GRUPO PLAZA

què hi ha darrere d'aquests espais cada estiu més populars?

Tolls, cascades i salts d'aigua: un paradís dissenyat no sols per a banyar-se

Agustí Hernàndez recull en un llibre més de 200 gorgs i cascades valencianes. L'obra que no funciona com una guia turística busca obrir un debat sobre la gestió d'aquests espais

24/11/2021 - 

CASTELLÓ. Diu el diccionari que un toll és qualsevol espai on el riu s'eixampla, sense a penes corrent i que en alguns casos s'ha utilitzat o s'utilitza per al bany. Hi ha més de 500 com aquests a tot el territori valencià. Racons on desemboquen cascades i on salten milers de persones, especialment a l'estiu.

Fou, en efecte, en l'estiu de 2020 quan les persones buscaren més que mai un paisatge com aquest on estiuejar. Cansats dels mesos de confinament i enfront d'un estiu on encara hi havia moltes restriccions per a viatjar, els valencians i valencians optaren per quedar-se a les seues residències i retrobar-se amb la natura que hi havia prop de casa. La pandèmia va acabar, fins i tot, per pressionar molts d'aquests espais que hagueren de tancar durant juliol i agost per a evitar les massificacions que es creaven durant les hores de més presència de banyistes.

No obstant això, ja fa un temps que estiuejar al riu està de moda. Agustí Hernàndez, periodista i aficionant al senderisme des de fa una vintena d'anys, ha vist com durant l'últim lustre l'interés pels tolls i salts d'aigua ha crescut de manera considerada. Especialment en aquells espais, com el Salto de la Novia a Navajas o els tolls ubicats a Montanejos, Argelita, Ontinyent o Llucena, on les xarxes socials han motivat la seua popularitat. Compta el hashtag #santodelanovia amb més de cinc mil mencions a l'Instagram, però moltes més hi ha vinculades a la seua ubicació.

Pot ser, no siga una observació realista dir que els racons d'aigua són el nou fenomen per a estiuejar. Però, anirà aquesta acceptació a més? Quin significat tindran per a nosaltres al futur? Sobre totes aquestes qüestions parla Agustí Hernàndez al llibre Tolls i salts d'aigua valencians, publicat en gener d'aquest any i el qual ja va per la seua tercera edició després d'haver superat els més de dos mil exemplars. L'autor, que ja va rebre molt de recolzament amb el seu anterior llibre Pobles abandonats de la Península Ibèrica, ha obert una campanya de micromecenatge en Verkami per a aconseguir recaptació per a ambdues obres. A falta de que finalitze el termini en nou dies, el valencià ha pogut fins i tot duplicar el seu objectiu.

Més enllà d'un post a Instagram

En aquest cas, la publicació es presenta com un recull de més de 200 gorgs i cascades valencianes, però no funciona com una guia turística. Tot i que al seu interior hi ha fotografies recents dels principats tolls i salts d'aigua a la Comunitat i es donen orientacions bàsiques de com arribar als llocs o quin és el punt de partida de la ruta a seguir, el llibre obri un debat sobre la gestió d'aquests espais al mateix temps que ens connecta amb la seua memòria històrica.

"El llibre reivindica la vitalitat del món rural valencià. Comença obrint amb una imatge del Toll de Jogim de Tales, al riu Veo, i acaba amb una de Llucena. Són dues fotografies històriques que intenten mostrar que els tolls són, però també han sigut llocs on els nostres pares i avis trobaven oci i moments de relax", assenyala el periodista, qui afegeix: "Aquests llocs no els han descobert les xarxes socials, ja existien molt abans. Certament es coneixien des d'una realitat molt més local. La gent si era de València no eixia d'ací a la recerca d'un salt d'aigua, anava al que tenia més prop. Parlem, a més, del fet que molts valencians passaran la seua infantesa en pobles on hi havia riu i per això el riu era un factor super important".

No són els tolls únicament un lloc on banyar-se, com diu Hernàndez, també tenen un factor mediambiental i natural molt important. "Si entra molta gent a ells, es pot posar en perill la fauna. Per això, hi ha tant de debat al voltant d'aquests espais i la seua gestió." Un dels principals problemes amb els quals ha topat la seua popularització és que els accessos a molts d'aquests racons d'aigua estan ubicats en propietats privades, fet que crea confrontacions sobre el seu ús. "El que s'està produint és una certa regulació dels espais. Una regulació que com a Montanejos passa per pagar per accedir. Açò també et possibilita tenir socorrista o un control de qualitat de l'aigua", explica Henàndez, qui confia que qualsevol regulació puga revertir en una millora sobre el patrimoni. "Els rius són de propietat pública però hi ha accessos que són privats, cal encontrar la millor solució perquè la gent hi puga anar."

Al llarg de les seues pàgines, el llibre recorre les comarques de l'Alt Millars, els Serrans, la foia de Bunyol, els Ports, l'Alt Palància o la Canal de Navarrés. Ara bé, el periodista d'Alboraia confessa que l'obra bé podria haver acabat sent un monogràfic de Castelló. De les seues 160 pàgines, fins a quasi la meitat és de la província i assegura Hernàndez que va haver de treure molts per a poder incloure'n de València i Alacant. "Ara que m'estic plantejant fer en el futur una segona part, contant només els llocs que quedaren fora de Castelló, i d'altres que he continuat descobrint, ja quasi tindria mig llibre fet", explica el periodista, qui assegura que és una gran varietat de llocs la que hi ha, sobretot a les zones muntanyoses. "I sense tenir en compte que molts tolls en algun moment de l'any arriben a assecar-se", i per tant a desaparèixer.

La investigació no ha sigut en efecte una tasca fàcil. Segons explica l'autor primer tractava d'identificar els llocs a través de fotografies aèries a Google Maps i ja després tractava de buscar les imatges històriques de l'espai per a reflexar com ha evolucionat fins avui. "Mirem i valorem el que tenim prop, perquè molts tolls han desaparegut. És molta la gent que antigament aprenia a nadar en sequies o en els clots d'aigua. Quan no hi havia piscines municipals, aquests eren la gran font d'atracció a l'estiu. Per això, cal recordar d'on venim. Si podem evitar anar a Terol o Castella i aprofitar el nostre ruralisme, també estarem contribuint a contaminar menys amb els desplaçaments", recorda Hernàndez, qui també espera que el seu llibre puga connectar amb la gent nascuda a les ciutats, la qual ha pogut perdre el contacte amb el món rural.

Amb aquest sentit, el llibre també incorpora una secció que parla d'elements del mateix riu i barrancs que estan prop. Llocs que es poden visitar en la mateixa excursió que du a les cascades i gorgs. Vistes paisatgístiques, camins, fonts o pous, assentaments humans històrics o elements patrimonials singulars.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email