Un grup de testimonis i l'escala al hall de l'IVAM exploren les "infinites" identitats de gènere

VALÈNCIA (EP/VP). Una escala i un grup de persones disposades a compartir generosament per a una obra artística les seues relacions "problematitzades" amb la identitat de gènere. Estos són els ingredients principals del projecte expositiu 'Lost in transition-un poema performatiu' que l'equip Cabello/Carceller presenta a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) amb el propòsit de donar visibilitat a la pluralitat d'identitats, que podria ser "infinites, en continu moviment, canvi i reconstrucció".

Així s'ha posat de relleu a la presentació de la iniciativa -que es podrà visitar al museu valencià fins al pròxim 15 de gener-, a la qual han assistit les artistes, Helena Cabello i Ana Carceller, i el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortès.

La mostra està creada per a la Galeria 6 del centre d'arts i constituïx la quarta cita dins de la línia d'exposicions iniciada en 2015 per l'IVAM en què els creadors elaboren un projecte específic per a este espai.

En esta ocasió, Cabello/Carceller es va fixar en un element de la galeria normalment secundari, l'escala que comunica les dues plantes -"la no sala", segons l'ha anomenat Cabello- per a convertir-lo en protagonista i metàfora de la idea de canvi i ambigüitat, aprofitant també la seua tradició com a lloc de transició en la història de l'art (com el 'Nu baixant l'escala' de Duchamp), el teatre, el cinema o la cultura 'queer'.

Seguidament, i com és habitual en el mètode de treball d'este equip d'autores, van realitzar una convocatòria pública per a demanar col·laboradors externs, a la qual es van presentar 16 persones. Cadascuna d'elles, amb el nexe de tindre relacions "problematitzades" amb la separació convencional entre el masculí i el femení, han estat gravades baixant l'escala sense més indicació que no s'estengueren massa en el temps. "Ens interessaven persones en les quals el sexe biològic i la identitat de gènere no concorren en placidesa", ha explicat Carceller.

El resultat es projecta en les diverses pantalles de televisió que s'han repartit per la sala per a reforçar la sensació de multiplicitat i, a més, ha servit per a escriure el poema del qual parla el títol de l'exposició. Cada escena, cada descens d'escala, reflectix una actitud diferent, des dels que es mostren mesurats a altres més desinhibits o histriònics. Sobre este aspecte, les autores han postil·lat que poques coses hi ha més histriòniques que l'aparent normalitat.

Alhora, Cabello i Carceller han coincidit a subratllar la seua intenció de donar presència en la seua producció a aquelles minories que "no apareixen en els discursos principals o que, quan ho fan, són tractades d'una manera paternalista".

Molt per fer front als tabús

En este sentit, tot i que s'han produït avenços socials, han advertit que encara queden "tabús" i "moltíssim per fer" tant en el món de l'art com en general. Estem en un país en el qual per a canviar el sexe en el DNI encara es requerix un informe psiquiàtric", ha apuntat Carceller.

L'artista també ha incidit en la necessitat que la crítica d'art avance en estes qüestions de gènere perquè no s'encaselle i es parle d'art de dones o d'homes, amb cometes. "L'art ha de servir per a deixar fluir i no per qüestionar i tapar", ha conclòs.

Per la seua banda, José Miguel G. Cortés ha alabat el treball de Cabello/Carceller, representants al pavelló espanyol de l'última Biennal de Venècia, com a exemple de la "vitalitat de l'art que es fa en Espala en les últimes dècades". "Tracten temes socialment interessants i artísticament fonamentals", ha asseverat el responsable de l'IVAM, que ha ressaltat la "forta càrrega vital" que conté el projecte de l'equip creatiu per a la institució valenciana.

Amb motiu de l'exposició, s'ha programat per a este dijous a les 19.00 hores una conversa entre les artistes i la comissaria d'Alba Braza.