VALÈNCIA. Des del referèndum de la Constitució Europea, en 2005, no hem tornat a votar qüestions que ens afecten en el nostre dia a dia. Sí que s’han fet consultes com la de DecidimVLC, però sense urnes. En Sevilla votaren l’any passat si feien un dia més de Feria d’Abril, i per descomptat va eixir que sí. Nosaltres els valencians també podríem decidir sobre qüestions que estan per resoldre. Algunes banals, altres vitals, però totes rellevants per als nostres quefers diaris. Per tant propose algunes de les preguntes que cal fer a la població, perquè d’una vegada per totes es decidisca sobre els problemes que ens afecten als valencians.
El moment del dia més important per a molts valencians és el moment d’esmorzar, però està en perill perquè hi ha empreses que volen reduir el temps que els treballadors disposen per a esmorzar. Així les coses plantejar que siga un dret el descans per fer-se un entrepà a mitjan matí no estaria de més.
En Extremadura o Londres que la facen com vullguen, però ací igual hauríem de prohibir que eixos “paellicidis” que barregen gambes i pollastre s’anomenen paelles. Si volen cuinar-les que les anomenen “arròs mar i muntanya” o similar, però si ens pregunten: “Et sembla bé que la paella mixta no puga utilitzar la paraula paella?” Crec que la majoria de valencians votaria a favor. Ara bé, no cal enviar a policies a apallissar al cambrer del restaurant que ven paella mixta, en confiscar eixe arròs per a donar-li’l al gos, prou.
Un debat que va encendre les falles recentment va ser el del monyo únic. En compte de dur pintes i rodetes als laterals, tres monyos, la JCF proposava tornar a usar el també tradicional i oblidat monyo únic. Un pentinat més còmode que volien introduir via la Cort d’honor. També va plantejar l’anterior consistori traslladar la cremà a dilluns, per a incentivar el turisme, sense massa èxit. Preguntes que segurament és millor deixar per al món faller, o no, perquè l’experiència en enquestes i fallers no és massa positiva.
A La Safor en juguen amb 40,a La Ribera amb 26 i a València capital amb 22. Cadascú que jugue com vullga, però si fem un concurs internacional de truc, caldrà establir unes normes fixes no? Jo votaria la versió de 22, però com preguntar no és ofendre, podem qüestionar a la població per establir definitivament un reglament de truc universal.
Hauríem de comptar amb una beguda nacional, com els navarresos amb el patxaran o els gallecs amb l’orujo. Però clar, ací hi ha molta gent que és molt fan de la cassalla, uns altres que són bevedors de mistela, i també hi ha qui preferix l’herbero, el café licor, o el cantueso. Per tant, com és necessari decidir quina és la beguda autòctona que més ens representa, cal referèndum de begudes ja! I que facen campanya representants de totes les begudes oferint glopets gratuïts entre els votants potencials, en una lluita acarnissada per aconseguir vots i emborratxar a la població.
Estos serien els referèndums divertits, els que podem discutir sense deixar de ser amics. Però si de veres volguérem canviar alguna cosa important, els referèndums que caldria fer en són altres:
Mai ens han preguntat. Però estaria bé que decidírem si volem ser una Comunitat, com la de veïns, o volen un nom que ens represente. Molta gent voldria ser de nou “Regne de València”, una opció ara mateixa inconstitucional, ja que la Constitució establix que l’únic regne és el d’Espanya. La nostra obsoleta Constitució sembla inamovible, però es pot plantejar este canvi constitucional (en cas de guanyar) com una opció. El País valencià, era l’opció escollida per molts, però la pressió violenta d’alguns que associen la paraula “país” a Catalunya, va fer que no fora la denominació escollida. Així que decidiren anomenar-nos Comunitat, com la comunitat dels anells de Tolkien, i pense que estaria bé que triàrem si volem ser Comunitat Valenciana; Regne de València (i canviar la Constitució); País Valencià; Mediterrània; o una altra opció diferent.
Este tema cal tractar-ho. Ací hi ha una gran tradició als bous, especialment als bous de carrer, però cal plantejar si el bou embolat es fa amb foc o en llum, si els bous a la mar són segurs i especialment com volem les corregudes de bous. Les volem com fins ara, les volem a la portuguesa (sense mort de l’animal), o volem que les prohibisquen totalment. És un tema delicat perquè desperta sentiments molt enfrontats en molta gent, però que caldria tractar en un referèndum.
En 2021 caduca la vida útil de la central nuclear de Cofrents, encara que Iberdrola intentarà demanar que es prolongue la seua vida. Fa uns dies va patir un problema mecànic, un dels més de 250 que ha patit. En 2011 ja es va prorrogar 10 anys el funcionament de la central nuclear, igual ja és temps de tancar-la o igual no, ja que dóna treball fixe a unes 700 persones. Així que res millor que votar si volem tancar-la o mantindre-la oberta més enllà dels 40 anys per als quals estava pensada, com s’anava a fer a Garoña i finalment no es va fer.
Hi ha algunes coses que ens motiven molt als valencians i ens fan manifestar-nos i traure banderes al carrers: l’arribada del Papa, la victòria del Mundial de futbol o el procés de Catalunya. En canvi als valencians històricament no ens ha preocupat massa l’infrafinançament, que ens afecta prou més que, per exemple, el que passe a Veneçuela. Som la regió pitjor finançada d’Espanya, i a més el govern central fa anys que no executa una infraestructura prioritària per a Europa i que donaria treball i riquesa a l’arc mediterrani com és el corredor ferroviari (ara volen fer-lo passar per Madrid). Potser cal que ens plantem i plantegem alguna protesta formal com ara una vaga general per a reclamar que no volem ser menyspreats sistemàticament als pressupostos generals de l’estat. O buscar algun mecanisme per a tindre més força, però hui en dia, de força en tenim poqueta. O igual cal votar que no, i cal seguir ofrenant a Espanya i empobrint-nos, però què millor que votar-ho?
Este debat es planteja molt en xarxes socials. La majoria dels filòlegs fan costat a l’AVL, però hi ha gent (no sé si molta o poca) que voldria que s’utilitzaren les Normes del Puig. Alguns defenen estes normes amb convenciment, altres simplement ho fan en castellà per odi a tot el que tinga alguna lligam en Catalunya. Ara mateix els documents oficials han d’utilitzar per llei les normes de l’AVL, que l’Estatut diu que és l’únic organisme competent en matèria lingüística. Però com cada valencià té un filòleg, un entrenador i un metge dins, igual seria recomanable plantejar esta pregunta en un referèndum. O potser no i deixar que els experts siguen els que decidisquen en matèria lingüística.
Només espere que si alguna volta es fa algun tipus de referèndum ací, siga amb totes les garanties, consensuat, respectant la legalitat vigent i sense intervenció desproporcionada de les forces de l’ordre.