VALÈNCIA. Amb la setena edició del projecte Decidim es poden votar les propostes que han fet els veïns de València per a millorar aspectes concrets dels seus barris. Després que s'executen o no els projectes presentats, depén de la votació final i de la voluntat de l'Ajuntament, però els pressupostos participatius ahí estan, pressupostats. Algunes iniciatives, al remat, causen polèmica i no arriben a fer-se, com aquella de plantar dos portades xineses al carrer de Pelai, que tot i aconseguir els vots necessaris, al remat sembla que es farà una altra cosa. En canvi, la majoria són bones propostes que en forma de parcs, arbres, colònies canines (les felines ja les han fet totes), zones de jocs infantils i voreres més grans, han millorat la convivència en molts barris. Setena edició enguany i ja s'ha acabat el termini de presentar propostes, i de fer una primera votació per a secundar-les. Ara caldrà esperar que els tècnics municipals valoren si són viables i el seu cost per a passar a la gran final de cada any, la votació definitiva, el gran concurs però sense Chanel.
Abans resultava simptomàtic de com funciona la societat que un grup de vint veïns coordinats, que mobilitzaven un parell d'amics i familiars cadascú, podien fàcilment triar el destí de —posem per cas— 500.000 € per a una inversió al seu barri. Ara hi ha més participants en les votacions, també més requisits, i ja no és tan fàcil que la teua idea d'una colònia felina —se n'han fet moltes— tire endavant amb els vots dels teus amics. Prèviament, s'han filtrat les possibilitats d'inversió, com si fora la semifinal d'Eurovisió, però hi ha col·lectius molt actius, com els animalistes, que tenen més opcions d'aconseguir les seues reivindicacions en tindre més poder de convocatòria. Tampoc és que siguen molts diners els que costa habilitar un espai per a gossos, parlem de quantitats molt menors dins del pressupost on les grans xifres van sempre a alçar carrers i construir alguna instal·lació nova. El cas és que resulta molt interessant entrar, i votar, quan siga el cas. Per a una volta que ens donen la possibilitat de triar on van els nostres diners, per què desaprofitar-ho? Ara bé, si revisem amb atenció les propostes d'enguany, trobem un patró clar: als veïns de València no els agrada massa el cotxe. He revistat una per una les propostes presentades, unes 2000 he alfarrassat, i les demandes més habituals són:
-Passos de vianants
-Ampliació de voreres
-Més zones de vianants
-Parcs i ombra per a eixos parcs i jardins
-Pipicans
-Zones de socialització de gossos i castrar els gats
-Més arbres
-Soterrar contenidors del fem
-Rehabilitació d'edificis emblemàtics
-Carrils bici i aparcaments per a bicicletes
-Més temps per a creuar els semàfors a peu
-Tobogans i banquets per seure
-Fonts d'aigua potable i, a poder ser, fresqueta
-Més il·luminació en espais comuns
-Radars i bol·lards als carrers
-Banys públics
-Fer, condicionar i climatitzar piscines
-Canviar el sentit de la circulació d'alguns carrers
-Skateparks i zones esportives
-Estacions de Valenbisi
També hi ha un parell de demandes de més zones d'aparcament, i llevar carrils per a convertir-los en pàrquings, tot i que la majoria de demandes van en sentit contrari. Perquè es pot demanar de tot, ara bé, la majoria de les propostes van en una línia molt clara: guanyar espai al cotxe i donar-lo als vianants, i com a concepte general millorar espais comuns. Espigolant pels diferents barris, he trobat algunes propostes que se n'ixen de la norma, com Noruega a Eurovisió, i que ja vorem com queden.
Els mercats municipals estan de moda. Hi ha propostes de convertir els antics cinemes Albatros en un mercat municipal o rehabilitar el de San Pere Nolasc. A Benimaclet també volen el seu mercat municipal, ja que no n'hi ha, i els veïns de Camins del Grau també proposen que una nau en desús es convertisca en mercat. Després vas a comprar al Mercat de Jerusalem o al remodelat de Rojas Clemente i la realitat de paradetes amb dificultats per a subsistir contrasta amb els desitjos de la població de tindre mercat municipal a prop de casa.
Es veu que agraden, les dos, i és recurrent que molts barris vulguen una pèrgola per a celebrar concerts o trobades. El tema de les alqueries també és una constant, i barri que té una alqueria antiga i mig abandonada, barri que vol que l'Ajuntament se la quede, la rehabilite i l'òmpliga de vida veïnal. Barat això no és, però bé, s'han tirat tantes alqueries a terra, que recuperar les poques que queden no és mala idea. Respecte de les pèrgoles una curiositat: van ser estos pressupostos participatius, ja fa uns anys, els que propiciaren la creació d'una mena de pèrgola al parc de Malilla. Ara hi ha una demanda perquè es faça més gran, amb un endoll per a poder encendre un micròfon i algun bany públic proper. Perquè ja que ho hem fet, pensa la societat musical que impulsa el projecte, fem-ho bé del tot, que s'han quedat a mitges.
Els veïns més graciosos són, sense dubte, els del Ciutat Vella. Si voleu riure un poc amb les ocurrències d'un veïnat molt heterogeni, mireu les propostes del barri més cèntric de la ciutat. Un ping-podrom, crec que no en són conscients del soroll que fa; zones per a pintar grafitis —es veu que no n'hi ha prou—: un monument als afectats per la festa fallera, sí als afectats, heu llegit bé; un altre monòlit dedicat a les Normes del Puig; reinventar antigues les cabines de telèfon; un laberint vegetal estil El Resplandor al llit del Túria; o plantar cirerers japonesos al carrer la Pau per a mirar la floració primaveral. Que precisament la perspectiva del carrer la Pau és meravellosa sense necessitat de floretes, no podem plantar cirerers en altres carrers?
Hi ha propostes que es quedaran fora per motius pressupostaris, ja que les quantitats segons criteris poblacionals van dels vora 13.000 € de Mauella o els 40.000 euros del Palmar, als 1.273.806 € de Quatre Carreres. Es nota que eixe barri ha estudiat quatre carreres i algun màster i per això és el més ric —perdó per l'acudit—. La creació d'un nou institut, com es demana en tres propostes a Patraix no la pot assumir l'Ajuntament en estes partides, com tampoc fer un poliesportiu nou a Benicalap, una escola d'idiomes, col·legis o estacions de metro a Malilla. Altres demandes que es poden llegir no s'han de fer per esta via, com que desapareguen les drogues de la zona de Velluters, o que tanquen Deseo 54 i altres discoteques sorolloses.
Un trinquet en Campanar demana un veí, i la veritat és que a València ciutat hi ha carència evident de trinquets. Fins a 17 crec haver llegit que arribaren a coincidir, i ara hem de conformar-nos amb Pelayo, i gràcies a la iniciativa particular de José Luis López. Hi ha un veí de Russafa que vol que es reaprofite la gespa de les falles, raó meneja, ara falta saber com. Reconstruir l'antiga escala a la mar del Grau també és una sol·licitud, recurrent, que es fa a estos pressupostos, i que caldria estudiar. Ombra en el Pont de Fusta? Hi ha dos peticions al respecte, mal del tot no li faria al pont.
Hi ha coses que haurien de resoldre's sense necessitat de demanar-ho per esta via, ni molt menys votar-les. Bàsicament perquè són peticions de sentit comú. Entre elles substituir els arbres pica-pica de Saïdia, que són una plaga que genera picadures doloroses. Que els amos dels gossos arrepleguen les defecacions que exigixen entre altres barris en Ciutat Vella —en realitat la demanda és més estil investigar ADN dels gossos i multar—, o que tornen a obrir la piscina d'Aiora. També hi ha moltes, moltíssimes demandes, de crear biblioteques o de millorar el catàleg i les instal·lacions de les biblioteques existents. Entenc que en algunes biblioteques s'ha pogut fomentar la creació d'estes peticions, tot i això, no deixa de ser interessant la proposta, i al remat aconseguir un grapat de novetats editorials per als barris no és tan car. Eliminar l'amiant de les Casetes Rosa dels Poblats Marítims, o il·luminar carrers que fan por de nit són coses que, esperem, s'arreglen sense necessitat de votacions.
El pis de davant de la plaça de bous esvara, i hi ha algun veí que demana que el canvien. També hi ha un bon grapat de veïns que demanen grafitis per a parets concretes dels seus barris, clar que sí, cap barri sense art urbà. A algú li molesta l'estàtua del Cid de Plaça Espanya i vol que la lleven. A cap barri li agraden els coloms, i hi ha moltes propostes per a reduir la seua presència en la ciutat, en el Grau la petició és controlar les gavines. Quatre Carreres i Patraix són els barris que més coses demanen, mentre que, proporcionalment als diners que reben, Rascanya i Benimàmet no són molt actius a l'hora de fer això de "qui no plora no mama". A Castellar proposen dedicar un parc a Pepiu; i un tal Pedro Aleixandre diu que li van escriure malalment el nom en les plaques del seu carrer, que és Pedro, no Pere, i vol que rectifiquen. En fi, que estarem molt atents per saber quines seran les propostes que s'emporten els 12 punts del vot popular i passen a millorar els barris de València.