CASTELLÓ. L’equip d’arqueòlegs i antropòlegs que treballa des de fa 4 anys en l’entorn natural de la Crebà – cova dels Aragonesos d’Atzeneta del Maestrat (Castelló) ha descobert una nova cavitat sepulcral amb restes humanes i restes Neolítiques en la Cova de la Crebada. Aquestes noves troballes consoliden aquest paratge atzeneti als peus de Penyagolosa com a una important àrea d’ocupació i enterrament durant la prehistòria.
D’aquesta manera, el projecte El paratge de la Crebà – cova dels Aragonesos, pren força i gràcies a les campanyes d’excavació cofinançades per l’ajuntament d’Atzeneta del Maestrat i la Diputació de Castelló, sumen ja un total de 5 cavitats amb restes de l’Edat del Bronze i 2 amb restes Neolítiques.
Els treballs d’anys anteriors van aportar llum sobre la Cova de la Crebada, cavitat en la qual es va poder precisar el seu ús com a cavitat sepulcral en l’Edat del Bronze. Més tard, l’anàlisi de Carboni 14 realitzat ha ajudat a precisar que la dona adulta soterrada va ser dipositada fa quasi 4000 anys seguint un complex ritual amb un important aixovar entre el qual destaquen “botons” d’ivori d’elefant. Però a més, l’excavació desenvolupada aquest any en la mateixa cova ha permès documentar que la cavitat va ser ocupada per una comunitat humana fa aproximadament 5700 anys. D’aquesta antiga ocupació s’han pogut recuperar restes vinculades ael seu dia a dia com són eines de sílex i inclús ornaments personals confeccionats en mol·luscos marins i ossos d’animals.
Paral·lelament, també s’ha intervingut en altra cavitat del paratge en la qual s’han documentat 2 nous espais sepulcrals amb almenys 3 individus dipositats. Actualment aquestes restes es troben en procés d’estudi per part dels diferents especialistes per així poder aprofundir en el coneixement d’aquests antics Atzenetins.
La confirmació de l’ús com a sepulcre prehistòric d’aquesta nova cavitat, conjuntament amb les característiques generals del paratge de la Crebà – Cova dels Aragonesos i les recents troballes d’època neolítica condueix als arqueòlegs a pensar que ens trobem davant d’un extraordinari espai per a l’estudi de la prehistòria recent en el Penyagolosa i en la província de Castelló. Per tant, es tracta d’una àrea en la qual s’acumulen almenys 5700 anys d’història i que ens parla dels costums de vida i de mort de les gents que van habitar l’interior castellonenc i que a causa d’aquesta importància està previst que continuen les investigacions en futures campanyes.
