GRUPO PLAZA

AMB disset ponències

Un simposi internacional analitza l'obra de Joan Fuster pel centenari del seu naixement

El coordinador de la Càtedra Joan Fuster, Ferran Carbò, ha destacat "l'ampli ventall de temes que es tractaran en el congrés", així com "la participació d'especialistes en la seua obra provinents d'Europa i els Estats Units"

25/02/2022 - 

VALÈNCIA (EP). Un simposi internacional, organitzat per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València (UV), analitzarà la setmana vinent l'obra d'aquest autor valencià coincidint enguany 2022 amb el centenari del seu naixement. Fuster, natural de Sueca (València), va nàixer el 23 de novembre de 1922. La trobada, Simposi Internacional Joan Fuster, se celebrarà dilluns que ve, 28 de febrer, i dimarts i dimecres, 1 i 2 de març, en tres facultats de la Universitat de València vinculades a les àrees de la producció de Joan Fuster: Filologia, Història i Filosofia, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

El simposi constarà de disset ponències que seran impartides per estudiosos i especialistes de l'àmbit universitari, no només procedents dels territoris de llengua catalana sinó també de procedència internacional, ha destacat la UV. A més, durant cadascun dels dies de la trobada es realitzarà una activitat cultural programada per les facultats implicades i oberta al públic. Així el dilluns, en la Facultat de Filologia, se celebrarà la taula redona 'Joan Fuster, todavía y siempre: reflexiones cruzadas sobre su recepción', amb les intervencions de Nuria Cadenas, Gustau Muñoz, Marc Senabre, Lourdes Toledo i Gonçal López-Pampló, que actuarà com a moderador amb la coordinació de Begonya Pozo. El dimarts, 1 de març, tindrà lloc en la Facultat de Geografia i Historia una lectura amb projecció d'imatges coordinada per Laura Peris i sota el títol 'Imagen y palabra de Joan Fuster'. El dimecres, 2 de març, se celebrarà en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació el recital 'Fuster en voz alta', amb Rafael Estrada (cantautor) i Eduardo Benetó (rapsode).

El comité organitzador del simposi està encapçalat pel coordinador de la Càtedra Joan Fuster i formen part d'ell Antoni Furió, Tobies Grimaltos, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Pérez Saldanya i Vicent Simbor, ha detallat la Universitat. El comité científic està compost per Dolors Bramon (Universitat de Barcelona), Neus Campillo (Universitat de València), Brad Epps (University of Cambridge), Louise Johnson (University of Sheffield), Josep Massot i Muntaner (Institut d'Estudis Catalans), Claus D. Pusch (Albert-Ludwigs-Universität, Freiburgim Breisgau) i Patrizio Rigobon (Università Ca'Foscari, Venezia).

La UV ha recordat que Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és "l'intel·lectual i assagista més rellevant" del territori valencià en l'època contemporània i "un dels principals de la cultura catalana del segle XX". Llicenciat en Dret a la Universitat de València, va col·laborar en la premsa amb regularitat i va mostrar com a primera inclinació literària l'interés per la poesia. En els seus anys inicials com a autor van sorgir els seus primers llibres de versos, entre ells, 'Terra en la boca' (1953) i 'Escrit per al silenci' (1954). En deixar la poesia, es va professionalitzar mitjançant l'escriptura com a periodista en diferents mitjans, primer a València i després a Barcelona o Madrid --La Vanguardia, Jornada, Levante, El Correo Catalán, Destino, Serra d'Or, Informaciones, Tele/eXpres, Hoy, El País--, així com en la premsa de l'exili, "sempre amb una clara voluntat d'incidir més directament en la realitat social de la llengua i la cultura catalanes".

Un assagista "excepcional"

La UV ha agregat que "en paral·lel a la tasca del Fuster periodista, creixia l'intel·lectual erudit i l'assagista excepcional". El seu primer assaig publicat va ser 'El descrédito de la realidad' (1955). Amb aquesta obra va començar "un discurs entre l'escepticisme i l'humor corrosiu aplicats a la vida quotidiana i a la moralitat, un punt de partida que l'autor va saber mantindre al llarg de més de seixanta llibres i que va durar quasi quaranta anys de producció". La institució acadèmica ha assenyalat que "la riquesa i la diversitat de temes i d'aspectes tractats en la seua obra permeten, així i tot, agrupar-la sobretot al voltant de tres àmbits d'interés: els assajos humanístics, els estudis d'història cultural i els escrits sociopolítics". Entre els assajos humanístics es troba 'Els originalitats' (1956), 'Diccionari per a ociosos' (1964), els aforismes de 'Judicis finals' (1960), o els dietaris de 'Causar-es d'esperar' (1965) o 'Diari 1952-1969'.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme