L'historiador Alfonso Botti revisa moments claus de l’Església catòlica des de Joan Pau II a Francesc I

VALÈNCIA. Tres papes no italians, Joan Pau II, Benet XVI i Francesc I han ocupat el pontificat de l’Ésglesia catòlica els últims 40 anys i aquest és el període sobre el qual centra la seua anàlisi l’historiador italià Alfonso Botti, qui participa en Els Debats del Magnànim aquest dijous, 16 de novembre, a les 19 hores, a la Sala Gregorio Mayans del MuVIM. La conferència que te per títol Juan Pablo II, Benedicto XVI y Francisco en la historia de la Iglesia i Botti serà presentat per Pilar Salomón, professora d’història contemporània de la Universidad de Zaragoza. Ambdós professors visiten València per participar al congrés Nacionalismes reaccionaris, feixismes i dictadures, que es celebra del 15 al 17 de novembre al MuVIM.

L’Església i els reptes de la societat moderna

A causa dels escàndols financers i, d'entre uns altres, al tema de la pedofília, les últimes quatre dècades han sigut molt polèmiques per a l'Església catòlica. Quines estratègies ha utilitzat per tal d'eixir d'aquesta crisi? Els tres papes no italians objecte de l'anàlisi de Botti cobreixen un arc temporal de quasi quaranta anys. Amb anterioritat, al llarg de 455 anys, els papes havien sigut tots italians. Aquest canvi substantiu representa una de les claus amb les quals l’historiador italià interpreta les característiques dels pontificats de Juan Pablo II, Bendicto XVI i del papa Francesc. A la llum d'una altra clau, la de continuïtat/discontinuïtat, la conferència examinarà les discontinuïtats dels dos primers amb el pontificat de Pau VI i els canvis introduïts pel papa Francesc en relació amb els seus dos antecessors. Clamorosa ha sigut a més considerada la renúncia al pontificat de Benet XVI. Acostar-se a les possibles causes d'aquell gest tan inusual facilita la comprensió del pontificat de Joan Pau II i la sorprenent elecció de papa Bergoglio.

Alfonso Botti és catedràtic d'història contemporània en el Departament d'Estudis lingüístics i culturals de la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia. Amb anterioritat ha sigut professor en les universitats d’Urbino, Trieste i Catòlica de Milà i professor visitant en les universitats d'Alacant i Nacional de Colòmbia. Codirector de la revista Spagna contemporanea, col·labora amb periòdics i altres mitjans de comunicació italians i d'altres països. Els seus interessos se centren en la història del catolicisme i dels nacionalismes en les seues múltiples relacions amb la modernitat. D'entre les seues publicacions, destaquen: La Spagna e la crisi modernista (Morcelliana, 1987); Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en España. 1881-1975 (Alianza, 1992); La questione basca (2003); Storia della Spagna democratica. Da Franco a Zapatero (2006). Com a editor o coeditor ha publicat: Le patrie degli spagnoli (2007); L’ultimo franchismo tra repressione e premesse della transizione, 1968-75, (2009); Clero e guerre spagnole in età contemporanea, 1808-1939 (2011); Politics and Society in Contemporary Spain. From Zapatero to Rajoy (2013); Católicos y patriotas. Iglesia y nación en la Europa de entreguerras (2013).