GRUPO PLAZA

Un any de 'Noruega', la gran revelació de la literatura valenciana

17/10/2021 - 

VALÈNCIA. En unes setmanes es complirà un any del veredicte del jurat dels Premis Lletraferit 2020 que va fer guanyador a Rafa Lahuerta amb la seua novel·la Noruega. Josep Vicent Miralles va advertir en la gala que la novel·la "és un tro, una barbaritat", però mai es podria imaginar la literatura que hi suposaria una revelació com la que ha suposat en aquests mesos, amb un èxit de públic i crítica difícilment comparable en els últims anys.

Un any de Noruega, és a dir, de més de 10.000 còpies venudes, de debats sobre el paper de la literatura valenciana en 2021, i sobretot, de gent preguntant-se com superar les últimes pàgines o la novel·la sencera. La caiguda lenta, però ferma d'Albert Sanchis Bermell, en consonància amb la ciutat de València ha trobat a un públic entregat a la causa, que ha fet del boca-orella la millor de les campanyes publicitàries. I així, va ser el llibre valencià que regalar en Nadal, que es va mantenir per al Dia del Llibre, que ha sigut lectura d'estiu, i que arriba a la Fira del Llibre encara amb forces i amb un club de lectura promogut per la Fundació Full.

Rafa Lahuerta, conegut fins ara pels cercles valencianistes (del Valencia C.F.), s'ha convertit en una nova veu literària capaç de trencar la baralla. O de provocar la baralla en termes culturals: el seu explícit criticisme a lo fusterià li ha fet trobar problemes amb una part de la intel·lectualitat valenciana de la Transició, però també ha connectat amb el públic d'una nova generació que busca superar eixa etapa.

En les entrevistes, en cada pàgina, -com diria Víctor Manuel- Lahuerta deixa un esquinçall de pell. L'autoficció ha trobat també un espai a la literatura valenciana, i interessa a pesar de ser un home, blanc, heterosexual i amb certa comoditat econòmica, perquè ell mateix és conscient dels seus privilegis i no en fa d'ells una literatura masculina.

Aquestes són algunes de les claus, però Felip Bens, de l'editorial Drassana, explica que, per damunt de tot: "estem davant d'una gran novel·la". "Hi ha hagut altres vegades que hem sentit, com amb Noruega, que estàvem davant d'una bona novel·la, però moltes vegades, l'èxit econòmic no acompanya a la qualitat que te l'obra. En aquest cas sí que ha passat”.

En l'editorial, acostumats a les tirades baixes, han hagut de redoblar els esforços enguany: "tenim una estructura modesta i aquest èxit ens ha suposat molt de treball", confessa Bens, encara que no amaga l'alegria d'haver fet un important pas endavant en els Premis Lletraferit que creu que ara "han guanyat en prestigi i en atenció mediàtica". Enguany, Miquel Nadal recull el relleu de Lahuerta amb Càndid, la història d'una nissaga familiar de sis generacions que conten també la història de la ciutat de València des de l'assolament de les muralles en 1865 fins als intents d'ampliació del port en ple segle XXI.

Culturplaza ha demanat opinions als lectors i lectores de Noruega enguany. Gloria, per exemple, parla d'una novel·la "que l'ha sorprés pel cor que té", i explica que ha sigut el seu retrobament amb la literatura en valencià des de l'institut. José, per la seua part, destaca "eixa València encantadora però gris i demanegada, eixa València que ens té atrapat, de la que és complicat escapar. Dels baixos instints i els baixos fons amb personatges perduts... i per trobar-se”.

Les portes que ha obert Noruega en només un any fa preguntar-se per quina lliçó ha d'aprendre la literatura en valencià o el llibre valencià en general. "No crec que siga una lliçó, només hem de buscar i provocar que s'escriguen bones novel·les. Una bona novel·la funciona i es llig per mèrits propis, i això és el que intentem trobar", opina Felip Bens. Mentre es troba la següent, Rafa Lahuerta fa torns en la Fira del Llibre per firmar exemplars i trobar-se amb eixos cors trencats per la causa d'Albert Sanchis.

Para saber más

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email