Juanjo GarciaVALÈNCIA (FOTOS: EVA MÁÑEZ). La nit al saló Rex Natura d'Alzira era perfecta i alegre este divendres: 27 anys després, aquella iniciativa impulsada des de l'àmbit privat i que ha resistit al desemparament institucional sobre la llengua, sumava vora un miler de convidats i per primera vegada el president de la Generalitat i el conseller de Cultura. Tots dos, Ximo Puig i Vicent Marzà, consideraven "un honor" i "un plaer", respectivament, poder assistir a la que ha estat la XXVII edició dels Premis Ciutat d'Alzira, els guardons referents dels autors de novel·la, assaig, divulgació científica, literatura infantil, juvenil, teatre i poesia en valencià. FOTOGALERÍA
La gala, conduïda amb relaxada fluïdesa per Carles Alberola i Noèlia Pérez i Josep Zapater, membres d'Albena Teatre, va servir per a repartir tres dels quatre guardons abans del sopar. Va ser en aquell precís moment quan la majoria dels assistents, a través de Twitter els primers i amb el boca-orella més tard, es feien ressò de la massacre esdevinguda simultàniament a París.
Els representants del món de la cultura no es van mostrar aliens i així, fins al mateix president de la Generalitat Valenciana, va voler "homenatjar al poble de París" i recordar que "els valors de llibertat, igualtat i fraternitat" transcendien a la història i els territoris i que "només la cultura pot véncer a la barbàrie".
L'esdeveniment va rebre també la visita -inèdita també- de la consellera de Cultura del Govern balear, Esperança Camps, i la participació del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el subsecretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, el diputat i portaveu en les Corts de Podem, Antonio Montiel o el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Halcón, entre d'altres. Tots van gaudir d'un acte de "normalitat" que "esperem esdevinga tradició", va apuntar Josep Gregori, editor de Bromera.
El discurs del representant d'aquesta editorial impulsora d'uns premis que reparteixen 65.000 euros, va dibuixar breument un escenari en estat crític per a la literatura i la producció editorial en valencià, tot i que no va rebutjar l'esperança dels qui creuen en la llengua. Gregori va acceptar que "els recursos del poble valencià no són els que haurien de ser a causa de l'espoli fiscal en forma de finançament injust que patim". Donat aquest punt de partida, l'editor va assenyalar que "la política es també qüestió de voluntat, i de gestos personals. Fer declaracions, anar als espectacles teatrals dels nostres dramaturgs, assistir als concerts dels nostres músics, llegir i recomanar els llibres dels nostres autors... tot això no crema recursos públics i ajuda molt".
En eixa breu intervenció de Gregori, el representant de Bromera va aprofitar per a dir que "el món cultural, valuós, silenciat durant molts anys, mereix ser reconegut i estimat". Així que, "mentre arriben uns pressupostos que permeten fer accions de més abast", Gregori espera la reivindicació immediata de la cultura per tal d'extraure la llengua de la invisibilitat. Marzà, que 14 anys abans va viure com el seu pare, ja desaparegut, guanyava el Premi de Literatura Infantil Vicent Silvestre per La fada masovera, es va mostrar ferm sota la idea que el Govern "està no només per a estar, sinó per a fer". Acceptà que la situació de la llengua "no se soluciona en un any o en uns pressupostos", pel que va apuntar al pla estratègic de la indústria cultural com a fórmula màxima per a capgirar la realitat del sector.
El XXVII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 16.000 € per l’ajuntament d’aquesta localitat, ha sigut per a El temps és mentida, de Joanjo Garcia. El protagonista d’aquesta història decideix escriure una novel·la. Convençut que el temps és mentida, que els nostres fantasmes no ens abandonen mai, s’enfronta a les pors infantils i les febleses adultes a través del procés d’escriptura per estirar el fil del passat. El temps és mentida esdevé també una denúncia amarga de la passivitat social davant la violència de gènere.
Joanjo Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor de secundària. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, XXVIII Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 han vist la llum les seues novel·les Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera.
Pedro Gómez-RomeroCreadors de futur, de Pedro Gómez-Romero, és l’obra guardonada amb el XXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. El descobriment científic o el desenvolupament de noves tecnologies brinden oportunitats de canvis radicals per a la societat. Tot i això, no cal ser premi Nobel per a fer contribucions a la nostra evolució tecnològica, solament cal posseir les ferramentes per a crear futur. Aquest llibre recull un conjunt d’històries que convida a descobrir els mecanismes del mateix descobriment, el vincle entre ciència i tecnologia i els enormes efectes que tenen aquests descobriments científics en la societat.
Pedro Gómez-Romero (Almansa, 1959) és professor i divulgador científic del CSIC a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, ICN2, on dirigeix el grup NEO-Energy i investiga sobre materials per a la conversió i l’emmagatzematge d’energia, nanocompostos híbrids, nanofluids, materials per a bateries de liti, supercondensadors i energia solar. És autor de prop de 200 publicacions en revistes internacionals i de nombrosos articles de divulgació científica. Per la seua tasca divulgadora, ha guanyat diversos premis de prestigi.
