Ni ballarina ni futbolista, jo de major vull ser ‘uelo’

VALENCIA. “Salut i força al canut”, però sense oblidar que “a la taula i al llit al primer crit”. Qui no coneix aquests refranys valencians? No importa la comarca, ni la província. El teu poble i el de la contornà és molt possible que sàpien de l’existència d’aquestes dites, i moltes altres, que queden recollides en un llibre il·lustrat anomenat Jo de major vullc ser uelo. En ell, l’artista Virgínia Mínguez Martínez (Benifaió, Valencia) no fa altra cosa que un “homenatge" als seus avis, recollint part de la nostra cultura: acudits, dites, refranys, però sobretot “actituds” dels majors, “dels joves cap als majors”, i de “com veuen aquests” a les persones grans. 

Virgínia, que és més coneguda a les xarxes socials com @palmera.vir, va començar aquest projecte amb motiu del treball de fi de grau de la carrera de Belles Arts, a la Politècnica de València. I en ell va fer tot el packaging i posada dels dibuixos en un producte. Però abans va realitzar els estudis de Magisteri de Primària. “M’agraden els xiquets, però sentia que no era vocacional i pel típic que no saps massa bé què fer. En canvi sí que sabia que una mica d’artista tenia i volia expressar les meues inquietuds d’alguna manera.” Una volta enllà es va descantar per la rama del disseny i la il·lustració. 

“Carpeta en mà, vaig passar l’estiu preguntant als meus coneguts que feien els seus avis. I a partir de les anècdotes d’uns i altres he anat recopilant el que ara és el llibre”. En ell apareixen l’àvia Virginieta, de la que es prenen la major part dels refranys, la tia Macària, “diuen d’ella que és una figa molla però tots saben que de fora vindran que de casa els tiraran”, o l'oncle Pep, qui de les partides del dòmino i de baralla no es cansa. Així, sense un fil conductor que unisca les pàgines, cada il·lustració versa sobre un moment o sobre una saviesa. Les nostres festes, la gastronomia –on la casalla o el codonyat no falten- els jocs tradicionals, els edificis o establiments que es repeteixen a cada poble, el mobiliari dels nostres ‘uelos’- amb el seu safer o braser- o un rànquing de les deu paraules “imprescindibles” en la vida quotidiana, començant pel costum d’emfatitzar qualsevol paraula afegint la ‘A’, “d’aspardenya”. 

Per a la seua confecció, Virgínia va preferir el dibuix a paper, per a després escanejar-ho i vectoritzar la imatge amb el programa Indesing. Els seus colors són el blau, el roig (o granat), el verd, i especialment el groc. Una tonalitat que a més per a l’artista “defineix” el seu treball i a Valencia. “Som foc, som llum, per això la meua senya d’identitat a l'Instagram és precisament el groc”. Malgrat el missatge, “no va ser fàcil encontrar una editorial”. En efecte, el llibre té dos anys de vida. “Vaig anar a unes i altres editorials, fins que Reclam em van dir que val, que els agradava la proposta”. Així, es va publicar el passat octubre de 2017. 

El principal problema, segons manifesta la il·lustradora hi va ser precisament el que li dóna distinció al llibre, la posada en paper del llenguatge de parla oral. “La correcció del text ha sigut molt complicada. De fet veuràs paraules que diràs, Vir això està mal escrit. I hi haurà gent que es farà creus, però és la gràcia de l’obra. Per a mi és com contar un acudit i canviar la part que fa riure. Per exemple, la meua 'uela' no diu ‘nosaltres’ diu ‘mosatros’. I clar això, et sagna la vista si ho veus a través d’imprés.” Tant de bo, l’artista no vol confondre els vocables i en tot moment indica dins del llibre quines paraules són dites però no escrites així. “La paraula ‘uelo’ està mal i per això està en blanc. El que visualitze és com al meu poble i en la zona de la Ribera alta es diuen així als avis”. 

Amb Jo de major vullc ser uelo el que es vol és que no es perden els costums, “allò que dóna essència al poble”, com en el cas de prendre el fresc als carrers de cada municipi: “és una llàstima que es deixe de fer perquè donava gust anar passejant i veure a la gent xarrar i sopant”. Però, el principal propòsit de Vir Palmera és “tocar la fibra sensible del lector”, “transportar eixe calaixet de records i de passat, a la persona major que tots tenim a cada il·lustració” i, per descomptat, que els interlocutors aconseguisquen dir “jo vull ser com la meua 'uela'”. 

L’obra naix a més com a reclam d’una part de la societat que hi està “molt invisibilitzada”. Amb ell, Vir vol posar a les llibreries els costums valencianes, però a més agrair com els avis “ens cuiden tant”. Neta de Virginieta, explica com de menuda ha “gaudit molt d’ells”. Una estima que volia tornar-la quan ella fos major. 

Exposició de refranys i presentació del llibre 

Sent la seua primera exposició professional, Virgínia Mínguez té prevista l’exhibició d’una sèrie d’il·lustracions exclusives de refranys, a la sala del Trentatres Gallery Café, de València. Espai on emmarcarà al voltant de vint-i-dos peses pictòriques i d’impressió digital, durant dos mesos. A més, aprofitarà l’esdeveniment per a presentar Jo de major vullc ser uelo, amb data del pròxim dijous 1 de febrer, a les 20:00 hores. 

Des que l’artista va començar amb ell llibre, no ha parat de rebre proposades de gent que li escriu via Instagram per fer saber algunes de les dites del seu poble. Raó per la qual, manifesta que li “encantaria traure una segona part”. A més per a Palmera Vir la clau de la lectura, està precisament en “jugar i tindre l’obra prop del llit”. 

Revista cultural Desfici

Les xarxes socials també li van permetre donar-se a conéixer entre les revistes culturals. I va ser la pròpia Desfici Magazine la que li va proposar el que ara és un dels seus altres projectes: escriure cada dues setmanes un refrany. “Aquest projecte m’ha servit per a estendre el llibre, és com que s’ha ampliat i em permet ampliar un tema tan interessant com és el de la cultura a través del llenguatge de la meua 'uela'". 

Tot i això, i malgrat aquestes oportunitats, per a Vir encontrar un “treball en un lloc fixe” et pot permetre “tractar altres àmbits, per fer fluir la creativitat”. De moment ella ho fa des de sa casa, en un moment on pocs creadors poden definir la professió com a fàcil. “Has de tenir molts contactes i treballar constantment.” Encara que, baix la seua percepció, “Valencia està creixent, estem deixant els anys negres on la il·lustració no es potenciava. I ara no sé si pel nou govern, o perquè la gent està més interessada, però vas pel carrer i veus en cartells de Falles, de Nadal, que hi ha il·lustracions. Em plena d’orgull”.