Hoy es 18 de julio
GRUPO PLAZA

de categoria

Coses que passen a la Fira del Llibre

16/05/2023 - 

VALÈNCIA. Acaba la Fira del Llibre de València, i també les de Castelló i Alacant, amb moltes vendes, molt d'ambient i la sensació que el sector editorial conserva una bona salut. Almenys en les fires sí que hi ha lectors ansiosos per les novetats editorials. Molts llibreters comentaven, fins i tot, que "ha sigut el millor cap de setmana de la nostra història" en referència al pont de l'1 de maig. Altres esgotaven els llibres de moda sense opció d'aconseguir-ne més, i molts compradors comentaven divertits "he superat el meu pressupost". M'he passat allí clavat, de caseta en caseta, de firma en firma, 7 dels 11 dies que ha durat la Fira, per contar-vos el que allí es coïa. Bé, potser no era eixa la intenció inicial, però aprofite la meua situació per a compartir amb vosaltres alguns "secrets" de la Fira. Perquè a banda de molta gent, moltes novetats editorials i un oratge que ha acompanyat, hi ha sempre coses que passen desapercebudes per al visitant. De fet, el tema de l'oratge és curiós, cada any passa com a Falles, plou. Enguany només han sigut quatre gotes i dos minuts, però ha sonat per megafonia el "si plou cal arreplegar els tendals", i s’ha escoltat als llibreters contestar "clar... i que es banyen els llibres". Mai falla.

La polèmica de les rondalles d’Enric Valor

Està molt bé que hi haja polèmiques en les lletres valencianes, perquè això significa que estan vives. Va passar amb l'aplaudit model lingüístic de Noruegaque alguns criticaren amb arguments prou esnobs. I ara passa amb l'edició infantil de les rondalles d'Enric Valor, on hi ha un fragment que s'ha eliminat en la rondalla de Peret en fer referència a la violència masclista. Una polèmica absurda si tenim en compte que el mateix Valor versionava les històries orals que recollia. Perquè quan es publica una versió no és qüestió de si m'agrada o no m'agrada, com explica la catedràtica Gemma Lluch, és qüestió d'utilitat i del paper que té eixa nova versió. Per cert, s'ha parlat molt a les casetes de la Fira del tema de la suposada censura, quasi sempre per a aplaudir la nova versió i el treball de l’editorial, però a les xarxes el cas no ha tingut gaire ressò. La qual cosa ens torna a posar els peus a terra respecte de l'estat de salut de les nostres lletres.

Alice Kellen, Megan Maxwell, KRAO, Roberto Santiago...

Cada volta són més els grans noms que venen a la Fira a firmar. Es produïxen cues, decepcions de joves que es queden sense firma i, sobretot, la constatació que la literatura per a adolescents i les històries romàntiques triomfen. Kellen va repartir els números de la seua cua per xarxes socials, i això va provocar alguna llàgrima entre les fans que arribaren allí molt prompte per assabentar-se que es quedarien sense firma. Youtubers com KRAO, influenciadors com Psicóloga Japuta o autors de literatura juvenil com Roberto Santiago provocaren alguna cua que demostra que els joves lligen, per una banda, i que les xarxes socials són el gran aparador i trampolí per a molts escriptors, per l'altra... Tot i que alguns d'eixos influenciadors, d'escriptors, en tinguen poc.

Foto: KIKE TABERNER 

Bambolla en valencià

Si proves a parlar en valencià a la Fira del Llibre de València, un 80% de la gent et respon en valencià, un percentatge molt superior del que et trobes per exemple al Festival de les Arts o a la Fira del vi. Ho sé perquè els freqüente tots. Ho comentava amb un llibreter que afirmava: "Potser açò és una bambolla de gent interessada en la cultura que no reflectix la realitat", tot i això, alegra. Com també alegra veure molta gent que pregunta si este llibre o aquell "està en valencià" i comprovar com, almenys jo, venc molt més durant la Fira la versió en valencià dels meus llibres que la castellana.

La mentira dels més venuts

És impossible que el llibre més venut siga un llibre que estava esgotat abans de la Fira, partint d'eixa premissa cal revisar el sistema de tria. Perquè és una tria, no un fet, vos conte com funciona. A València es passa una enquesta per part de l'organització a les llibreries preguntant quins llibres són els més venuts de la seua caseta. El cas és que les editorials valencianes juguen amb desavantatge, ja que els seus llibres solen estar a les seues casetes i un grapat més, mentre que les editorials grans tenen els seus llibres en totes. A més, com no es pregunta quants n'han venut, ni es demanen justificants, es produïx la paradoxa que "el llibre més venut en valencià" potser n'ha venut 3 o 4 en un grapat casetes o és simplement d’un amic del llibreter. En canvi, un llibre que ha venut 300 còpies en la caseta de la seua editorial no apareix ni en el pòdium. Enguany hi ha diverses casetes a les quals no els ha arribat l'enquesta, llibres que es queden fora de la llista perquè no són una novel·la... Així que no es pot fer cas a eixa llista dels més venuts, per desgràcia, amb un sistema heretat que no funciona.

L'agost l'han fet les fartonetes

Hi ha persona que ha anat a la Fira del Llibre a fer-se cerveses, i bé per ells. Almenys eixa sensació donava en alguns moments la cua que es formava en les tres fartonetes que enguany debutaven als Jardins de Vivers. S'ha agraït que hi haguera servici de bar, ja que molta gent ha pogut dinar allí, quedar-se més temps entre firma i firma o simplement fer-se un café abans o després d’haver-se firat unes bones lectures. I pel que comentaven els hostalers que han donat servici a la Fira estos dies, els ha anat a ells també de categoria. Ara falta consolidar esta oferta gastronòmica amb alguna fartoneta més, i tots tan contents.

Foto: KIKE TABERNER

Canvi d'organitzadors

El canvi d'organitzadors pràcticament no s'ha notat, és a dir, tot ha funcionat quasi a la perfecció, la qual cosa és sempre positiva. De fet, hi ha hagut menys polèmica que altres anys pel repartiment de casetes, i tot i l'endarreriment previ que es va produir per a tancar firmes i activitats, a l'hora de la veritat, tot ha funcionat tot molt bé. Un punt a favor dels nous organitzadors és que enguany hi havia aigua embotellada gratuïta a les casetes, que sempre és d'agrair. Ara bé, una millora que reclamen els llibreters des de fa temps i que cal aplicar de cara a pròximes edicions és la instal·lació de banys portàtils. N'hi ha molt pocs i molt bruts per a la quantitat de gent que hi acudix. Més banys per a tots i, fins i tot, uns banys per a llibreters i autors serien molt benvinguts, ja que es formen cues que es transformen en temps, que a la Fira són menys vendes i, per tant, menys diners.

I bé, per resumir, són moments de retrobaments entre públic i autors, entre llibreters i editorials, en general amb harmonia. Perquè si una cosa hi ha a la Fira de València és bon rotllo, llevat d'alguna excepció concreta, i molta familiaritat. Es nota que la fita és ja un referent i cada volta més autors nacionals la visiten. Ara només queda que el sector editorial valencià puga enfortir-se i destacar en un moment de canvis, on els grans fagociten la resta i cada volta hi ha menys atreviment per part de moltes editorials i menys oportunitats de llegir autors desconeguts. Llarga vida a la Fira!

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas