Les pitjors crítiques dels millors llocs de València

VALÈNCIA. Els valencians per norma general no som massa autocrítics. Li tirem la culpa a qualsevol en lloc de fer una reflexió sobre allò que realitzem malament nosaltres, i encara que moltes vegades tenim raó (infrafinançament, camp de batalla constant...) la veritat és que també podrien analitzar les nostres errades. Ens passa en tot com quan cuinem una paella: si ens ix malament, la culpa és de l’aigua que era massa blaneta, de l’arròs que no era bomba o de algú que t’ha dit que estava insípida i al remat per tirar-li massa sal t’ha eixit sentideta. Generalitzar és sempre agosarat i injust, però m’atreviré a dir que som prou bons buscant excuses, també que som molt bons improvisant, i que on tenim un punt feble és a l’hora de reconéixer les errades pròpies. Per això ens toca prou la corfa quan algú de fora ens trau els colors i critica alguna de les nostres tradicions o els nostres monuments.

Com crec que fer examen de consciència és positiu per a millorar, he fet un repàs pels llocs més turístics de la ciutat de València. Els espais més recomanats, els més visitats i els millors valorants en tripadvisor, i he buscat les crítiques més dures. Unes voltes amb raó, altres sense, açò és el que he trobat sobre els nostres monuments més estimats.

Mercat central

Al número 1 de les activitats està el Mercat Central. La veritat és que les crítiques són majoritàriament fabuloses i a pesar que algú es queixa de què cal pagar per anar als banys, de la “turisficació” i dels preus dels productes, estes crítiques són minoritàries. Ara bé, rescate dos comentaris que m’han cridat l’atenció

1.- Un edificio con más años que Matusalén, aunque ubicado en pleno centro de la ciudad. Hay una tienda de frutos secos y la cantidad de sal que utilizan para elaborarlos. Lo siento enormemente tengo muy mal recuerdo. 

2.- Una dona letona que diu açò: si has estat en Madrid o Barcelona i esperes tapes i una experiència, oblidat. És un mercat comú amb bon menjar i prou. Pèrdua de temps i d’esforç. Si vols l’experiència real vés a Madrid.

A vore senyors. Criticar un edifici per antic, i uns fruits secs per salats; i criticar un mercat perquè ven menjar i no és un restaurant, i dir que l’experiència real d’un mercat està en Madrid: és “pa cagar-se i no torcar-se”. 

Ciutat de les Arts i les Ciències

Segon en la llista d’atraccions més importants de la ciutat, entre els edificis que componen el complex guanya per golejada com a més criticat el Museu Príncep Felip. Inclús als turistes més crítics els sembla un espai arquitectònicament interessant, però hi ha un bon grapat de comentaris des de fa anys fins a l’actualitat criticant que la meitat de les coses no funcionen. Desenes d’activitats trencades, cues en les activitats que paga la pena visitar, falta de neteja i d’informació són les més característiques. Alguns comentaris diuen: “No paga la pena pagar 8 euros per a vore basura”, “no val ni els 2 euros que costa”, “penós, ciència molt poca, i la que hi ha és per a xiquets de 5 anys” o “l’edifici cau a trossos, falta manteniment... sense paraules”.

L’altre lloc més criticat és l’Oceanogràfic. Molts qüestionen la falta d’espai per als animals grans, com les belugues; alguns el show dels dofins; i en general les crítiques vénen d’animalistes que consideren l’aquari és “presó per a animals”. Que no entenc massa bé perquè van a l’Oceanogràfic si van a patir. Tot i això la crítica més repetida és per als restaurants i opcions culinàries de dins. Diverses persones han trobat les racions cares, xicotetes i roïns, amb comentaris com: “una ensalada de 10 euros en la que no hi havia encisam suficient per a tapar el plat” o “hem pagat 12 euros per quatre macarrons en tomata Solís”.

De l’hemisfèric també critiquen la quantitat d’anuncis i la baixa qualitat de les pel·lícules.

Església de Sant Nicolau

Està posant-se molt de moda i pujant ràpidament en el rànquing des de la seua restauració. Eixa pujada ha fet que el preu de l’entrada s’haja multiplicat. Passant dels 2 euros que costava fa no molt, als 5,5 euros que costa en l’actualitat. Això provoca les úniques crítiques que rep l’església de la que diuen que és de “retors escurabutxaques” o “açò és aprofitar-se de les persones”. Del contingut només una crítica dura d’un “expert en art” que diu amb desconeixement “Capella Sixtina de tercera divisió, totalment pintada però cutrement”.

Llit del riu Túria

Penseu que el riu s’anava a deslliurar de la riuà de crítiques dels indignats, no, clar que no. La meua preferida és la que diu “una ciutat amb el riu sec, no és una ciutat”, i es queda tan ample. Com si per a tindre l’estatus de ciutat necessitares una certa quantitat d’aigua... Altres parlen de massificació, de vidres trencats o mal manteniment són algunes de les altres coses que es diuen d’un parc que per norma general desperta un consens molt positiu entre els visitants.

Les falles

Sorprenentment les falles no reben pràcticament crítiques negatives, i només dos persones s’atrevixen a donar una mala puntuació. Un belga que va estar en 2016 alerta que “el dissabte hi ha massa gent, no es pot arribar als monuments ni a l’Ajuntament i és horrible i perillós”, i després hi ha una crítica d’enguany molt raonada titulada “excesivas, estruendosas e incívicas” que comenta que la ciutat s’ompli “de un manto de orines”, de l’excés de decibels en la música fins a les 4:30 del matí i de l’incessant soroll de masclets nit i dia. Res que no siga veritat, però ja sabeu que diuen: “qui no vulga pols, que no vaja a l’era”.

Altre llocs

Per a acabar el repàs sorprén que entre els primers llocs no estiga la Llotja. L’únic monument patrimoni de la humanitat necessita guia per a poder apreciar-lo, o això pensen molts dels visitants. Els què van sense guia comenten que “està buit”, “deja mucho que desear”, “sense interès” o “avorrit”. És curiós que molta gent destaca els banys per la seua neteja inclús entre els que parlen malament de la Llotja.

Del museu de Belles Arts també hi ha qui diu, no sense raó, que el nom està mal ficat i que s’hauria de nomenar “Museu d’Art Cristià, ja que el 85% de l’obra és de temàtica religiosa”.

I del Bioparc, més enllà de les crítiques que tenen tots els zoològics per mantindre animals en captiveri. Crida l’atenció una crítica prou constructiva que diu “llegamos a comer y todo se desmoronó, el plástico és la figura principal, desde los vasos, cubiertos, dosis de aceite, mayonesa, cápsulas de café...Trabajan por y para la conservación de especies y del medio ambiente!”

Crítiques de tot tipus i condició que poden servir per a millorar alguns dels nostres espais més visitats. Perquè encara que tots sabem que com a la terrera no es viu en cap altre lloc, sempre es poden polir els detalls que deixen mal sabor de boca en turistes, veïns i visitants.