VALÈNCIA. Si heu anat a l'Exposició del Ninot haureu vist algunes coses extraordinàries, com... Oh, sorpresa, ninots de falleres! Sí, hi ha endogàmia a l'hora de fer ninots i els temes fallers es repetixen molt entre els ninots triats per les comissions per a ser exposats. Que siguen els escollits no vol dir que siguen els millors, però sí que hi ha alguns que es nota que "s'han fet a propòsit per a l'Exposició del Ninot", la qual cosa vol dir que van a la recerca de l'indult. L'actualitat sempre està present, i en este cas es nota perquè hi ha diversos ninots de Fernando Simón, que potser ja no està tan d'actualitat com quan començaren a fer-los al taller, i ara els artistes farien ninots de Putin. El rei emèrit i les seues martingales, Peter Lim i el seu meninfotisme amb el València Club de Futbol i els polítics locals també són molt protagonistes. Especial atenció a la presència de Ribó, Oltra, Puig, Grezzi, Abascal i Pedro Sánchez, que amb millor o pitjor encert, apareixen entre els ninots que es poden visitar al Museu Príncep Felip. L'absència de Pablo Casado que apareix de forma testimonial era un preludi del que ha passat. A banda dels polítics, a l'Exposició del Ninot no fallen mai certs personatges. Si comencem pels ninots infantils, no falta mai a la cita:
-Escena pirata
-Escena marinera
-Animalets
-Falleretes
-Escena futbolera
-Ninots de Disney
-Més falleretes
-Alguns enamorats
-Borratxos
-Moltes més falleretes
-Algun xiquet amb un masclet
-I el ninot repetit
En este cas, i si parlem ja dels ninots grans, fins a sis voltes trobem un ninot modernet d'un maniquí amb botes i falda de tul que forma part d'un projecte i tal... Però, al remat, el que sembla per al visitant que no investiga és "tots els ninots són iguals" i "que poc s'ho ha currat l'artista". Quan segurament l'artista el que ha buscat és cridar l'atenció i, almenys la meua, l'ha cridat.
Precisament, els ninots diferents són els que més mirades atrauen i quan descobrim un ninot realista, o una videocàmera com la que proposa la Falla Corona, la gent es para. De totes maneres, són l'excepció i el més normal és trobar:
- Falleres
- Escena de cinema
- Algun ninot que no té cap ni peus
- Els iaios entranyables
- L'alcalde
- El famós que està de moda
- Més falleres
- El ciclista (d'actualitat últimament)
- Algun esportista guardonat
- Pallassos i arlequins
- Dimonis
- Xiquets fallers
- I les dos escenes que opten al ninot indultat
* La mamelluda i el borratxo continuen apareixent per algunes falles, però visiten ja molt poc l'Exposició del Ninot.
Quan parlem d'escenes que opten a ninot indultat, normalment en són de dos tipus. Ninot homenatge a un famós, que és "símbol" dels valencians, i l'escena que ha guanyat 13 voltes des de l'any 2000, "iaios i xiquets". El famós indultat pot ser Blasco Ibáñez, Sorolla, Conxa Piquer o Cervantes, que bàsicament són els quatre indultats amb renom en este segle. En la resta d'indults, pràcticament, sempre apareixen iaios (contant que els famosos són majors) 16 voltes, o xiquets 17 voltes, o la versió més guardonada: iaios i xiquets junts han guanyat 13 voltes. Però la cosa no queda només ahí, si algun dels protagonistes va vestit de faller o fallera, les opcions d'indult són majors, ja que 8 voltes han guanyat en les últimes 22 edicions escenes amb indumentària fallera. I, per a rematar, si no vols fallar de cap de les maneres, cal afegir algun animalet tendre, apareixen 14 vegades entre els indults. Gats, gossos i ratolins són els favorits, però Blasco Ibáñez tenia cavalls en la seua escena, i en 2012 hi havia tres micos en l'obra d'Algarra Quina monada, que és tal volta la més diferent d'entre totes les guanyadores d’este segle. Per tant, el còctel perfecte, el gintònic de l'exposició del ninot, l'han de formar iaios i xiquets junts, algun animalet entranyable i un remat de temàtica fallera per a arrodonir l'escena.
