1 de les activitats està el Mercat Central. La veritat és que les crítiques són majoritàriament fabuloses i a pesar que algú es queixa de què cal pagar per anar als banys, de la “turisficació” i dels preus dels productes, estes crítiques són minoritàries. Ara bé, rescate dos comentaris que m’han cridat l’atenció
1.- Un edificio con más años que Matusalén, aunque ubicado en pleno centro de la ciudad. Hay una tienda de frutos secos y la cantidad de sal que utilizan para elaborarlos. Lo siento enormemente tengo muy mal recuerdo.
2.- Una dona letona que diu açò: si has estat en Madrid o Barcelona i esperes tapes i una experiència, oblidat. És un mercat comú amb bon menjar i prou. Pèrdua de temps i d’esforç. Si vols l’experiència real vés a Madrid.
![](/public/Image/2018/4/mercadocentral3_NoticiaAmpliada.jpg)
![](/public/Image/2018/4/mercadocentral1_NoticiaAmpliada.jpg)
A vore senyors. Criticar un edifici per antic, i uns fruits secs per salats; i criticar un mercat perquè ven menjar i no és un restaurant, i dir que l’experiència real d’un mercat està en Madrid: és “pa cagar-se i no torcar-se”.
Ciutat de les Arts i les Ciències
Segon en la llista d’atraccions més importants de la ciutat, entre els edificis que componen el complex guanya per golejada com a més criticat el Museu Príncep Felip. Inclús als turistes més crítics els sembla un espai arquitectònicament interessant, però hi ha un bon grapat de comentaris des de fa anys fins a l’actualitat criticant que la meitat de les coses no funcionen. Desenes d’activitats trencades, cues en les activitats que paga la pena visitar, falta de neteja i d’informació són les més característiques. Alguns comentaris diuen: “No paga la pena pagar 8 euros per a vore basura”, “no val ni els 2 euros que costa”, “penós, ciència molt poca, i la que hi ha és per a xiquets de 5 anys” o “l’edifici cau a trossos, falta manteniment... sense paraules”.
L’altre lloc més criticat és l’Oceanogràfic. Molts qüestionen la falta d’espai per als animals grans, com les belugues; alguns el show dels dofins; i en general les crítiques vénen d’animalistes que consideren l’aquari és “presó per a animals”. Que no entenc massa bé perquè van a l’Oceanogràfic si van a patir. Tot i això la crítica més repetida és per als restaurants i opcions culinàries de dins. Diverses persones han trobat les racions cares, xicotetes i roïns, amb comentaris com: “una ensalada de 10 euros en la que no hi havia encisam suficient per a tapar el plat” o “hem pagat 12 euros per quatre macarrons en tomata Solís”.
De l’hemisfèric també critiquen la quantitat d’anuncis i la baixa qualitat de les pel·lícules.
![](/public/Image/2018/4/CACopinion1_NoticiaAmpliada.jpg)
![](/public/Image/2018/4/cacopinion3_NoticiaAmpliada.jpg)
![](/public/Image/2018/4/cacopinion4_NoticiaAmpliada.jpg)
Església de Sant Nicolau
Està posant-se molt de moda i pujant ràpidament en el rànquing des de la seua restauració. Eixa pujada ha fet que el preu de l’entrada s’haja multiplicat. Passant dels 2 euros que costava fa no molt, als 5,5 euros que costa en l’actualitat. Això provoca les úniques crítiques que rep l’església de la que diuen que és de “retors escurabutxaques” o “açò és aprofitar-se de les persones”. Del contingut només una crítica dura d’un “expert en art” que diu amb desconeixement “Capella Sixtina de tercera divisió, totalment pintada però cutrement”.
![](/public/Image/2018/4/sannicolas1_NoticiaAmpliada.jpg)
Llit del riu Túria
Penseu que el riu s’anava a deslliurar de la riuà de crítiques dels indignats, no, clar que no. La meua preferida és la que diu “una ciutat amb el riu sec, no és una ciutat”, i es queda tan ample. Com si per a tindre l’estatus de ciutat necessitares una certa quantitat d’aigua... Altres parlen de massificació, de vidres trencats o mal manteniment són algunes de les altres coses que es diuen d’un parc que per norma general desperta un consens molt positiu entre els visitants.
![](/public/Image/2018/4/rioturia2_NoticiaAmpliada.jpg)
![](/public/Image/2018/4/rioturia1_NoticiaAmpliada.jpg)
Les falles
Sorprenentment les falles no reben pràcticament crítiques negatives, i només dos persones s’atrevixen a donar una mala puntuació. Un belga que va estar en 2016 alerta que “el dissabte hi ha massa gent, no es pot arribar als monuments ni a l’Ajuntament i és horrible i perillós”, i després hi ha una crítica d’enguany molt raonada titulada “excesivas, estruendosas e incívicas” que comenta que la ciutat s’ompli “de un manto de orines”, de l’excés de decibels en la música fins a les 4:30 del matí i de l’incessant soroll de masclets nit i dia. Res que no siga veritat, però ja sabeu que diuen: “qui no vulga pols, que no vaja a l’era”.
![](/public/Image/2018/4/fallasopinion1_NoticiaAmpliada.jpg)
Altre llocs
Per a acabar el repàs sorprén que entre els primers llocs no estiga la Llotja. L’únic monument patrimoni de la humanitat necessita guia per a poder apreciar-lo, o això pensen molts dels visitants. Els què van sense guia comenten que “està buit”, “deja mucho que desear”, “sense interès” o “avorrit”. És curiós que molta gent destaca els banys per la seua neteja inclús entre els que parlen malament de la Llotja.
![](/public/Image/2018/4/lonja2_NoticiaAmpliada.jpg)
Del museu de Belles Arts també hi ha qui diu, no sense raó, que el nom està mal ficat i que s’hauria de nomenar “Museu d’Art Cristià, ja que el 85% de l’obra és de temàtica religiosa”.
I del Bioparc, més enllà de les crítiques que tenen tots els zoològics per mantindre animals en captiveri. Crida l’atenció una crítica prou constructiva que diu “llegamos a comer y todo se desmoronó, el plástico és la figura principal, desde los vasos, cubiertos, dosis de aceite, mayonesa, cápsulas de café...Trabajan por y para la conservación de especies y del medio ambiente!”
Crítiques de tot tipus i condició que poden servir per a millorar alguns dels nostres espais més visitats. Perquè encara que tots sabem que com a la terrera no es viu en cap altre lloc, sempre es poden polir els detalls que deixen mal sabor de boca en turistes, veïns i visitants.