El jurat del XVII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit L’imperi de la incomunicació, de Francesc Torralba. Sempre hi ha hagut formes de comunicació grolleres, humiliants i sotmeses a tòpics i prejudicis, però la novetat és que, en l’actualitat, aquesta forma de comunicació és exhibida impunement pels mitjans de comunicació de masses i desperta un gran interés en les audiències. Aquest assaig és un al·legat a favor dels models mediàtics que generen comprensió mútua entre persones i grups socials i contra els que generen llunyania, basats en la vulgaritat. Es tracta d’una reflexió sobre la necessitat de potenciar el pensament, la imaginació i la sensibilitat humanes als mitjans de comunicació.
Xavier Puchades (València, 1973) és dramaturg, director d’escena i guionista. Com a dramaturg ha estrenat textos com Terrat, Àcars, Desídia, El mentider o Èxit (abans de les eleccions), i altres de coescrits amb dramaturgs valencians. Ha format part de propostes col·lectives vinculades a un teatre d’urgència com Zero Responsables o Valèntia, i ha treballat amb companyies valencianes com Bambalina, Copia Izquierda, Dársena, Lupa Teatre, La Coja Danza, etc. Actualment, té la seua companyia pròpia, teatrencompanyia. Ha desenvolupat la seua tasca com a guionista en diferents formats de ficció televisiva per a TV3, RTVV, TVE o IB3.
El veredicte del XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 6 de novembre. La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas, va obtenir el guardó que la Fundació Bancaixa dota amb 16.000 €. La venjança dels panteres negres presenta el relat de quatre personatges ben diversos que, a poc a poc, van enllaçant les seues històries. Òscar és un adolescent sense massa perspectiva de futur ni il·lusió. En canvi, Baldo, el líder dels Black Panthers, és violent i seductor, i té un objectiu clar: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Ara, Daniel ha tornat a la ciutat. Qui el trobarà primer, l’inspector López o «els panteres»?
Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de noranta títols per a tots els públics, com ara Vol nocturn o El final del joc, per a adults; El diari lila de la Carlota, Així és la vida, Carlota, Bitllet d’anada i de tornada o El rastre brillant del cargol, pel que fa als joves, o les sèries Emi i Max, La Tribu de Camelot o La fada Menta, per als més menuts. La seua obra, traduïda a deu llengües, ha sigut distingida amb els premis Andròmina de Narrativa, el de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el de la Unesco per a la tolerància i la Menció d’Honor de l’IBBY (The International Board on Books for Young People), entre altres.
El jurat d’aquesta modalitat va escollir també com a finalista l’obra El tresor de Karim, de Jesús Mollà, un relat que ens transporta al Mediterrani a les acaballes del segle XVI.
Pel que fa al XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 €, Mònica, Tonet i l’home que sabia fabricar flautes de canya, d’Enric Lluch, ha sigut l’obra guanyadora. Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat. Ben prompte s’adonen que la manera de sobreviure del jove guarda poca relació amb el que diuen alguns adults i decideixen ajudar-lo. Els dos xiquets viuran la realitat més crua a la qual s’enfronten Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n per no tenir la documentació. Abans, però, Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, capaç de destil·lar una música extraordinària, i una pedra preciosa amb grans poders.
Pel que fa al X Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha sigut per a Mercè Climent, per Infinitamant, un poemari estructurat en cinc parts i format per 44 poemes que parla de l’amor en totes les seues vessants: estima, passió, dolor, record, patiment… Una obra que destaca per la sensualitat dels seus poemes amorosos i per l’encert d’uns textos que rememoren records i fets que parlen de coses quotidianes en oposició a totes les amenaces que ens envolten.
Mercè Climent (Alcoi, 1981) és escriptora. Llicenciada en Enginyeria Agrònoma i Filologia Catalana, s’ha dedicat especialment a les lletres. És autora de relats infantils, com ara Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps o La flauta màgica, així com de novel·les i relats curts per a adults. Per la seua obra, ha rebut els premis Universitat de València d’Escriptura de Creació, el Teodor Llorente de Narrativa de la Pobla de Vallbona i el de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida.
Enric Lluch (Algemesí, 1949) és autor d’un centenar de llibres, la major part dedicats als infants i joves. La seua obra ha estat reconeguda amb premis com el Barcanova, el Joan Amades, el Far de Cullera, el Samaruc, el de la Crítica de l’IIFV, el Ciutat de Sagunt o el Ciutat de Torrent. Va rebre el I Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb L’àngel Propulsat i el dimoni Emplomat i ara, vint anys després, ha estat distingit amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
D’altra banda, el jurat ha declarat com a finalista de la modalitat infantil l’obra El bolígraf de Higgs, de Rubèn Montañá, una novel·la que barreja humor, aventures i ciència-ficció.
