Manuel Rivas: "La gent comença a tindre clar que la rendició no és la resposta"

VALÈNCIA. L'escriptor Manuel Rivas (A Coruña, 1957) ha participat aquest divendres en una trobada amb lectors i lectores per parlar del contingut de Contra todo esto (Alfaguara), el seu últim treball. Segons ha explicat Rivas amb motiu de la seua presència en la Fira del Llibre, la seua meta “no era fer un al·legat, ni tenia un objectiu doctrinal. En realitat, el llibre naix d'una necessitat interior, arranca de les entranyes i del sentiment de vergonya”, ha afirmat l'autor gallec.

Contra todo esto constitueix un manifest rebel que reivindica la literatura com una forma de canviar el món. Es tracta d'un llibre que aborda la crisi de la democràcia, la pèrdua de drets i llibertats, el masclisme, la corrupció, la "marcantilització" de l'ensenyament, les esquerdes de la desigualtat i altres conflictes. 

En aquest sentit, Rivas ha assenyalat la seua voluntat de “recuperar el sentit de les paraules populars associades a la moral i fugir de les abstraccions”. “Li done molt valor a conceptes com consciència, compromís… paraules que són com a cuques de llum, com a éssers que existeixen en la parla natural”. Un de les qüestions clau del llibre és la vergonya, terme que, en opinió de l'escriptor, “no s'utilitza molt perquè no és convencionalment política. Per a mi la vergonya és el sentiment que naix quan veus alguna cosa que et repugna o que consideres una injustícia. És una paraula que t'activa i activa també a les altres paraules”. 

Rivas ha assenyalat que, per a ell, crear Contra todo esto “era una cosa que necessitava fer”. “No sé què projecció tindrà, però jo necessitava construir-lo. Necessitava fer una netaja de por. Crec que la societat en general ha de fer-la per a sobreposar-se a aquesta situació de distopia en la qual estem immersos”, ha reclamat Rivas. 

En aquest sentit, l'autor de El lápiz del carpintero ha recordat que, històricament, en moments de conflicte i injustícia, “la gran majoria s'acomoda a la situació i mira cap a un altre costat. Se sumen al partit conformista”. “Crec que actualment hi ha una mescla de conformisme i por. En el llibre analitze també instruments com la llei Mordassa: la intimidació no és casual, cal desactivar a la gent” ha assenyalat Rivas, per a qui el poder, “especialment quan és corrupte”, es mou molt millor “en l'ombra, en el secretisme”. 

“Crec que realment hi ha hagut una operació per a acabar amb Europa com a espai utòpic de llibertat, refugi i benestar. Maig del 68 ens va deixar una herència de lluita pels drets civils i la llibertat, però hi ha hagut un moviment per a presentar-lo com una rauxa de gent jove. No és casual que després arribara un vendaval neoconservador amb Thatcher i Reagan”, ha apuntat. 

En aquesta mateixa línia, Rivas, que també és periodista, ha criticat la complicitat dels mitjans de comunicació amb els estaments de poder, encara que, en la seua opinió, “s'està produint un canvi”. “Al periodisme se li va sentenciar, se li va titllar d'innecessari i se li va sumir en una crisi existencial. Es va dir que era suficient amb les noves tecnologies, que el paper anava a morir”, ha denunciat l'autor, qui, tanmateix, creu “que està havent-hi una recuperació del periodisme perquè és un ben necessari: les plantes necessiten aigua i les societats necessiten periodisme”. “La gent comença a tindre clar que la resposta no és la rendició, sinó apostar per més periodisme i més democràcia”, ha rematat. 

Manuel Rivas ha descrit l'escriptura com “un caminar que no saps on et va a portar, un caminar en el qual vas trepitjant simultàniament la llum, la mort, el desig… “. “Quan escric una novel·la les paraules necessiten una fosforescència, igual que les cuques de llum. Per a mi els llibres no són nínxols separats, sinó que es van sumant. Per exemple, a voltes escric poemes que m'ajuden a continuar una novel·la. Altres vegades les paraules et vénen a la boca i escrius amb la punta de la llengua, açò és el que em va succeir amb aquest llibre”. 

Des de molt jove, Manuel Rivas ha simultanejat la creació literària en prosa o vers amb col·laboracions en diferents mitjans de comunicació. Al llarg de la seua carrera, ha sigut guardonat amb reconeixements com el Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica espanyola. Entre les seues obres destaquen els títols ¿Qué me quieres, amor?, El lápiz del carpintero, Todo es silencio, La mano del emigrante i Los libros arden mal.