Roda de reconeixement a la novel·la negra des de València

VALÈNCIA. La febra pel llibre no es va acabar amb la Fira de Vivers. Un dels esdeveniments de la setmana d'una València plena de banderins i lemes polítics és literari. Es tracta de VLC Negra, que està celebrant la 11º edició d'una proposta ja més que consolidada i amb capacitat d'atracció de grans noms de la literatura mundial com Jo Nesbo, l'estrella d'enguany.

No és un miratge. Des de principis del segle XXI, la novel·la negra i policíaca viu una època daurada. Encara que la manera de classificar aquest gènere literari acaba sent esmunyedissa. "En els Estats Units fan una separació molt clara entre la novel·la policíaca i la literatura negra. Ací ho barregem tot i no és igual. En el cas de la novel·la negra, es tracta d'una història dirigida a un lector més minoritari, amb un to més fatalista i dur, i habitualment els finals es queden oberts. Les novel·les policíaques tendeixen a ser molt populars replicant una mateixa estructura i fent sèries amb els mateixos personatges", resumeix Àlex Martín, editor de Crims.cat, una col·lecció de novel·la negra escrita en català.

El catàleg de Crims.cat mostra la complexitat i la profunditat literària que, potencialment, té aquest gènere, que en efecte, barrejat amb el policíac, té una aura de ser molt popular però de tindre poca capacitat d'innovació i sorpresa. Res més lluny de la realitat. Autores i autors de reconegut prestigi com Rosa Montero no només van fer alguns primers passos, sinó que han tornat a aquestes històries.

"La literatura negra està vivint un bon moment perquè hi ha més autors que mai i més tendències que mai. Les estructures i històries que es plantejaven en els anys 80 quasi va ser una generació molt lligada al típic detectiu investigant. Amb el fenomen de Stieg Larsson a principis de segle, comença a haver-hi una connexió amb el públic molt forta. Ara mateix, la literatura negra és molt heterogènia: pot ser urbana o rural, ara es parla des del punt de vista de la víctima, de la policia, del periodista...", explica Martín.

El bon moment el certifiquen les dades dels editors en Espanya. En 2021, últim any amb les dades disponibles, la novel·la "Policíaca, d'espionaje" va facturar 70 milions d'euros, prop del doble de la recaptació, per exemple, de tot el cinema espanyol en sales durant el mateix any. Suposa un 14% de la quota de mercat de tota la novel·la, però cal destacar que, en aquesta classificació es deixen fora molts títols que sí que es considerarien per llibreries, festivals, biblioteques i comunitat lectora com a novel·la negra. Per tant, les xifres de les quals parlem estarien infravalorant el pes d'aquest gènere.

Una xarxa enfortida

"La novel·la negra té molt per oferir. Des del best-seller fins al thriller espanyol, la connexió amb el públic s'ha convertit en un fenomen molt potent". Són paraules de Jordi Llobregat, escriptor i també director del festival VLC Negra. Ell també assenyala que el terme novel·la negra "encara no s'ha assentat massa bé, però el públic el que busca són sempre les bones històries".

La imatge del cartell d'enguany del festival és la d'una dona o un home tapant-se els ulls amb les mans, i amb uns ulls sobreimpresos damunt les mateixes mans. És una analogia de la comunitat lectora de literatura negra: espantada davant els crims, però tremendament curiosa.

I tant que és curiosa. El festival literari banya diferents espais culturals de la ciutat presentant llibres, creuant autors i autores per parlar d'un tema que uneix les seues obres o amb 15 clubs de lectura diferents. Qui s'aprope notarà, no només una bona assistència, sinó una implicació de la comunitat lectora molt forta. "La novel·la negra ens transporta a un abisme, just abans de caure. I des d'aquest lloc, les emocions són sempre molt fortes", compara Llobregat.

La fórmula màgica autors-mon editorial-festivals-biblioteques i llibreries-comunitat lectora està ben greixada. Tota una maquinària que permet la difusió tant de propostes best-seller fins més xicotetes que aconsegueixen fer-se un lloc, o miraculosament, convertir-se en un fenomen.

"Hi ha aquesta idea que la novel·la històrica és la més popular, la número 1. Bé, jo m'ho pregunte. La novel·la negra ja compta amb una xarxa de 40 festivals arreu d'Espanya, 7 només en la Comunitat Valenciana", puntualitza el director del festival.

Un gènere predilecte per a la literatura valenciana

Isabel Clara Simó, Vicent Usó, Ferran Torrent, Xavier Aliaga, Silvestre Vilaplana... Aquestos són alguns d'una llista molt més llarga d'autors i autores valencianes que es decanten pel gènere negre en les seues històries. Crims.cat és una de les editorials que més atenció presta a aquests autors: "El País Valencià està al capdavant d'aquestes històries dins del nostre territori. Hi ha tota una generació de veus que estan enfortint la seua presència i Crims.cat sorgeix també amb la idea de descentralitzar el discurs cap al País Valencià i Balears", explica l'editor Àlex Martín. La raó d'aquesta febra valenciana per les històries de misteri i policíaques? "La corrupció, l'ocultament, i fins i tot, la realitat lingüística forma part de l'imaginari valencià. Els escriptors valencians tenen un to particular, àcid, que permet una identificació més directa amb el narrador".

Martín ha editat al guanyador a Millor Novel·la d'aquesta edició de VLC Negra, Fletxes desviades, de Joan Carles Ventura. També recentment ha publicat Suïcidis S.A, de Mariló Àlvarez, IX Premi Memorial Agustí Vehí. "La següent tasca que li queda a la literatura del País Valencià és aconseguir traduccions al castellà perquè les seues històries tinguen encara més recorregut", assenyala l'editor.