No ho dic jo, ho diu l'estadística, que de tant en tant falla perquè o bé no hi ha este tipus d'escenes, o bé s'indulta una obra inesperada com l'Amor Incondicional de José Puche en 2005, que bé, és un iaio estimat pel seu gos, tampoc vos penseu que és una escena tètrica. Així les coses, dos escenes opten enguany —amb tots els elements estadísticament necessaris— a endur-se descaradament el ninot indultat. Manuel Algarra, el gran indultador entre els artistes fallers, amb l'escena per a la falla Admirant Cardarso-Comte Altea i Carlos Carsí, amb l'escena de la Falla l'Antiga de Campanar, que busca el primer indult en la categoria reina, la del ninot gran.
Algarra presenta tot el seu repertori: un iaio que a més és artista faller, amb la maqueta giratòria de la falla Almirante Cadarso d'enguany entre les mans, dos nets vestits de falleret i fallereta, per darrere fallera i faller que apareixen de la imaginació de l'artista-protagonista de l'escena, i unes taronges per a donar un punt definitiu de folklore. És el 4-4-2 de les falles, el xivito a l'hora de l'esmorzar, la paella de pollastre i conill, la pel·lícula Casablanca, la colònia Chanel núm. 5, i un vestit de mariner per a la primera comunió, més clàssic impossible. Només li falta un gat o un gos; la resta, canònic.
L'escena de Carsí, que enguany opta a guanyar tots els premis amb l'Antiga de Campanar, també té com a elements centrals dos iaios, en este cas en compte d'artista faller, són indumentaristes, no siga cas que el iaio es dedique a, què sé jo, escampar guano. Als iaios, amb un gaiato al costat perquè ens quede ben clar que treballen tot i que haurien d'estar jubilats fa anys, els acompanyen quatre nets. El major, que vol seguir amb l'ofici i ajuda la germaneta a triar tela fallera, un net Spiderman i un bebé Nenuco disfressat de Baby Yoda. Hi ha gatets, hi ha ratolinets, hi ha tela d'espolí... Però, tetes, hi ha un BABY YODA! Que els iaios són entranyables, els gats i els ratolinets són bonicor pura, que Spiderman és la disfressa més repetida estes Carnestoltes, que l'ofici d'indumentarista és molt important per a les falles... Sí, tot això i molt més, però un bebé disfressat de Baby Yoda és INSUPERABLE. Carsí, enhorabona pel ninot indultat 2022.
El problema de tot açò és la falta de varietat en el Museu Faller que exposa els ninots indultats on, òbviament, només hi ha imatges de iaios, xiquets i falleres. Els indults són sempre obres tan similars que moltes altres figures, dignes també de salvar-se de les flames, no tenen cap opció ni tan sols de competir. I no serà per varietat, ja que trobem alguna escena també prou clàssica com la de David Sánchez Llongo per a Exposició, o la de Paco Torres per al Pilar. Però també s'han presentat algunes més innovadores com la de Vicente Martínez per a Cuba-Literat Azorín que representa la lluita contra el càncer de les malaltes de càncer de mama; la crítica a la mobilitat que fa Pere Baenas per a Convent de Jerusalem; Mario Gual i l'al·legoria de la tornada de les falles per a Na Jordana; o la crítica als pares controladors de Sergio Musoles per a la falla del Regne. Opcions diferents, totes interessants, i totes amb un punt que proporcionaria diversitat a l'Exposició del Ninot. És meravellosa l'escena de Carsí, la que guanyarà, i no podem posar-li cap pega. Com també és molt bonica l'escena d'Algarra que quedarà en segon lloc. Tot i que, tal volta, es pot plantejar un any lliure d’escenes de iaios i xiquets junts, a vore què passa. A l’estil dels concursos de bandes de música, i com a requisit per part de la Junta Central Fallera, o del Gremi d'artistes fallers. Així, tal volta, no sabríem amb anterioritat quin serà el ninot indultat.