'Pau', el "mansplaining" de quatre adults que creuen saber-ho tot sobre identitat

CASTELLÓ. Tots opinen sobre la identitat de Pau. Qui és i qui no és aquest jove intersexual, que està encara descobrint-se, és la gran qüestió que volen resoldre son pare, sa mare i les seues respectives parelles. Per a fer-ho entraran en joc conceptes filosòfics, ètics i culturals. Tota mena de raonaments, creences, necessitats i desitjos que, en realitat, diran molt més de qui són ells mateixos.

"L'obra no gira únicament al voltant de la identitat de gènere de Pau, sinó de cadascun dels seus personatges. Possibilita que la gent s'ho passe bé i acabe preguntant-se també sobre qui som realment. Aquests personatges acaben qüestionant-se molts patrons socials i inclòs la seua manera de viure i de funcionar. Pau és un interrogant a les nostres vides en to de comèdia", explica la seua directora Gemma Miralles.

La dramaturga valenciana estrenara aquest dissabte, a les 19h, al Teatre Principal de Castelló, un text que va nàixer al Laboratori de Dramatúrgia Ínsula Dramataria Josep Lluís Sirera, impulsat per Cultura de la Generalitat, en 2021. Va ser arran d'una notícia que l'autora va llegir sobre una família nord-americana que no es posava d'acord sobre el sexe del seu fill, que va decidir crear aquesta història. "La mare assegurava que el xiquet es comportava com una xiqueta i estava d'acord en iniciar eixe trànsit d'identitat, però son pare denunciava que era una invenció de sa mare. La magnitud de la notícia va ser tal que Trump es va posicionar al costat de son pare. Com que al lavatori havíem de treballar sobre la 'veritat o mentida', vaig decidir abordar aquesta dicotomia, però des d'un lloc diferent", explica Miralles.

Pau aborda la identitat, però en múltiples capes i des de diferents punts de vista, per a demostrar que no sols hi ha una "realitat" valida. "Just ara que comencen a florir una gran quantitat de casos i que la llei trans està en boca de tots, hem volgut fer aquesta comèdia amb la qual la gent es pot preguntar qui és".

Amb tot, afirma la valenciana que no li interessava fer una "obra dogmàtica" ni que els seus personatges foren "molts conservadors o molt progressistes". "He intentat fugir de l'estereotip. Construir quatre personatges diferents, que no estigueren situats completament en la llum o en l'ombra. Crec que ens podem identificar en cadascun d'ells, perquè quan entrem en terreny familiar, totes les emocions i els llaços s'amplifiquen. Diu el dramaturg Paco Zarzoso que la família és eixe lloc on més espills tenim i on menys ens podem reconéixer i enfrontar a qui som. Tots els espectadors tenen uns pares, uns tios, uns germans i per això saben com és la seua idiosincràsia".

Sobre l'escenari, els personatges de Rafa Alarcón, Sergio Caballero, Esdres Fayos, Laura Salcedo i Silvia Valero qüestionaran la identitat de Pau i sense buscar-ho acabaran posant en dubte les seues pròpies identitats. "Aquest diàleg que els posa tant al límit, farà que es despullen emocionalment".

Ha utilitzat la dramaturga la comèdia per a facilitar aquest camí. "L'humor tot ho tamisa i ho apropa. Ajuda molt a abordar un tema que pot ser seriós o espinós o que pot caure en el perill de ser polèmic".

També és clau la seua escenografia. Un gegant jardí, dissenyat per Edu Moreno, amb una estàtua d'hermafrodita al centre, "ajudarà a fer que el diàleg siga menys feixuc". I és que si una cosa té el mansplaining és que sol ser una conversa unidireccional i tediosa. "La posada en escena és senzilla, però creiem que molt impactant. El jardí aporta bellesa, però també moltes metàfores. És un lloc de pau, on els personatges no deixaran de conversar", conclou la valenciana.